CRONISTA DE GATA DE GORGOS

Estem a 9 hores del final d’un any prou dolent 2021. Tenim ja 9 hores del 2022, l’any dels tres patets. Esperem que eixes xifrss màgiques ens porten molta salut, pau, benestar, bons propòsits, amor i felicitat. Estar amb els nostres, els que estimem, volem o coneixem. A totes les gateres i tots els gaters i a tothom en general el tòpic US DESITGE BONA ENTRADA D’ANY.

* Pel que fa al refranyer, el Cap d’Any (molts confonen cap amb final i és a l’inrevés) deixa molts refranys i cites. En pose quatre:

TRONS PER CAP D’ANY PORTEN MAL ANY. No és el cas d’enguany.

AMORETES DE CAP D’ANY, PER SANT MIQUEL AFANY.

EL QUE NO PASSA EN TOT L’ANY, PASSA EN UN CAP D’ANY.

* I sabeu una curiositat de GATA del dia de CAP D’ANY de 1977 fa just 45 anys ?

També és hui Santa María, la Mare de Déu. És la solemnitat de l’octava de la Navidad del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió.

Arreu de tot el món, també es celebra la Jornada Mundial per la Pau, que bona falta fa en tots els racons del planeta.

I moltes més coses ens venen hui a la memòria...anirem recordant. 

FONTS: www.santopedia.com / Internet / Testimonis orals / Diari El Mercantil Valenciano, 26/12/1898. Diari LAS PROVINCIAS 29/12/1898. // Col·laboració: Juan Bautista Codina Bas. // Article meu del Programa de Festes Gata 2014: "DOS SEGLES I MIG DE FESTES PATRONALS A GATA els inicis (1762-1899)" (extracte).  

Amb aquest titular encete hui, segon dia de l’any nou, tres articles que ens recordaran l’any passat i els titulars més importants. Un any, el que hem deixat enrere, dominat de cap a fi pel COVID19, que ja portavem des de març de 2020 i que pensavem tots que acabaríem guanyant en la batalla COVID19-món.

Al respecte del nostre poble, els que són nascuts ací, viviu perque escollireu este trosset de terra i poble, als que sou gaters i esteu fora, us desitge des d’aquesta finestreta un MILLOR ANY 2022. 

En els articles, com dic, repassarem el més destacat de l’any gater 2021. Com sempre sobrevolara per dalt la pandèmia mundial que ha desbaratat molts plans, els 365 dies que s’en van. Ara, en resum, gener, febrer, març i abril de 2021.

GENER 2021:

* El 2 publicava l’augment de població de Gata a l’1-1-2021. Erem 6.243 habitants, uns quants més perquè l’última xifra estava en 6.042. * La série "El guardià del Montgó (amb Antonio Monfort com a col·laborador especial) va començar el 2 de gener i va seguir molts dies més. Ara està un poc aparcada. * L’ingeni, la tecnologia i els canvis, van suplir a l’escenificació del Misteri de Reis a Gata: encara els Reis Mags van assistir a l’església i van repartir reglas, un 5 de gener diferent A CAUSA DE LA covid19. * Precisament, el primer còmput del COVID19 a Gata no era gens positiu, 26 actius es contaven. * Filomena, la tormenta, va deixar 115, 174, 156 litres a Gata, depenent dels llocs. * L’11 de gener publicava el bàndol de l’alcalde demanant el confinament voluntari. Els casos pujaven a 33. * Eixe mes ens deixava Anna Mulet Pedrós (Anita Mendoza o Anita Jaques), una gran artista i creadora de boniques poesies. * Un altre òbit, ens deixava Teresa Puig Costa (la Ferrera), de 101 anys, a quinze dies de fer els 102, la segona dona més vella de Gata.

FEBRER 2021: 

* Bona notícia: el Pla Resistir destinaria 197.513 euros per a Gata, per ajudar empreses i autònoms, castigats per la COVID19. * La dona més major del poble, Vicenta Signes Casanova, complia el primer dia de febrer 102 anys. * De nou, el COVID19, l’Ajuntament animava el veïnat a festejar els darrers dies virtualment (eren les treceres festes no-celebrades de 2021). * Acomiadavem al fundador de l’empresa Sombreros Signes Hats, José Signes Pedrós. Va fundar la fàbrica en 1968. ** El dia 18 arribava la bona notícia de les primeres vacunacions, començaven al centre metge per als majors de 90 anys. Un home, Andreu García Crespo i dos dones, Rosa Mulet Mulet i Josefa Pons Signes, tots tres de 98 anys, van ser els primers en posar-se la vacuna. El 25, ens deixava José Luis Caselles Signes (Pepe Moliner), gran aficionat als animals i membre de la penya "Amics del Cavall".

MARÇ 2021: 

* A mitat de març recordavem un any de la pandèmia. Dos articles publicava al blog el 14 de març de 2020 i els dos referents a la pandèmia que resultaria ser mundial i que també afectaria en un any a 291 veïns gaters. * Es donava un pas endavant, Gata signava el conveni per a rehabilitar l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. * El dia de Sant Josep feien un repàs a les efemèrides josefines a Gata: les falles en 1898 i anys 50; les dels Juniors; la fundació del Cor Serrillàs (1978) i un succés, en 1987 va caure el badall d’una campana. * El 24 publicava que obria les portes l’Espai Gata Jove. * El Ple es posicionava en contra del parc eòlic al terme gater. * La Setmana Santa tornava a ser diferent: la bendició de rams era dins l’església i no es feien les processons amb els passos. * S’aprovava el pressupost general de Gata, que superava els 6 milions d’euros (entre el municipal i SòlGata).

ABRIL 2021:

* El dia 7 publicava que dos joves futbolistes gateres, Neus Espasa Monfort i Lídia Mulet Pedro, jugaven al F.B. Dénia cadet-infantil Valenta. * El mateix dia publicava que la gatera Pepa Leyda Salvá (1963) publicava el seu llibre de vivències. * El dia 10 s’acomplia l’11 aniversari del blog Cronista de Gata. * El BOP publicava el 9 i al blog el 10 la modificació del reglament de les Festes Patronals de Gata. * També el 10 era el 101 aniversari de la segona centenària en vida de Gata, María Monfort Costa. * El 14 recordavem amb la foto del moment els 90 anys de la proclamació de la II República. * El 16 publicava una notícia esperançadora: Conselleria incloïa el tan esperat Centre de Dia de Gata en el Pla Convivint (Infraestructures de Serveis Socials 2021-2025). Tindrà capacitat per a 72 persones i s’ubicarà al costat del Centre de Salut. * El 17 publicava sobre un succés: incedi a una balconada del carrer Cirprer (Trossets); ràpida intervenció, sense danys personals. * Amb motiu del Dia del Llibre feia un repàs a tots els autors i autores amb llibres publicats. * El 27 donava compte que l’atleta xabier Ignasi Cardona (de mare gatera) es proclamava subcampió d’Espanya en M45 a Liencres /Cantàbria).

FONTS: Informació i fotos de la composició extretes de les publicacions al blog, gener a abril 2021.

La pandèmia obliga enguany a reinventar-se, però la màgia dels tres mags continuarà imposant-se. Despusdemà dimecres, un escenari novedós i uns decorats diferents transformaran el pati de les escoles -on tants festivals i moments emotius ha acollit- en una sala de teatre gegant a l’aire lliure. Els espectadors estaran sentats, tots amb mascareta, però els actors donaran vida als clàssics personatges posant tot el seu empeny. Paga la pena per la sonrisa d’un xiquet i un gran.

