SABIEU...? que pel setembre de 1899 es va fer una detallada crònica de com era Gata i els seus veïns al diari LAS PROVINCIAS (LP6)

El sisé article que llegim de la sèrie del diari "LAS PROVINCIAS: diario de Valencia" detalla com era el poble de Gata pel setembre de 1899. La carta al director del períòdic estava datada el 6 de setembre de 1899 i tenia, inclús, com un índex o titulava els capítols de la mateixa.

Fitxa de la informació: "Las Provincias: diario de Valencia. Any XXXIV, Número 12.067 - 9 de setembre de 1899, Pàgina 2. Gata. "Lo que es el pueblo.- Su industria.- Su comercio.- Novedad de sus especulaciones.- Mejoras que reclama.- Noticias de Inglaterra.

Comentari a la notícia del cronista:

En una columna pràcticament desgranava el cronista tota la informació. Al primer capítol situava el poble geogràficament i deia "tiene teléfono...buena iglesia y un pintoresco Calvario, donde se tiene una gran devoción al Santísimo Cristo". Encara que han passat 116 anys recordem a aquell diari l’anècdota de: "El Cristo de Gata encara es deu". En quina data es diria aquella famosa frase?. Diu el diari "Sobre este santo hay una frase célebre entre estos pueblos...se entiende que aún es Dios y que aún se debe, como fácilmente comprenderá el lector valenciano".

Al respecte de la indústria deia que Gata era "industriosa sobremanera". De les dones parlava de la llavor de fer "los capazos de pleita de palmito". Descobrix el cronista que els cabassos que es feien s’utilitzaven pels homes del camp de Cartagena quan anaven a les mines (s’entendrà les de La Unión i Carboneras). Donava el preu del cabàs, 40 cèntims. Donava el total de l’any fabricat, 150.000 pessetes. Altra indústria que diu que feien els gaters era la fabricació de molins de vent, a mòdics preus. Al caràcter local, deia que era "trabajador e industrioso".

Però, l’especialitat en aquell temps al poble de Gata era "la pasa del sol (pasa confeccionada al estilo de Málaga)" i pòsava al nostre poble com a "único y mejor punto de contratación de esta mercancía". Els llauradors del poble, seguix dient, eren com a xicotets mercaders i s’expandien per tota Europa i Espanya: Lyon, Burdeos, Marsella, Barcelona, Santander, Bilbao, Madrid, Sevilla,...

Al capítol de les millores que necessitava el poble "espera con ansia verdadera la construcción de una vía férrea" (al respecte, cal recordar que fins 1915 no es va inaugurar la línia Altea-Dénia. Ara és l’any del centenari). La idea eixe any encara era fer una línia que unira El Verger amb Xàbia passant per Gata. Però comenta que "la estación de Gata sería de gran importancia, pues a ella afluirían los pasajeros y mercancías de la Marina". La proximitat al port de Xàbia el faria preferit al de Dénia.

Finalment, l’últim capítol parlava de les notícies arribades des de Anglaterra, al respecte del comerç panser. Posava el nom dels vapors que arribaven amb pansa, les tones exportades i el valor del tipus de pansa. Destacava la collita de la pansa Sultana (Turquia) que era major eixe any.

Si voleu llegir tot l’article PUNXEU ACÍ (LP, GATA, 9-9-1899).

FONT: Biblioteca virtual de prensa histórica (BVPH). Las Provincias: diario de Valencia. Any XXXIV. Nº 12.067-1899, setembre 9. / Imatge escanejada diari digital.