NOVEMBRE, MES DE DIFUNTS. EL DOBLE CEMENTERI MUNICIPAL VISITAT PER CENTENARS DE GATERS I GATERES. Dades curioses de l'antic cementeri parroquial (1886-1932)

Comencem novembre visitant els nostres difunts. De dissabte 29 fins ahir dilluns 31, el doble cementeri municipal de Gata s’ha vist colorejat de flors, les làpides lluentes i s’ha recordat la memòria dels nostres avantpassats. Hui, dimarts 1 de novembre els gaters ens hem apropat i seguirem fent-ho fins diumenge a rendir un homenatge als que ens donaren la vida i als seus ancestres.

Com a novetats, dos detalls: els semàfors mòbils han facilitat als cotxes tornar al poble sense estar obligats a baixar el camí de les Costeres, la qual cosa ha estat molt encertada. La missa celebrada al cementeri al migdia de hui s’ha celebrat just en el passillo centra del primer cementeri flanquejat pels xiprers que porten a la creu central.

És moment de recordar la història dels nostres cementeris i parar-nos en el cementeri parroquial, del que hi ha dades molt curioses, gràcies al llibret que en el seu dia va començar el rector Don Juan Martínez Blasco, a les acaballes del segle XIX.

Abans anem a relacionar cronològicament els cinc cementeris que Gata ha tingut al llarg de la seua existència com a poble:

- Època baixa medieval, pobladors musulmans de Gata: la "maqbara" que es localitzava en la part dreta baixant del carrer La Bassa i la part esquerra pujant el carrer Xaló. Hui està soterrat.

- Des dels cristians repobladors (inicis del segle XVII) fins a quasi finals del XIX estava "lo fossar de l’església", al costat mateix del temple parroquial a la part est.

- 1886-1932 va estar vigent el cementeri parroquial de la lloma de baix del Calvari a la partida Tossalet-Calvari. 

- 1932-1982 i encara ocupant-se: primera part del doble cementeri municipal. 91 anys, per ara, de vigència.

- 1982-fins a hui, 41 anys porta ja obert: segona part del doble camp sant dels Ecles.

CEMENTERI PARROQUIAL (1886-1932)

Ens parem  a conéixer un poc més la història d’aquell vell cementeri. A l’arxiu parroquial trobem que el primer cadàver va ser inhumat curiosament el dia 6 d’agost de 1885, quan el poble feia la festa major al Santíssim Crist del Calvari, patró de Gata. Una ressenya de la Visita Pastoral del Rdm. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquesbisbe de València ens informa com estava el cementeri. 

 El rector Martínez -qui va impulsar la construcció de l’antic cementeri parroquial- diu que l’arquebisbe l’ha visitat i es conserva en molt bon estat i té distribució per a pàrvuls i adultes, inclús s’ha començat un pantió especial per a rectors. Del tancament del cementeri parroquial dona compte un inventari dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, fet l’any 1945. Aquell dirà que era un cementeri catòlic i inclús posa que les mesures eren de 35 x 32,70 metres. 

 Una vegada obert el primer cementeri municipal (1932), les famílies van anar traslladant les restes dels seus difunts i a un pou existent al peu de la creu del nou cementeri municipal indica que allí es contenen les restes deixades del cementeri parroquial.

Fent també una cronologia del camp sant parroquial trobem les següents dades, sempre seguint l’Arxiu Parroquial: 

 

- 1886: es construeix i inaugura el nou cementeri parroquial. Regentava la parròquia Don Juan Martínez Blasco. El primer ninxol va estar ocupat pel cadàver de Teresa Signes Signes, que va morir el 5-8-1885, sent inhumada al dia següent.

- 1895: Visita Pastoral dies 2 i 3 de juny, Rdmo. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquebisbe de la diócesis. El rector era En Juan Martínez. L´acta de la visita diu del cementeri que es conserva en molt bon estat i té distribució departamental per a pàrvuls i adultes. Hi ha començat un pantió especial per a rectors.

- 1907: es cobren 419 pessetes “por los nichos construidos”.

- 1919: el Ple municipal acordà invitar al rector “párroco” per a tractar de l´eixample del cementeri parroquial,

- 1927: El nou cementeri, ara municipal, comença els seus tràmits en 1927. En la sessió del 14 d´agost d’eixe any s´aprova en el Pla d’obres vitals per al municipi, l´adquisició del solar i el manteniment del cementeri públic municipal.