A tots els actors i actrius, a les ballarines, a tot l’equip no sols d’escena sinó també d’altres seccions com paqueteria, pages, pintures, direcció, escenificació, a totes i tots els deguen que la PORTA DEL PATI DE LES ESCOLES OBRIGA LA VESPRADA-NIT MÀGICA.  

I com sempre faig, per no perdre la nostra identitat, anem a escorcollar un poc en la història dels reis mags a Gata. Al llarg d’onze dècades, en molts escenaris s’ha escenificat el Misteri de Reis, abans dit Auto de los Reyes Magos.

Quina és la història del Misteri?. Des de quan s’escenifica?. Totes aquestes qüestions anem poc a poc a desgranar-les entre hui i demà, els dos dies previs a la gran vesprada de la il·lusió, sobre tot dels més menuts de les cases de Gata.

ESCENARIS DEL AUTO I MISTERI DE REIS DE GATA

Abans de 1968: Balcó de l’Ajuntament. Alocució dels Reis Mags de l’Orient. Església Parroquial, Adoració dels Reis.

1968: Balcó de l’alcalde Julián Monfort Calatayud a la Plaça d’Espanya. Estrena del Auto de los Reyes Magos. Autor, Antonio Salvá Roselló.

1972: Davant la façana de l’alcalde. "Palco" muntat a l’efecte.

1973: Dos escenaris de l’escenificació: el nou, Avinguda la Pau, Palau d’hivern d’Herodes i Plaça de l’Església: Portal de Betlem.

1998: Plaça Nova, dos escenaris i dos actes: Palau d’Octavi August i Poblat de Judea. Continuen els altres escenaris d’Avinguda la Pau i Plaça de l’Església.

2001: Ja sols es fa el Poblat de Judea a la Plaça Nova. * Inclús un any canvia d’escenari per obres a la Plaça Nova i es fa a la Plaça de la Casa Roja. No té aceptació.

2004: El Poblat de Judea i el Palau d’Herodes es fan els dos a l’Avinguda la Pau.

2021: Dins de l’església parroquial. A causa del COVID19, els Reis Mags visiten al Jesuset. No es fan actes.

2022: Tot es trasllada excepcionalment, i per a més seguretat sanitària, al pati de les escoles, transformant-se en una sala de teatre gegant a l’aire lliure.

QUAN S’HA DEIXAT D’ESCENIFICAR EL MISTERI DE REIS?

1997: Cap de les quatre parts (Palau d’Octavi August, Poblat de Judea, Palau d’hivern d’Herodes i Portal de Betlem) poden representar-se perquè plou eixe any.

2021: A causa de la COVID19 suspesos tots els actes.

HISTÓRIA DEL MISTERI DELS REIS A GATA

Aquest és, en sintesi, l’historial de la representació dels reis a Gata. Com a fites destacades: els orígens del Doctor Moratal i la seua filla allà per 1915; la Penya Recreativa en 1946 i 1968, quan naix l’Auto de los Reyes Magos, dit després a partir de 1998 Misteri de Reis de Gata. Fa 111 anys d’aquell orígen. Fa 76 reis d’aquell any de 1946. Fa 55 anys del Misteri de Salvá, amb dos edicions sense representar-se. Per tant, superat el mig segle estem a les portes de la 53 edició representada.   

* 1946: L´origen del somni màgic per als xiquets de Gata el trobem fa quasi 80 anys. Una quadrilla d´amics, “la Peña Recreativa”, es decideix a fer la cavalcada. Vol recaptar fons per a fer un viatge a la final de la Copa del Rei de futbol a Madrid, però la casualitat fa que la final es faça a La Coruña i la penya al estar tant lluny, dona els diners recaptats a la parròquia. El parlament dels reis es va fer des del balcó de l´Ajuntament, amb una gran espontaneïtat per part del rei Gaspar.

El quart dia de l’any nou ens serveix per a recordar els titulars més importants dels mesos de maig a agost de l’any passat, que com deia dilluns va estar dominat de cap a fi pel COVID19. En resum: maig, juny, juliol i agost de 2021.

MAIG 2021:

* El 4 publicava que els ajuntaments de Gata i Pedreguer feien front comú per desbloquejar el polígon industrial Oquins-Plans. * El dia 8, les proves del Campionat de Trial de la C.V. al llit del riu Gorgos. * El 15 parlava dels Giró, pare i fill, dos gaters campions del billar. Ferran Giró Monfort, campió júnior de la C.V. * Un tema religiós i piadós: dia 17, la Verge dels Desemparats "peregrina" passejava pels carrers de Gata dins del "Maremòbil". * Era notícia, la fabricació artesanal de sombreros Signes de Gata. Eixien al programa de A3TV "El Hormiguero". * Parlava el 24 de la vacunació massiva al pavelló cobert i les noves mesures front al COVID19.

JUNY 2021:

* El 6 anunciava la celebració de les festes de manera resposable i amb les mesures i aforament pertinents pel COVID19. * El Corpus atípic, per segon any, es feia la processó claustral per dins l’església amb els infants de Primera Comunió. * El TAPIS tenia el seu reportatge el dia 9. * De nou, l’artesania protagonista a la televisió. Era a España directo de la 1 TVE. * El 12 parlava d’una nova festeta del veïnat de la Plaça Nova a Sant Onofre. * Important notícia del futbol gater el dia 12: EL GORGOS CADET ES PROCLAMAVA CAMPIÓ DE LLIGA 2020-2021, al grup 1 de 1ª Regional d’Alacant. Es feia recepció per les autoritats al balcó de l’ajuntament. * 24 i 26, Festes de Sant Joan. Es va poder fer missa i processoneta. * El 29 publicava: "El gimnasta gater Sergio Buigues Vives, medalla de bornza nacional en cinta.

JULIOL 2021:

* El dia 5 publicava que la gimnasta infantil gatera Elia Mengual Ferrer feia 1ª provincial i 2ª autonòmica en "aro" competint amb el club calpí. * El 6 ja es donava el primer contratemps per a festes patronals: sense casals, ni penyes, ni sopars al carrer. *Dia 9: Reportatge de la instal·lació de la rèlica del Piló al costat de la font. * Dia 11: El gater Sergi Buigues Vives, 3r d’Espanya en Gimnàstica Rítmica feia 2n en maces (mazas), 3rt en xercol (aro) i 4rten cinta. * Dia 15: El conseller d’Educació Vicent Marzà visitava Gata i les seues instal·lacions educatives. * Dia 18: s’anunciava la suspensió pel COVID19 de les processos de baixada i pujada del patró el Crist del Calvari. * Més resultats esportius bons, dia 18: l’atleta gatera Rosa Lara Feliu es proclamava campiona absoluta de la lliga de carreres per muntanya de la C.V. 2021.  * També la secció de muntanya del Grup Espeleològic Gatense (GEG) es classificava 2n equip de la Lliga de carreres per muntanya de la FEMECV 2021. * El 27 publicava que la portera de futbol gatera Marta Gayá Coloma tornava a jugar a les Illes Balears, fitxant pel C.C.E. Sant Lluís de Primera Nacional. * Coneixíem els sis joves matemàtics guardonats amb els premis d’investigació matemàtica del prestigiós gater Vicent Caselles (edició 2021). * L’Ajuntament cedia el quadre de l’arbre blanc (José Costa, 1960) a la parròquia. Llueix en la capella del sagrari a l’església.

