FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.315-A, 1ª d'ahir dia 22/11-

(PODEU FER MÉS GRAN LA IMATGE, PUNXANT ACÍ)

* Abans de seguir amb la sèrie, dir-vos que torne a les passes fetes després de quinze dies de prova. Des de la foto 1.316, que correspondrà a hui dissabte 23/11, tornaré a posar-ne una i no dues. El motiu, no cal anar tant de presa, cal guardar la roba, com el diu el refrany. Per tant, sempre tindrem que sumar-li per a saber les fotos quinze més, eixes dobles que he posat al llarg de dues setmanes.*

Dit això, la primera foto que tocava posar ahir, 22 de novembre, és una preciositat de la història rural del nostre poble. Fa ja un mes es va publicar. LLàstima que no barallem ben bé encara on estava exactament.

Deixem que ho explique Jaume Costa Caselles, com ho feia al seu facebook:

"UN “RISAU” PERDUT ? (a Gata ho diem “axina”)"

 Aquesta fotografia fou publicada fa uns dies al faceebok de Riuraus Amb Panses, allí uns quants comentaren la possible situació del riurau i la seua existència o inexistència. 

Desprès d’un anàlisi de la perspectiva de la fotografia, en base a la vista del Montgó, el riurau de la foto no pot ser d’altre lloc no mes que de Gata, concretament degué estar situat entre el nucli urbà i les partides dels Quadros, Senies o la part baixa del Miralbons, això es, entre l’antiga carretera de Xàbia, i la carretera de Jesús Pobre, jo diria que pot ser sense traspassar l’actual “baypas” de la carretera de Xàbia, i poc més.

He descartat l’Alqueria Blanca, les Valls, el mateix Jesús Pobre i les cases antigues al voltant de l’Alqueria del Colomer, també podria ser, que la seua ubicació haguera estat a la zona entre la carretera Nacional i l’actual Passeig d’Alacant, abans de creuar la via del tren, actualment casc urbà.

Segons ens ha manifestat Vicente (Milda), podria tractar-se d’un “escaldaor” propietat de Juan Salvà (important terratinent, comerciant de pansa i altres productes), situat al costat del camí de les Senies, on tenia un tros gran de terra actualment dividit entre varis propietaris, on esta la caseta de Miguel Soler (de la Rosa). Ho intentarem confirmar, així com algun altra hipòtesi que ens ha suggerit l’informador.

Jo també em permitia col·laborar i deia al respecte de la fotografia: "Una altra apreciació a la fotografia, Jaume. La caseta que apareix un poc la teulada (mirant la foto a part dreta) podria coincidir amb la de les ties de María (dona de Jesús Sánchez). El camí que entrava fins la caseta del metge aniria per darrere del riurau. Però no em quadra la paret blanca que apareix a la part esquerre."

En qualsevol cas, seguirem investigant i esperem, en breu aclarir alguna cosa.

Lluís Fornés Pérez-Costa també parlava del mateix: 

"Vam fer el viatge, a la recerca del risau perdut, i Paco Puig, tresorer de Riuraus Vius, i home de gran perspicààcia va situar el lloc. Estudiada la silueta del Montgó, es tracta de la partida Quadros, sense dubte, pero encara no hem arribat a la solución final. Avant, sabuts!".

Totes aquestes apreciacions i comentaris donen més llum a aquesta imatge tan bonica del nostre gran riurau.

Pel que fa a la fotografia, podeu observar que té vuit ulls. L’escaldà era forta, vegeu els pinatells, les veles arreplegades i els canyissos amb panses de diferents dies, pel colorit.

El remat informatiu i d'investigació el posa Antonio Monfort, que ve a aclarir-ho tot i a confirmar el que ja teníem quasi clar. Ell diu al facebook, al respecte de la fotografia, una vegada publicada al blog del Cronista de Gata:

"Perdoneu, però reconec perfectament el riurau. Efectivament, és el de Juan Salvá. Jo he jugat molt a eixe lloc. Aleshores estaven vivint ahí la familia Gascó. Només vore la foto ja m'ha donat un sobresalt perque ahí tinc els millors records de la infància. De aquelles vesprades de jugar, la mare dels Gascó escoltava la novela de la radio i Elena Francis. Allí anava jo a vore la tv. i després feien "Bonanza", "Mi marciano favorito" i, sobretot, recorde que es feia de nit jugant sense adonar-me. Recorde jugar de nit i veure la lluna gran per dalt dels xiprers del cementeri. Recorde que es feia hora de sopar i em cridaven de la meua caseta. A eixe "risau" guardava el tractor Toni "juanet", pare de Juan Antonio Jorro. Aquell home ens pujava dalt al remolque i ens portava fins al camí de les Senies o fins al camí del Roig de Puripa. Darrere estava el camí que anava a la caseta del metge Salvá i a la de "Canyetes" el que estava a Dénia. I tantes coses que m'ha fet recordar esta foto."

Agraïsc el testimoni de Antonio, que posa punt i final a aquestes declaracions de intencions d'aquesta magnífica fotografia.

FONT: Fotografia de "Riurau amb panses" (facebook).