- 1928: està ja projectada la construcció del cementeri municipal en el paratge Ecles. Eixe mateix any: Document de les finques de l´església, 9 de juny. El fa D. Joaquín Alfonso Bosch. Diu del cementeri (referint-se al parroquial) que està en actual servici.

El quadern que encara es conserva a l’Arxiu Parroquial, de color roig, que té detallats tots els ninxols, els seus propietaris i les persones que estaven soterrades als mateixos, té un valor històric molt important, a nivell social. Si les dades del Libre Índex s’inicien en 1852, aquest quadernet pot anar donant més llum a les defuncions i inclús al naixements dels veïns de Gata que visqueren en tot el segle XIX i principis del XX. També figurava la quantitat de diners que importaven els ninxols i altres detalls curiosos.

Cal fer constar que a l’Arxiu Parroquial figura este llibret com “Administració del cementeri (1885-1929) amb la signatura 5.8. aquesta se subdivideix en: Ninxols (5.8.1), Llista general de inhumacions (1926-1929, 5.8.2) i Relació dels soterrats en cada un dels ninxols (5.8.3).

El rector Don Juan Martínez Blasco tenia detallats tots els enterraments. En altre quadern es relacionaven els difunts i les causes de la mort d’aquestos. La llibreta o quadern està cosit i té deu pàgines ordenades, a més d’altres afegides. Titulà el rector: “LISTA NUMÉRICA DE LOS NICHOS DEL CEMENTERIO DE LA POBLACIÓN DE GATA AÑO 1885”. Amb la forma que tenia el ninxol, que encara vegem hui en els més antics del cementeri municipal, el rector dibuixava quinze casilles, numerades des de baix cap a dalt, de cinc en cinc. Este “camposanto” parroquial s’alçava en un dels baixos del montícul del Calvari, conegut com el Tossalet-Calvari, de la partida d’Ecles Bajos del poble de Gata. Hui, separa les vies del tren aquesta zona i va voler fer-se un parc infantil que va resultar tot un desencert, però quan s’edificà no s’havia encara realitzat el muntatge del traçat viari, inauguració del qual -en el tram Altea-Dénia- es va fer a juliol de 1915.

En un principi, el valor del pagament de 100 pessetes era per al primer i cinqué ninxol, 120 pessetes era el preu del segon i quart ninxols i 160 pessetes valia el ninxol del centre, es a dir el tercer.

Continuant amb les anècdotes d’este cementeri parroquial, indicaré que la segona columna (ninxols 6 al 10, inclosos) eren propietat del mateix veí, igual passava amb la quarta columna i cinquena, d’altres tants veïns. La setena columna tota ella completa era d’una família. La novena columna (ninxols 41 al 45) no es van pagar, ja que senyalava el rector: “dado por el piso”.

Al ninxol 27 se soterrà al que fou notari del poble aquella època Antonio Signes y Diego, que naixqué en 1832 i va morir l’1 de febrer de 1898, als 66 anys d’edat. En el ninxol 39 estava soterrat el sacerdot, que fou vicari de Gata, Gerónimo Monfort Pedrós. Tancant aquestes curiositats, en la columna novena deixava anotat el rector Don Juan Martínez Blasco: “Lugar del panteón” i en quant al valor del ninxol posava també: “dado por el piso”. Algunes de les frases que es detallaven en aquest quadern eren: “puso los restos de su esposa…”; “coloco a su cuñado” o “esposa del mismo”.

Fixem-nos finalment en un Inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la parròquia de Gata de Gorgos, que Don Alejo Sendra Tarrazó realitza en 1945. Al respecte del ja inutilitzat cementeri parroquial escriu i pose textualment en castellà: "Inmuebles y muebles de la parroquia de Gata de Gorgos:

“Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet”, término de Gata de Gorgos de 35 x 32,70 metros, con una parcela fuera de los muros ante la fachada de 35 x 5 metros, lindando al Sur con la línea férrea y al Oeste, Norte y Este con tierras de Francisco Salvá Gil. Este inmueble está exento del Impuesto de Derechos reales y está inscrito en el Registro de la Propiedad de Denia el 18 de enero de 1944. Hállase presentado en dicho Registro con el nº 1.429, Diario 5”.

FONTS: Dades: arxiu Parroquial, llibret roig cementeri parroquial. / Fotos: Noa Mulet Salvá i arxiu cronista.