AGOST 2021:

* Començavem el mes fester amb la informació del segon dia de festes, on Ruth i Hugo, Elsa i Josep, i Joel i Alba eren els representants infantils 2021. Actuava a l’acte la cantant Gisela. * Dins de festes, se li feia un sentit i emotiu homenatge al Fill Adoptiu de Gata Vicente Berenguer Llopis. * De manera extraordinària per la pandemia, els vellets i més malaltets del poble podien rebre al Santíssim Crist del Calvari a les seues cases. * El conseller Rafa Climent visitava Gata i el seu comerç de proximitat i centenari. * El dia 7, després de la festa recordavem el dia de la festa major, el comiat al Crist a la plaça i el trasllat particular a l’ermita. * També, l’espectacular castell de focs artificials de la pirotecnia Borredá. * El 13 anunciava el començament de la XVIII edició de Art al Vent a Gata. Dia a dia publicava imatges de les obres que estaven exposades fins el 5 de setembre amb un homenatge a la pintora gatera Pepa Caselles. * El 14, vesprada de la Verge, Gata recuperava l’antiquíssima peça musico-religiosa del Cant de la Paloma. Alumnes de CODA interpretaven el cant melodiós després de la missa vespertina.

FONT: Composició feta de les imatges de notícies de maig a agost, blog Cronista de Gata.

La sisena ola a Gata dispara tots els rècords anteriors. 32 casos més del virus ens porta a un total acumulat de 597 persones que "oficialment" l’han tingut. La Conselleria de Sanitat ha publicat un dia després, hui dimecres 5, vespra dels Reis, la situació COVID19 dels municipis valencians i continua donant-nos esglais al veure les xifres. Continuem pujant i mal a Gata. Tenim ja 82 casos actius. Segueixen les notes positives amb les altes, de divendres a hui s’han donat 15 altes. 

La incidència està en risc extrem i quasi triplica, 1.313,47 Els actius dels últims conters demostren que seguim en augment sense parar: 2, 10, 21, 22, 31, 27, 23, 41, 46, 65 i hui 82.

Fent un repàs a la comarca: Benissa torna a pujar, de 178 a 194. Ondara, de 132 ha passat a 193. Pedreguer de 122 a 182. Teulada és l’únic que baixa, de 168 passa a 160. Xàbia de 394 passa a 494, cent mes.

Continuem oficialment tenint el passaport COVID19 en tota l’hostaleria i la mascareta també en exteriors quan estan juntes dos o més persones. 

Hui s’alcança el rècord d’actius a Gata amb 82. El segon va ser el 29 de gener de 2021 amb 68 i el tercer divendres passat 31 de desembre de 2021 amb 65. 

Que la festa de Reis i especialment aquesta Nit Màgica amb el Misteri i el repartiment de regals no siga una preocupació: alerta, cuideu, cuideu-se, cuidem-nos.

FONT: Captura de pantalla de la monitorització de la situació del COVID19 a 5-1-2022 (conta del dia 3).

Desafiant al vent i al virus, la finestra del sonriure dels menuts comença a obrir-se en unes hores, concretament d’ací cinc hores.

Hui és la vespra. Qui no fa la vespra, no fa la festa. I més a Gata. Els Reis es viuen amb una gran solemnitat donada la representació del MISTERI DE REIS. Podeu contemplar amb les fotos de primeres hores del matí com espera a tota la gent el nou decorat el Palau d’Herodes a un lloc estimat pels gaters, però novedós, totalment novedós.

Hi havia que reinventar-se i en escases hores es posarà tota la maquinària en marxa. Els dos escenaris, Palau i Portal, al pati de les escoles per a garantir més seguretat, més tranquil·litat sanitària.

Brindem per a que els desafius del vent, que esperem calme un poc, i el virus, es puga combatre amb els desitjos de la bona sort que porten els REIS MAGS. Mireu de bon matí com lluïa el pati i els decorats, quasi a punt, esperant els últims retocs.

NORMES

Com ja sabeu, la representació del Misteri de Reis de Gata canvia la seua ubicació al grup Escolar per a poder celebrar-ho amb tota les mesures de seguretat front a la Covid-19.

Estem a la festa dels Reis Mags. Els primers reis del Auto, que va escriure Antonio Salvá Roselló es van representar a Gata el dia 5 de gener de 1968 davant de Casa Don Julián, el metge i també alcalde. Era a la Plaça d’Espanya. El senzill palco i senzilles vestimentes contrastaven moltíssim amb el palco d’enguany, per exemple. És la senyal de l’evolució, després de 55 anys i 53 edicions reals de reis. Ací teniu als reis dirigint-se a la gent i expectants, no podia ser d’altra manera, tots els xiquets baix del palco.

FONT: Arxiu festa 50 aniversari reis.  

No sabien com resultaria. Obligats pel COVID19 l’organització del MISTERI DE REIS DE GATA va apostar per traslladar els dos escenaris del Palau d’Herodes i el Portal de Betlem al pati de les escoles. Passat ja l’acte doble i pels comentaris escoltats es pot dir que ha estat un ÈXIT TOTAL, un gran encert que ara farà dubtar a molts què fer en anys successius. 

Era novedós i s’ha demostrat amb la quantitat d’espectadors que han completat l’aforament -950 persones han pogut veure en directe l’encisador espectacle i inclús, alguns han quedat encara fora del recinte-, resultant tot el recinte complet.

En un avanç, perquè al llarg del dia de hui, festivitat dels Reis, continuarem sumant comentaris i fotografies, us pose algunes imatges.   

Per al Cronista de Gata contar la crònica del que va passar ahir al tardet al pati de les escoles no és difícil. Estan opinant a les xarxes socials, sobre tot al facebook, tots els que allí van estar. Per això erem 950 persones, sentades, amb mascareta, amb el passaport COVID19, amb les mesures adients. Una xifra que ens corpren. La reacció a la posta en escena del MISTERI DE RES DE GATA en un nou escenari obligat per la situació sanitària és unànim hui, ja ho era anit: va resultar tot un èxit, es va escoltar als actors com mai, es va veure com mai, va eixir espectacular. I com en els vells temps de les comedies i teatres, els espectadors sols tenien que girar el seient i podien contemplar els dos actes.

Tot el repertori musical, adient a la Nit; tots els complements escènics com les ballarines, portadors, pages i demés, li van donar un realzament a les figures principals, que van bordar els seus papers. Alguns comentaris donaven fe de com s’havia viscut eixe temps amb dos escenaris, el Palau d’Herodes i el Portal de Betlem.

Com cada any, no sols les escenes, sinó també el colofó amb el repartiment de joguets i regals va demostra l’organització i bon fer que hi ha darrere d’aquesta tasca desinteresada.

Com deia al principi és fàcil comentar-ho. Sols és fixar-se un poc en els comentaris. Però, si tinc que dir la meua opinió, crec sincerament que s’ha encertat de ple i això que era un lloc obligat per les circumstàncies. Ni fet aposta hauria eixit millor. Han guanyat les veus dels actors, els escenaris, l’amplitud, principalment el Palau, encara que pel seu simbolisme, tendresa, captivitat i dolçor, la "Coveta" com diguem a Gata, cal que estiga en futures edicions on altres anys, al costat de l’església i no perdre l’dentitat de l’angelet baixant del campanar. Per l’altre escenari es plantejen dubtes en un futur...

FONT: Fotos Miguel Pedrós Taléns, Ana Escortell i Cronista. 

Seguint amb les fotografies històriques dels Reis de Gata, trobem aquesta imatge que ens facilita Ana Pedrós Salvá. Son pare estava a l'organització i té una bona col·lecció. Eren a principis dels anys 70 quan encara el "trono d'Herodes" estava davant de Casa Don Julián. Observeu la difierència d'abans i d'ara. El cortesà que acompanya al rei estava representat per Jesús Moncho i sembla ser Aurelio Signes el que fa el paper d'Herodes. Una altra fotografia per a poder comprovar la gran evolució que ha pres la festa dels Reis a Gata.

