ELS NOSTRES CEMENTERIS: el parroquial (segles XIX-XX) ( III )

Seguint la sèrie que vaig encetar amb la necròpolis musulmana baixmedieval i a continuació vaig parlar del "fossar" del costat de l'església, ara recordem el cementeri parroquial que va estar obert des de 1886 a 1932. El lloc era la part de baix de la muntanyeta del Calvari, on ara hi ha restes de instal·lacions d'un parc i quatre pins grans pel mig.

A principis dels anys 80 del segle XX, ja tancat aquest, i sent alcalde Eduardo Adolfo Mulet Salvá, es va acondicionar el lloc per a ser parc. Travessar la via del tren, jugar a un lloc que havia sigut cementeri i estar prou fora del poble, va fer que no s'utilitzara per a res.

Però quin rector va impulsar aquell cementeri, donat que era parroquial. Va ser un rector emprenedor com el que més. No sols va dirigir la construcció del cementeri, sinó que també va fer manar construir la "Caseta de la Lepra" i la Casa abadia, així com la reforma de l'església.

Cuidosament, aquell rector va anar anotant tots els detalls de la relaicó de soterrats i aquest llibret es conserva a l'Arxiu Pârroquial, sent una de les joies històriques del mateix. I així trobem que el primer cadàver va ser inhumat curiosament el dia 6 d'agost de 1885, quan el poble fa la festa major al Santíssim Crist del Calvari, patró de Gata. Finalment, fins ell mateix va ser soterrat al cementeri parroquial, però poc després la família trasllada les restes de sa mare Esperanza i d'ell a Dénia, el seu poble natal.

Una ressenya de la Visita Pastoral del Rdm. Sr. Don Ciriaco María sancha Hervás, cardenal arquesbisbe de València ens informa com estava el cementeri. El rector Martínez diu que l'arquebisbe l'ha visitat i es conserva en molt bon estat i té distribució per a pàrvuls i adultes, inclús s'ha començat un pantió especial per a rectors.

Del tancament del cementeri parroquial dona compte un inventari dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, fet l'any 1945. Aquell dirà que era un cementeri catòlic i inclús posa que les mesures eren de 35 x 32,70 metres.

Una vegada obert el primer cementeri municipal (1932), les famílies van anar traslladant les restes dels seus difunts i a un pou existent al peu de la creu del nou cementeri municipal indica que allí es contenen les restes deixades del cementeri parroquial.

A la fotografia que es mostra al costat, teniu l'única imatge que conec i es conserva del cementeri parroquial.

FONT: Dades de l'Arxiu Parroquial de Gata. Llibret del cementeri parroquial (1886).