EL RIU DE GATA: I.- PARAULES I EXPRESSIONS DELS GATERS AL VOLTANT DEL NOSTRE RIU

Encete ací una trilogia d’articles dedicats al nostre riu. En el primer, tractaré de les paraules i expressions que diem els gaters al voltant del nostre riu. Al segon, enregistrarem algunes avingudes importants i les més recents en el temps fent una cronologia del riu. Al tercer, veurem imatges del riu, que sempre ens deixen sorpresos, perque com deia un amic "el nostre riu és bonic, el mires on el mires".

Aprofitant que "va vindre el riu" no fa massa...

Cada vegada que baixa aigua pel llit del riu GORGOS -com ho va fer a principis d’aquesta setmana- i travessa la zona rural i urbana de GATA, els gaters i gateres repetim -i d’això fa molts anys, de tota la vida- les mateixes paraules i expressions, que són part del nostre vocabulari particular. Cal conservar-les i atresorar-les en la memòria col·lectiva del nostre poble, perque les fem nostres i assumim com a pròpies.

Moltes són les frases que repetim, que fem sonar, paraules i vocables que els que no són gaters ho creuen incorrecte, graciós, però que per a nosaltres són del tot normals.

Anem a gastar-ne algunes expressions, per tal de fer-les sonar:

HA VINGUT EL RIU ?. Seria l’expressió popular primera al ploure molt i veure les muntanyes carregades de núvols amb aigua, a l’interior. Com si el riu s’en anara i després tornara. El riu sec ja fa temps, milers d’anys que està ahí.

EL RIU ENCARA PORTA AIGUA ? Si vegem algú que passa pel pont o per una zona del Raval, el Penyó o la Font del Riu que es veu el llit. Li qüestionem per a esperar una resposta, com la que diu:

EL RIU ENCARA XORRA...Resta ja molta poca aigua i comença a ser discontinua la corrent, s’amaga i sorgix a la superfície.

JA ESTÀ ACÍ EL CAP DEL RIU. Una altra frase que pronunciem i que vivim els gaters. El cap del riu al pas per Gata és espectacular. Més ho és a la partida Gorgos i a les Planisses.

MARE MEUA, QUINA RIUÀ (riuada) HA VINGUT !: Si el volum d’aigua és molt, si s’ompli molt el llit del riu, diem aquesta expressió. 

S’OMPLIN ELS AVENCS DEL RIU. El nom Gorgos se li va posar pels gorgs ("avencs") que té en abundància el riu. A la partida que porta el nom del riu, Gorgos, i també a Planisses on es va fer el pantanet, n’hi ha molts d’aquests avencs.

AL RIU...LI FALTA MOLT PER APLEGAR A LA COVETA DELS GATS ?. Ho diem si ens apropem al pont urbà de les Alcolaes i observem la coveta que queda baix dels penyals que fan de fonaments del centre parroquial. Era i és com un mesurador natural. Si l’aigua llepa o no les penyes de la coveta sempre diem aquesta frase.

L’ESTRET DEL RIU: Es feia i es fa al passar enfront del que hui és el Parc del Raval. Passant l’aigua entre les penyes blanques que allí es descobrixen.

SEMPRE QUE VE EL RIU, PUJA EL NIVELL DELS POUS: Ho saben bé els que tenen a les casetes pous, que els entra aigua de font. Diuen que si el riu ve, és a dir baixa cabdal d’aigua, ompli els pous.

A GATA EL RIU ÉS FONDO (fons), NO S’EN POT EIXIR MAI DE MARE ("inundarse"): Ho diem quan ens pregunten si al poble el riu s’en ha eixit. És la resposta de sempre. 

AL RIU, JUGAVEM AMB CULLEROTS: Els xiquets d’abans ho feiem. A les basses que havia deixat el pas de la forta corrent d’aigua, hi havia cullerots (larves dels gripaus que tenien la forma de l’utensili domèstic), s’amuntonaven molts d’aquests animalets.

ANAR A JUGAR AL RIU: Era general. Encara que no portara aigua.

Altres expressions eren més particulars, d’una època concreta, de quan els xiquets jugavem al voltant d’aquest element de la natura. I aixina trobavem: ANAR A FER ARCA AL RIU, LA BAIXADETA DEL RIUET, CAURE DINS DEL RIU (quan ja quasi no porta aigua, clar està) i altres.

Com sempre dic, si els usuaris del blog i del facebook volen afegir més expressions, enriquiran més l’article. GRÀCIES.

Escorcollem etimològicament la paraula del nostre riu. GORGUS era una definició llatina, que va derivar en GORGS (plural), en singular GORG. El nom GORG és un indret profund d’un riu on l’aigua s’encalma. Si alguna cosa van aprendre i ràpida els nostres avantpassats, tal vegada degut a les riuades del nostre llit Gorgos, seria no tindre que gastar aquell refrany tan popular "A la vora del riu no faces niu". Cap casa o caseta està a la part baixa, a la voreta del riu al terme i al poble de Gata, encara que si que s’ha construit a les dues voreres dalt dels alts penyals per on transcorre al fons el llit del nostre riu (pensem en les cases del carrers del Raval que donen al riu o les del Penyó o ja més lluny del mateix llit les de la Font del Riu).

A la fi, també direm que el municipi porta el nom del riu a la seua segona part. Per tant ens sentim més que identificats amb l’acabament "DE GORGOS", referint-se a l’accident geogràfic que travessa el poble. Sobre aquest particular, podeu llegir la meua entrada del 4 de juliol de 2016 (HISTÒRIA: UN SEGLE DEL CANVI DE NOM, GATA - GATA DE GORGOS (Ho recorda el diari Información), on s’explica des de quan es diu al poble DE GORGOS, afegint-se a GATA.

FONTS: Arxiu blog CRONISTA DE GATA. Article del 4-7-2016.