FONT: Foto col·lecció Ana Pedrós Salvá. 

Reprenc la secció del blog titulada SABIEU QUÈ...? on tornaré a descobrir retalls de la nostra història local. Fa tres dies, hem vist la representació teatral del Misteri de reis de Gata. El poble sempre ha tingut grups i companyies de teatre. I hui us presente una bona mostra. Recordem al Tio Tonico "el Polit", a Paco Carrasco, per citar dos bons representants.

Gràcies a un retall de premsa que em facilita l’inestimable amic denier Antoni Reig, he llegit amb molta curiositat aquella publicació de Las Provincias del dia 26 de febrer de 1900, ja fa 122 anys. El títol: "Temporada teatral en Gata" fa referència precisamente al que us deia, el teatre en el poble de Gata. El corresponsal no és de Gata mateix, però parla del poble "de este distrito". Diu que són "unos cuatro mil habitantes" i ja definix al veïnat com a "puramente labrador, y dentro de este sano ambiente és accesible y dulce en su trato, particularmente con los forasteros".

Ens dona les pistes de quan se celebraven les sessions de teatre "los domingos por la tarde" i que "el pregonero" les anunciava. No diu el lloc. Diu que la companyia era còmica i destapa un dels motius de fer el teatre, la recaptació de diners per a contribuir a les obres de l’església "consiguiendo de este modo restaurar su templo, ilustrar al pueblo" i una aseverància molt curiosa "restar clientes de las tabernas y juegos". Anuncia el cronista que "pasa de 1.500 pesetas las que hay ingresadas y que se destinan para las obras de la iglesia".

Nomena el corresponsal les obres: "El que fuig de Deu...", "Meterse en honduras" y "La buena sombra".  També a l’elenco de figures del teatre local que ell recorda de primeres: Aurelia Signes, que l’ensalça pel bon paper que feia; Rosita Monfort i Rosita Pedro i "en el sexo fuerte" diu el corresponsal estava Jerónimo Pedro i Salvador Andrada.

FONT: retalls de l’article del diari Las Provincias, 26-02-1900 facilitat per Antoni Reig, extret de la BNE.  

Gata tenia al dia primer de gener de 2021 un total de 6.223, 20 menys que a la mateixa data de 2020. Aixina ho publicava l’Institut Nacional d’Estadística (I.N.E.) com sempre fa a primers del següent any.

Dels 6.223, són hòmens 3.172 i dones 3.051. si comparem les majors xifres d’habitants del poble vegem que la màxima xifra va ser en 2012 quan es va arribar a 6.327. La segona major xifra es va donar en 2010 amb 6.293; la quarta en 2009 amb 2.291. 2013 va sumar 6.270. En 2020 6.243 i ara (xifres de l’1-1-2021) 6.223.

Si mirem l’històric d’habitants des de 1900, la població de fet de Gata té els següents habitants: 1900, 3.967. 1910, 3.780. 1920, 3.732. 1930, 4.228. 1940, 4.227. 1950, 4.323. 1960, 4.437. 1970, 4.903. 1981, 5.077 i 1991, 4.831. Altres xifres que superen els cinc millars de persones: 1996, 5.070, i ja dins del segle XXI 2018, 5.893 i 2019, 6.049.

Al respecte de la nostra comarca, segons informa el diari Marina Plaza, recollit de les dades del INE, la suma dels padrons oficials dels 33 municipios de la Marina Alta a 1 de gener de 2021 dona una població, de fet, de 179.651 habitants. Són 1.448 més que un any abans. A més, segueix dient Marina Plaza, és ja el quart any consecutiu en el que s’incrementa la demografia de la comarca, que en este temps ha recuperat 10.324 habitants.

Seguint el llista que publica el diari digital, la primera ciutat amb més poblacions és la capital comarcal Dénia amb 42.953 habitants seguida de Xàbia que té 27.983 h. i per Calp amb 23.530 h. Teulada i Benissa estan seguides. La primera té 11.466 habitants i la seguna 11.462. Pego en té 10.240. Pedreguer, 8.006. Ondara, 7.080 i ja després, el poble o ciutat novena és Gata de Gorgos amb els 2.223 que hem nomenat.

FONTS: INE, dades població de fet a l’1-1-2021 i diari digital Marina Plaza.

He volgut fe runa comparativa de la baixada del Calvari, de l'ermita del Crist de Gata. La fotografia antiga, la de dalt, pertany a la col·lecció fotogràfica de Ana Pedrós Salvá. La de baix és actual. Mireu com la de dalt es veu en detall el poble i més prop el trinquet. Els xiprers eren encara baixos a diferència d'ara que tapen tot. Quin canvi!.

FONT: Foto antigua, col·lecció Ana Pedrós Salvá.

Primer incendi de l’any que vegem des de Gata i sols portem deu dies del 2022. El ponent i el fort vent han ajudat a que a hores d’ara encara creme. I està prop de la zona més rocosa del Parc Natural. Helicopters, avionetes, bombers, brigades, operatius de Protecció Civil el combatixen. Esperem que prompte estiga controlat.

Es desboca la quantitat de casos que van eixint a Gata i no baixa, al contrari, puja i ràpid. Del dia 6 (hi havia 86 casos actius) a hui dia 11, que Conselleria torna a donar els casos dels municipis, han pujat 64. Si teníem 84 casos hui en tenim 119 casos actius. El cas sempre positiu, les 31 altes donades. Impressiona tanta xifra alta a Gata, que no estaven acostumats i que aquell rècord de 68 actius ja l’hem deixat massa enrere. Així i tot anem per darrere en casos de tots els pobles grans de la comarca. La incidència té risc extrem i quasi es quatriplica, 1.906,13 és el resultat. Els actius dels últims conters demostren que seguim en augment sense parar: 2, 10, 21, 22, 31, 27, 23, 41, 46, 65, 82, 86 i ara 119.

Ja tenim una primera conseqüència en quan a festes. L’Ajuntament de Gata ha anunciat que a causa de l’alta incidència del COVID19 a Gata, la festa de Sant Antoni que estava prevista per a este diumenge 16 s’ajorna al dia 30, últim diumenge del mes. Les festes a la placeta i a la placeta del vicari seran del 28 al 30.

 Del dia 6 a les últimes actualitzacions, repassem també la comarca: Benissa torna a pujar i de 247 passa a 320. Ondara, de 251 passa a 285. Pedreguer de 230 a 241. Teulada, de 189 passa a 272. Xàbia de 604 a 794.

Continuem oficialment tenint el passaport COVID19 en tota l’hostaleria i la mascareta també en exteriors quan estan juntes dos o més persones. 

Per supost tenim ja fa uns dies el rècord d’actius a Gata. 119, hui; 86 el dia 7; 82 el dia 7. El tercer lloc va ser el 29 de gener de 2021 amb 68 i el 31 de desembre de 2021, 65. 

Des de l’ajuntament es comentava a la xarxa social facebook: "Segons l’actualització de dades d’incidència de la Covid-19 per municipis que la Conselleria de Sanitat ha publicat hui, dimarts 11 de gener, sumem 64 casos positius i actualment tenim 119 casos actius, la xifra més alta registrada, i la incidència acumulada al nostre poble ha augmentat fins als 1906.13 casos per 100.000 habitants.

No es pot amagar. Hem doblat i més en quatre dies la xifra. Si dimarts 11 teníem 119 actius hui són 265. El rècord dels rècords. S’han detectat 175 casos més que han donat positiu al nostre municipi. Sols hi ha un dato positiu, com sempre les altes. 29 altes en els quatre dies.

