Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

HUI ÉS 18 DE JULIOL. La Plaça Nova va rebre eixe nom des de 1954 a 1989

HUI ÉS 18 DE JULIOL. La Plaça Nova va rebre eixe nom des de 1954 a 1989

Hui fa 75 anys, tres quarts de segle, que es va produir aquell trist i lamentable fet de l’Alçament Nacional. Començà així una contienda civil fraticida entre els mateixos espanyols que no portà absolutament res bo.

A Gata l’any 1954 se li posà el nom de "Plaza 18 de Julio" a l’actual Plaça Nova. Primer va rebre el nom de Plaza de Abastos, perque feien mercat allí. El mateix sentit tenia quan li van posar Plaza del Mercado. En el temps de la república (1931) se li diu com ara, Plaza Nueva. Ja en el temps de guerra (1936) se li nomena Plaza Durruti. Plaça Nova passa a nomenar-se en 1989.

La primera referència històrica que tenim del lloc com a plaça és de 1904. abans eren patis i sequers de pansa. L’any 1931 s’expropia la casa al carrer Signes per tal de donar entrada a la nova Plaça, que es diria d’Abastos. El mercat, que fins aleshores, es feia a la Plaça Vella o de l’Església, passaria a fer-se des de març de 1933 a la nova plaça.

La Plaza 18 de Julio abans i Nova hui ha estat sempre el centre neuràlgic del poble, l’epicentre. On es reunien els gaters per fer festa, sobre tot a les festes patronals. La seua imatge ha passat per moltes fases. Quan era Plaça del Mercat es van posar barraquetes o pòrxens i allí es venia peix, verdures o el que manava l’ocasió. També hi havia un quiosc on ara està el ficus gran. Es van plantar plàtans abans de les palmeres actuals. Hi van posar el primer pis de cement. Després de taulells en colors semblant l’esplanada d’Alacant. Finalment de tobons, com es pot veure ara.

A la fotografia podeu veure les banderes que onejaven aquelles dècades de la Plaza 18 de Julio i podeu fixar-vos en el sòl i el seu dibuix, així com al "palco" menut que posaven al mig. Observeu el ficus i la seua grandària.

FONT: Fotografia, Targa postal Plaça Nova.

3 comentarios

Josep de les Terres del Montgó -

Durruti va ser un conegudíssim anarquista que va morir al front de Madrid el 20 de novembre de 1936. Al seu soterrar a Barcelona acudiren totes les autoritats civils i militars d'aquella època i no menys de mig milió de persones. Després els feixistes a base d'assassinats, pallisses i fam ens van esborrar la memòria.Avuí podem votar a un nazi a les eleccions però no sabem qui era Durruti. Salut

Rosa -

Lo que en sorpren son els noms que s´han posat a esta plaça...plaza de abastos (està en castellà fa tant de temps arrere...) o plaza Durruti (que no ho havia sentit mai eixe nom i no és comú per ací... )

gater -

Qualsevol diria que estava millor abans que ara