La incidència és altíssima: 4.244,75 casos per cent mil habitants. Si 500 és el risc extrem, pues 8 vegades més. Entre els pobles més grans de la comarca, Ondara té una incidència de 5.511 casos per cent mil habitants i després quatre poblacions superen la barrera dels 4.000 casos per cent mil, la primera d’elles Gata, més inclús que Teulada, Benissa i Pego. 

Tots els pobles de la comarca estan pareguts. Pujen tots excepte Pedreguer que baixa. Benissa tenia 320 i ara suma 469. Ondara tenia 285 i ara són 390. Pedreguer tenia 285 i baixa a 248. Teulada tenia 272 i ara puja a 476. Xàbia tenia 794 i supera el millar, 1.076.

Sobren les paraules de consells, però si que cal insistir. CUIDEU-SE, CUIDEU, CUIDEM-NOS.

Des de l’Ajuntament, segueixen perquè tota insistència és poca: 

"ATENCIÓ: cal mantenir unes precaucions bàsiques per evitar l’augment dels contagis:  Bon ús de la mascareta.  Distància.  Neteja de mans.  Ventilació.

També informen:

RECORDEU:Fins al 31 de gener el passaport COVID19 és obligatori per a entrar en restaurants i locals d’oci, així com per a visitar hospitals i residències, esdeveniments i festivals de música, i a altres establiments com a gimnasos o cines, circs, instal·lacions esportives i seus festeres en què es consumisca beguda o menjar. També recordar-vos que des del passat 24 de desembre és obligatoria la mascareta en exteriors (excepcions pràctica d’esports i espais naturals)."

La veïna de Gata ROSA SIGNES CASELLES de 96 anys d’edat ha faltat. La capella ardent es troba a sa casa, a la Plaça Nova. El sepeli se celebrarà a l’església de sant Miquel Arcàngel de Gata a les 17 hores. Rosa, dona de Pepito, era molt coneguda al poble. Dona molt bona i devota, mare de Anitín, Rosa María i els sempre recordats Jaime i María Teresa. Huela de Vicent Font, el rector missioner que es troba a Perú, de Anto (Tonia), de José, de Maite, de Pepa i Rosa María. Bisàvia per vuit vegades i molt volguda i estimada per la seua família.

La "mare/huela" Rosa ha descansat en la pau de Déu. Encara recorde quan a sa casa van vetlar el Crist l’any del jubileu o com rebia al patró a les passades festes en plena pandèmia. 

Ànims a tota la família: filles, gendres, néts i nétes, rebesnéts i la resta de familars. Des del blog, acompanye en el sentiment. DESCANSE EN PAU, ROSA.

Font: Foto de Rosa aportada per la seua filla Rosa Mari.      

Hui és Sant Antoni, el del Porquet, l’Abat. A Gata hi ha molts veïns i veïnes que porten el seu nom: Tonis, Antonios, Toniques, Antonies. Des del blog, felicitacions a tots els que celebreu hui la vostra onomàstica.

Hui, al ser dilluns, dia de treball i començant la tercera setmana del mes, no es notarà massa la jornada. A més, degut a la pandèmia, i per segon any consecutiu, la festa de la bendició està alterada. Si l’any passat no es va fer de cap manera, enguany malgrat que estava prevista la festa del sant Antoni de la placeta per als dies 14 al 16 s’ha ajornat fins l’últim cap de setmana, del 28 al 30, a veure si la situació millora.

Però, deixem que la història torne a parlar. A Gata, ens ve a la memòria el Tio Pepe Lluís, Paco L’Escolà, Toni Porra i tants valedors de la festa que ja no es troben entre nosaltres.

El veí de Gata conegut com el Tio Pepe Lluís, JOSÉ COSTA VIVES, deixà en herència fer-li missa i volteig de campanes al sant fa 46 anys. Era 1976, temps totalment diferents als d’ara pel que a la feian respecta. Però continuem tenint l’herència. Gata té la talla de la Placeta. Les festes patronals de l’Arraval de Gata, dedicades al Sant Abat Antoni, patró dels animals, deuen la imatge de la Placeta a este home molt devot, que comprà a València pels anys 40 del passat segle l´escultura, li van fer una fornícula i la van posar ahí per a recordar-ho. Li feien festa tant l’home com els llauradors de l´època i deixà com a testament que el dia de la festa els seus descendents li sofragaren una missa i el volteig de campanes. El Tio Pepe Lluís, tenïa una història molt curiosa al voltant de la festa, de les cavalleries i del santet. Després de la guerra no hi havia sant a la Placeta. 

ABANS DE LA GUERRA, TAMBÉ HI HAVIA UN SANT ANTONI AL RAVAL

 Abans de la imatge de la placeta, tal com ens comentava fa dos anys Josep Vicent Buigues, hi havia un Sant Antoni "de bulto" a la façana d’una casa del Carrer Baix. La casa era la que hui te el número 12. Els propietaris de la casa s’anomenaven Toni i Rosario. Els mandataris de l’Ajuntament li va dir a Rosario que llevara el santet "no fora cas que algú el trencara". Rosario li va contestar que el Sant Antoni "no li demanava pa". Al dia següent el van desfer a pedrades.

Però, després de guerra va aparéixer la voluntat i figura del Tio Pepe Lluís, que tenia una aca i un cavall. Este es va posar malalt. Li digué el devot a la seua dona Teresa Signes Costa, que si l’animal s’adobava farïen el Sant. I així va passar. El Tio Pepe Lluís va viatjar a València a comprar la imatge, la va posar a la Placeta, va alquilar adornaments i montures elegants, i va fer tota una cavalcada.

En aquells temps hi havia a Gata molts animals. El dia de la festa uns cinquanta van participar, molt ben adornades, com requeria l’ocasió. Al nostre personatge el van fer majoral d’honor i ell va voler ser el sufragador de la processó, missa i volteig de campanes. L’home vivïa al carrer Bisserot nùmero 6 del poble, enfrontant la façana amb el carrer Moreres. Quan la cavalcada passava per sa casa, es paraven i el Tio Pepe Lluís molt gustosament convidava als portadors d´animals i a aquestos els donava garrofes i el que necessitaven. També hi ha referències que les festes continuaven fent-se als anys 50 i inclús feien carreres de cavalleries pels carrers del Raval.

En 1976, el Tio Pepe Lluís fa un testament que donarïa motiu a la festa actual. Al setembre de 1977, quan el Tio Pepe Lluís tenïa 72 anys, va faltar. Després es va conéixer el seu llegat. A la disposició quarta del testament deia textualment:

"…Con la obligación de sufragar la Fiesta de San Antonio Abad, que actualmente sufraga el testador”. Eixa tasca la va deixar als seus hereus, es a dir, als descendents de la seu dona, donat que no van tenir fills. Francisco Mulet Signes, conegut com Paco L’Escolà, junt amb la seua dona Francisca Monserrat Torres, van ser els hereus i testimonis directes d’aquell testament. Ara ha passat als fills d’aquests, perque ja han faltat.

Des de 1985 que es va revitalitzar la festa per uns quants Tonis del poble, especialment el veí de la Placeta, el sempre recordat i enyorat Antonio Diego, conegut popularment com Toni Porra, no ha parat de fer-se festa el cap de setmana més pròxim a l’onomàstica.

RECORDEM: DOS TALLES I QUATRE PLAFONS CERÀMICS TÉ GATA

Gata té el privilegi de tindre la talla de Sant Antoni de la placeta del carrer del mateix nom, al barri del Raval. Està ubicada a una fornícula just dalt del actual forn, prop del mateix raconet. L’església parroquial també té una talla molt més gran en un dels altars laterals, que no es fa servir, ja que s’utilitza des de sempre la talla de la Placeta. A més d’aquestes dos talles, Gata té quatre plafons ceràmics de carrer dedicats al sant. Al carrer Teulada n’hi ha dos advocacions: a l’inici i a mitjan. A principi del carrer Nou un altre plafó està dedicat al sant i el plafó ceràmic més nou està al carrer Doctor Gómez Ferrer.

EL REFRANYER DE SANT ANTONI

El refranyer referit a Sant Antoni és molt ric i variat. Es una barreja entre el temps i el sant, entre el fred i els costums de l’hivern. En pose alguns:

- A sant Antoni, un pas de dimoni. 

- Acabar com el porquet de sant Antoni.

- Anar més solt que el porquet de sant Antoni. 

- De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l’any. 

- Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer.

- Des de Sant Anton, una hora més de sol.

- Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.

- Fins a Sant Anton, pasqües són. 

- Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni.

- Sant Antoni del Porquet, a les velles fa carasses i a les joves fa ullet.

FONTS: A la portada del blog, sant Antoni. A les fotos del facebook, les capelles de carrer amb l’advocació de Sant Antoni. // Refranys: Refranyer temàtic de Sant Antoni.

Any rere any, i si la pandèmia ho permet, el Club d’Atletisme de Gata organitza la CURSA SOLIDÀRIA. Enguany serà el proper diumenge dia 23. En aquesta edició es destinarà un euro de cada participant inscrit a benefici de l’associació ONG "AMICS DEL TERCER MÓN", que col·labora amb projectes de Moçambic i té la seu ací a Gata.

La imatge és significativa. L'endemà de Sant Antoni, a Gata i la comarca, va caure una nevada molt considerable el dia 18 de gener de 2017. Cinc anys fa ja d'això. Hui, la gelor és la predominant a estes hores del matí. Al llarg del dia, aniré posant-vos fotografies d'aquell i aquells dies en que el paisatge gater es va tornar blanc. Si teniu alguna fotografia inèdita, que recordue no ha eixit a les xarxes socials ni al blog i voleu compartir-la, podeu enviar-me-la o publicar-la directament. EN TOT EL DIA, LA NEVADA DE FA CINC ANYS.

Font: Foto arxiu, recollida del facebook aquell 18-1-2017.

No s’estabilitza la xifra ni baixa, al contrari va pujant més i hui dimarts 18 arribem a Gata als 300 casos actius "oficials". Del divendres a hui s’han sumat als contagis 71 persones més i ja acumulem un total de 925 persones infectades pel COVID19 des del començament a Gata, aquell 25 d’agost de 2020. Hem pujat, encara que un poc menys que l’altra situació, tenim 35 actius més. El dimarts 11 eren 119 actius, el divendres 265 i hui 300. Tornem a estar en rècords. Com sempre, l’únic dato positiu. Ara són 30 altes en els quatre dies, una més que l’anterior conter.

Si miren enrere vegem clarament la forta pujada: 2, 10, 21, 22, 31, 27, 23, 41, 46, 65, 82, 86, 119, 265 i hui 300. La incidència també segueix estant alta, més de 9 vegades el rics extrem: 4.805,38 casos per cent mil habitants. 

Tots els pobles de la comarca estan pareguts, però Pedreguer segueix a la baixa i Ondara sols puja 3 casos més. Benissa tenia 469 i ara 496 (27+). Ondara tenia 390 i ara 393 (+3). Pedreguer tenia 248 i ara 235 (-13). Teulada tenia 476 i ara 582 (+106). Xàbia tenia 1.076 i ara 1.175 (+99).

* Pel que fa a la vacunació, des de l’Ajuntament informen:

 "Des del Centre de Salut de Gata informen que aquesta setmana conclou la citació dels pacients inclosos entre 50 i 59 anys:

Cal insistir. CUIDEU-SE, CUIDEU, CUIDEM-NOS. A veure si a la següent situació baixa Gata un poc.

FONTS: Captura de dades, monitoratge de la situació COVID19 a Gata de Gorgos. Data: 18-1-2022 (data de les dades, 16-1-2022), Sanitat, G.V.

Ahir 17 de general, l’Institut Nacional d’Estadística (I.N.E.) feia públic el desglosament dels municipis espanyols per unitats de població, pel que fa al padró contnuat i a data de 1-1-2021. Observem que dels 6.223 habitants que té Gata de Gorgos, com ja vaig referir anteriorment (3.172 homes i 3.051), superen els que viuen al diseminat que als que viuen a l’urbanització Gata Residencial. Al poble es contabiltzen 5.021 habitants, dels quals 2.544 són homes i 2.477 són dones. Al diseminat són 628 persones, 360 homes i 318 dones i a Gata Residencial són 524: 268 homes i 256 dones.

FONT: I.N.E. Població del Padró Continuat per unitat poblacional. Resultats (1-1-2021).

Seguim atresorant memòria històrica i col·lectiva del poble de Gata. Si ahir parlavem de la festa de Sant Antoni de fa 46, hui toca parlar del 18 de gener de fa cinc anys, el 2017. L’endemà de Sant Antoni el temps ens va sorprendre gratament als gaters i a la Marina Alta. Va ser l’última gran nevada. I ja fa un lustre. ESTÀ NEVANT A GATA I NO PARA, era el primer titular. NEVADA A GATA, el segon. I també recordava l’altra gran nevada, la del 12 de febrer de 1983, fa quasi 39 anys.

Hui, cinc anys després, podríem tornar a parlar del temps en gelat. Les baixes temperatures han donat ja mínimes de 2,6 graus a les 8,09 del matí, segons inforatge (estació de l’Ajuntament). Malgrat a estar en els dies més gelats de l’any metereològic fins ara, tenim un anticicló que, per ara, no preveu res de boires ni pluja i menys fred.

Si voleu repassar fotos i imatges d’aquell dia, sols teniu que mirar la barra lateral de la dreta i buscar el mes de gener de 2017, punxar i anar al dia 18 i 19. També als aniversaris de 2018 a 2020. 

FONTS: Fotos d’arxiu. 

Un altre record, este de fa dos anys, quan el temporal GLORIA en va fer de les seues. 3,5 metres d’altura, a la riuada i intenses precipitacions caigudes (329,4 l/m2 segons Meteoclimatic i Avamet) a la capçalera del riu (barrancs de Malafí i Castells, al terme de Castell de Castells). Van fer que l’aigua baixara forta i amb molta quantitat. A Gata es van recollir amb els dos dies de "Gloria" 103 litres per metre quadrat, segons l’estació metereològica de Inforatge a l’Ajuntament. Les ràfegues més fortes de vent es van produïr el dia 20 a la 1,53 hores, amb 93 kilòmetres per hora. La mínima de temperatura 7,4 graus.

Les dos últimes riuades del Gorgos al pas per Gata van ser: el 4 de desembre de 2019 i la de fa just dos anys, 20 de gener de 2020.

Us pose l'enllaç a un vídeo de la riuada fet per DRONEAMOS. PUNXEU ACÍ.

FONT: Imatges d’arxiu. Portada del blog: riu a Gata. Facebook: Llocs amb vistes al riu, al matí i a migdia. // Vídeo, Droneamos.

Notícies preocupants, per una part, i bones per altra. La preocupació, a Gata sumen 107 més infectats pel COVID19, segons l’última estadística de hui divendres. La notícia bona, s’han donat en quatre dies 88 altes.

Pel que fa al total de persones infectades des del 25 d’agost de 2020 a hui ja superen el millar, en concret 1.032. Mirant l’escalada d’actius, són 2, 10, 21, 22, 31, 27, 23, 41, 46, 65, 82, 86, 119, 265, 300 i hui 319. 

La incidència també és alta, més de 10 vegades el rics extrem: 5.109,72 casos per cent mil habitants. 

Els actius dels pobles grans de la comarca que envolten Gata també estan alts i cap baixa en esta actualització: Benissa tenia 496 i té ara 548 (52+). Ondara tenia 393 i en té hui 434 (+41). Pedreguer, que anava baixant en els últims registres, tenia 235 i hui en té 292 (+57). Teulada tenia 582 i hui arriba a 670 (+88). Finalment, Xàbia tenia 1.175 i ara en té 1.262 (+87).

Recordar que anteriorment va ser ajornada les festes de Sant Antoni per a l’ultim cap de setmana i també va ser anul·lada la cursa solidària que tenia que fer-se diumenge 23 i s’ajorna a l’1 de maig, a causa de la puja de casos COVID19.

Cal insistir. CUIDEU-SE, CUIDEU, CUIDEM-NOS. Com ja deia dos actualitzacion enrere i toirne a dir, a veure si a la següent situació baixa Gata un poc.

FONTS: Captura de dades, monitoratge de la situació COVID19 a Gata de Gorgos. Data: 21-1-2022 (data de les dades, 19-1-2022), Sanitat, G.V.

Ha falta a Gata FINA VIVES TORRES, viuda de l’empresari Alberto Fornés (Barrera) i mare de Dora (Casa Barrera, S.L.) i dels sempre recordats José Alberto i Marisa. Dona molt campetxana, coneguda i que feia cas a tots. Una dona bona i molt familiar.

La recordem i resem per ella. La seua capella ardent es troba a sa casa, Avinguda Marina Alta. El sepeli se celebrarà a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos a les 17 hores.

Vicent Signes Signes, president de la Unió Musical de Gata, de la que va ser president el seu marit (anys 80 i 90 del segle XX), li ha dedicat unes paraules a la finada per mig del facebook de l’associació musical: "Ens ha deixat Josefa Vives Torres. Tant ella com la seua família han estat tota la vida d’una u altra manera lligades a la nostra societat. Desde la Unió Musical de Gata ens sumem al pesar de la família i els traslladem el nostre condol per tan gran pèrdua. Que la terra li siga lleu. Descanse en pau."

Des del blog, també el meu condol a la filla, nét, germana i família. DESCANSE EN PAU Fina.

* També ha faltat hui VICENTA PEDRÓS TORRES (Vta. "Deniero"). El soterrament serà a les 18 hores a l’església parroquial de Gata. D.E.P. *

Si la jornada anterior perdia, hui no podia fallar per a tornar a encaminar-se amb les victòries. A Cullera i front al segon classificat ha obtés hui dissabte el GORGOS C.F. una gran victòria. Ha guanyat per 3 a 5. marcava Hicham Lahmani el primer gol per als gaters (0-1), minut 53. El 0-2 el posava Álvaro quatre minuts més tard. El 0-3 el posava el golejador de la vesprada Molines, era el minut 61. Acurtava distàncies (1-3) el Cullera al minut 67 per mitjà de Blasco. Aspa i Rafa marcaven per al Cullera i empataven a 3. Però de nou, Molines imposava la veterania i marcava dos gols de victòria al 81 i al 90.

Ara, el Gorgos CF és quart amb 24 punts. De 13 partits jugats 7 són victòries, 3 empats i 3 derrotes. 28 gols a favor i 16 en contra. Per dalt dels gaters estan Altea, Cullera i Real de Gandía.

FONT: FFCV. // Fotos Gorgos CF, al·lineació al començar el partit i alegria final. 

Ha faltat el veí de Gata PEPE FUERTES SIGNES, Fuertes. Tenia 75 anys. Gran amant de la banda de música, de la que el seu fill Felipe és durant molts anys director de la banda juvenil i amb més de 20 anys de la banda Unió Musical. Bon home, amant de la família, dels seus i dels amics. Persona molt coneguda al poble. Era coneixedor de molta història de Gata, de la seua família i seguidor del blog.

La capella ardent es troba al tanatori de Xàbia i el sepeli se celebrarà demà dilluns a les 12 hores a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata. Des del blog el meu sentit pésame a la seua dona Rosario, fills Felipe i Antonio, néts i resta de família. DESCANSE EN PAU, PEPE. 

FONT: Foto extreta del seu facebook.

Seguim en números alts, però baixem un actiu. Sumen 95 més infectats pel COVID19, segons l’última estadística de hui dimarts 25, just a désset mesos del començament "oficial" d’actius a Gata. Gata té ara 318 actius, un menys que divendres passat. Baixarem més?. Això esperem. També seguim tenint bones notícies pel que fa a les altes. S’han donat 96 altes. La incidència també segueix alta, més de 10 vegades el rics extrem: 5.093,70 casos per cent mil habitants. 

Els actius dels pobles grans de la comarca que envolten Gata també estan alts i tres baixen en esta actualització. Comença a notar-se la recuperació: Benissa tenia 548 i hui té 615 (+67). Ondara tenia 434 i baixa a 406 (-28). Pedreguer tenia 292, hui en té 316  (+24). Teulada tenia 670 i baixa a 660   actius (-10). Finalment, Xàbia tenia 1.262 i hui sumen 1.186 (-76).

SUSPENSIÓ DEFINITIVA DE LA FESTA DE SANT ANTONI

L’Ajuntament de Gata de Gorgos ha fet un comunicat en el que diu textualment: "Ja que la incidència de la COVID19 al nostre municipi segueix en nivells molt alts, la celebració de la festa de Sant Antoni se suspén definitivament. Confiem que el pròxim any puguem recuperar aquesta festa tan tradicional al nostre poble!"

HUI 17 MESOS DE COVID19 A GATA

Tal dia com hui de fa désset mesos, 17 d’agost de 2020, es va donar el primer cas OFICIAL a Gata de la COVID19. Fins el 31 de desembre de 2021 s’havien donat tres casos extrems d’actius: 68 van ser els actius del 29 de gener de 2021, 65 els de l’últim dia de l’any passat i 40 el 30 de juliol de 2021. Però, el mes de gener de 2022 ha estat imparable amb la variant omicron que ha fet pujar el nombre de casos actius molt considerablement. El 5 de gener ja eren 82, l’11 pujaven a 119, el 14 a 265, el 18 a 300, el 21 a 319 i hui dia 25 a 318 actius.

En els 17 mesos ha tingut Gata 1.127 contagis. Si fora un per persona (algunes poques persones s’han contagiat dues vegades) representarien el 18,11% de la població (6.223), poquiu més d’una sisena part.

RECORDEM...

Recordar que anteriorment va ser ajornada les festes de Sant Antoni per a l’ultim cap de setmana i també va ser anul·lada la cursa solidària que tenia que fer-se diumenge 23 i s’ajorna a l’1 de maig, a causa de la puja de casos COVID19.

Cal insistir. CUIDEU-SE, CUIDEU, CUIDEM-NOS. Com ja deia dos actualitzacion enrere i toirne a dir, a veure si a la següent situació baixa Gata un poc.

FONTS: Captura de dades, monitoratge de la situació COVID19 a Gata de Gorgos. Data: 25-1-2022 (data de les dades, 23-1-2022), Sanitat, G.V. // Comunicat Ajuntament.

Ací teniu una foto que ens mostra les autoritats de quan Don Julián era alcalde en un acte de festes a la Plaça Nova. Podria ser aquells festivals de música folk que feien?. Potser fora els anys 60?. Era a la Plaça Nova, vegeu per dalt els llums de festes. Al costat la paret del Cinema Casablanca i casa Mateo Signes. Sentats vegeu algunes persones molt conegudes de l’època: Nasio Caselles, el dentista Ernesto Monfort, Pedro Frasés, Pedro Pineda, Francisco Pedrós Rodríguez "Paco Tender", Don Julián Monfort -alcalde-, Ramón Beltrán "Ramonet" -fill adoptiu de Gata-. Davant les dones d’alguns dels nomenats: de Pedro Frasés, de Ernesto Monfort, de Don Julián i de Ramón Beltrán.

Si coneixeu més gent de la foto, podeu anar descobrint-la i si conegeu l’acte també.

FONT: Foto de la col·lecció de Ana Pedrós Salvá.  

En el darrer plenari, l’Ajuntament de Gata va aprovar inicialment, per unanimitat, el Pla Territorial Municipal davant d’Emergències.

El Pla Territorial Municipal (PTM) és el document que estableix, d’una manera general, la forma en la qual s’estructuren i organitzen els recursos per a fer front a les emergències que puguen donar-se en l’àmbit municipal. Tots els municipis tenen l’obligació de tindre-ho.
A aquest document s’afegeix el  Pla d’Actuació Municipal (PAM) que és el plan d’àmbit local per a fer front a un risc concret en un municipi o en una entitat supramunicipal. En l’actualitat els riscos on ve determinada aquesta obligació o recomanació són els d’inundacions, incendis forestals i sísmic. En el cas de Gata, es troba en un territori en risc d’incendis forestal alt i en risc sísmic baix-mitjà.

El regidor de Governació, JoanVi Vallés, va explicar que es tracta d’un document viu que es revisarà cada 4 o 5 anys per anar adaptant-lo als canvis del municipi.

Aquest pla dona un document d’actuació al CECOPAL, Centre de Coordinació Municipal, que està dirigit per l’alcalde i coordinat pel regidor de Governació

El PTM ha estat elaborat per l’empresa Prohenec a través de la convocatoria de subvencions per a la redacció de nous plans d’emergència d’àmbit local de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències  de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública.

PADRÓ DE GUALS (VADOS) PER A 2022

El Butlletí Oficial de la Província (BOP) del dimarts 25 de gener publicava l'aprovació: per Resolució de l’alcaldia número 2022-0004 de data 05 de gener de 2022, s’acorda aprovar el Padró de la Taxa d’Entrada de Vehicles (guals) "vados" per al exercici 2022, per un import total de 36.275 €.

TAXA CEMENTERI 2022

Al mateix BOP s'anunciava l'aprovació següent: per Resolució de l’alcaldia número 2022-0019 de data 12 de gener de 2022, s’acorda aprovar el Padró de la Taxa per la prestació de Serveis del Cementeri per a l’exercici 2022, per un import total de 20.480 €.

FONTS: Informació i foto Pla d'Emergències, Ajuntament / Guals i cementeri, BOP 25-1-2022.

Encete nova sèrie per a conéixer més i millor alguns indrets del terme municipal de Gata. Per a que els que sou forasters vingau a visitar-ho, per als que som de casa apreciem més els paratges. I sempre amb la gran responsabilitat de CUIDAR ELS NOSTRES PARATGES.

El primer lloc al que anem de passejada és l’històric i emblemàtic PARATGE DE LA RANA, hui remodelat per l’Ajuntament arrel d’aquell incendi patit a mitjan agost de 2020. Es recupera el monumental i centenari eucaliptus i s’acondiciona l’entorn. Qui ho diria fa any i mig amb la cremada que va patir l’arbre i el canyar. La regidoria de Medi Ambient amb col·laboració amb Verd Consultoria Ambiental li posen més vàlua i amb més riquesa mediambiental el lloc.

Al travessar les vies del tren a la carretera de Xàbia a uns 30 metres entrem al camí de les Senies I que tornarà a travessar la circunvalació cap a Xàbia, passarà per la sempre reconeguda "Casa Blava" o doblarem cap a la dreta per arribar al paratge.

Ja la plantació d’arbres a la dreta i al fons de l’aparcament ens mostra que alguna cosa ha canviat. Tot s’ha renovat i hui podem gaudir més i millor del lloc. Les baranes de fusta renovades, els cartells indicadors també. Tot li dona un gran encant i pel mig, l’aigua que brolla i brolla sense parar. Part s’en van al sequiol que bordeja el gran arbre, part entra a la canalització que porta a les restes de l’antic llavador. Els cinc arcs en peu, no així el sostre, que ja van ser restaurats en el seu dia.

* EUCALIPTUS, ARBRE MONUMENTAL (1915)

L’eucaliptus de La Rana és més que centenari. Té 107 anys de vida i supera els 30 metres d’altura. Les seues arrels beuen de tot el sistema de rec que baixa dels pous de més amunt. La seua soca abraça a quatre persones juntes. Quan el Doctor Moratal, metge i després batle de Gata, el va sembrar ho va fer junt amb un altre, que una tormenta de vent va destrossar.

Segons llegim al CATÀLEG D’ARBRES MONUMENTALS I SINGULARS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, l’EUCALIPTUS CAMALDULENSIS DEHNH (Arbre de la Rana) de 106 anys té una altura de 37,25 metres, un perímetre de 6,12 metres i és de propietat pública amb un entorn protegit de 27,60 metres quadrats.

* EL LLAVADOR DE LA RANA, SEGONS MADOZ (1845-1850)

Del llavador, que ara sols li resten les arcades i tot el sistema d’aigua, ja parlaven els historiadors antics al seu pas per Gata. Un d’ells, Pascual Madoz parla d’ell en el seu "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850) en el volum 8é. I diu: "Los vecinos se surten de la fuente llamada de la Rana, que dista de la población unos 10 minutos y tiene contiguo un lavadero de ropa cubierto".

Al costat de l’eucaliptus es troba les restes d’un llavador, que no té el sostre i que també han estat reacondicionades les cinc arcades que el conformaven i on s’ompli d’aigua degut a l’eixida brollant de la séquia soterrània.

Un barranquet comunica des de l’altra part on es pot veure un pou tapat per la seguretat del passejant, vianant i amant de les rutes i de les visites de les paratges. És el lloc adequat per a menjar-se el berenar de Pasqua, prendre la mona, per a jugar als jocs de Pasqua i més ara a l’aire lliure en temps de pandèmia.

Junt al pou hi ha un molí, que no té les pales que servien per a l’extracció d’aigua. Estava integrat en el sistema de rec del paratge de la Rana.

L’aigua ompli el llavador, ens imaginem els nostres avantpassats amb la bugada per llavar i de camí cap a Gata a tan sols un kilòmetre escàs. I sempre a la sombra del monumental eucalipto, que ja té 107 anys de vida i que el doctor Moratal i alcalde va manar sembrar. Més enllà del gran arbre, s’ha fet un menut passeig envoltat de noves espècies que quan comencen a créixer li donaran més vida i més ambient natural.

Abans d’anar-nos’en li peguem una ullada a l’altre costat. L’antic molí d’aigua i el pou estan muts mirant qui passa cap a les Valls. Paga la pena, recrear-se mirant i també imaginant el que seria abans i el comboi que portarien els llauradors per l’encreuament de camins que ací es donen. Les canalitzacions de l’aigua testimonien que els vells moriscs ja estaven per aquestes hortetes.

A la tornada, puc travessar la carretera i pujar pels camins de les Costeres, el primer més suau, el segon més empinat. Les vistes cap al Montgó, que vigila a tothora són espectaculars.

Tornem al poble després d’aquesta primera passejada. 

FONTS: Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana // "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850), Pascual Madoz.