HUI ÉS NADAL. LES ESTRENES, DINARS AMB FAMÍLIA, COSTUMS QUE PERDUREN A GATA

Ja està ací...ja ha arribat: és el NADAL. Estudiem la paraula: La d i la t s’intercalen. Es podria dir ben bé el Natal. Vindrà de Natalis-e. Naixement. Recorda el naixement de Jesús, any rere any. Tenim paraules que comencen amb el prefixe: natalici, natalitat.

I els cristians devem commemorar un gran aconteixement: A Betlem poble de Judea a un portal va nàixer el Jesús.

Quins costums conservem per al dia de hui dels nostres avantpassats?

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l´església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall.

També a aquestes hores eixien els més joves a arreplegar les estrenes (aguinaldo). Anaven pels carrers i cases. Un dit popular que ens recorda al seu llibre "Saba Vella", l´escriptor gater ara resident a Teulada Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual que es cantava a Gata és el següent:
"Al peu de la muntanya / mo n´hem d´anar, / a la bona catxupanda / i al bon bacallar".

Altra cançó que transcriu l´amic Monjo: La nit de maitines / la nit de Nadal, / passava un xiquet / per baix d´un portal; / sa mare li deia: / -Fill meu, a mamar. / -No, senyora mare, / que he de cantar / una cançoneta /
de molta primor, / que els àngels / canten al nostre Senyor.

 

Però, el costum més estés en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué la de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal.

Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. La matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "putxero", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.

Després de dinar, començava el ritual:

"Paraven les mans, a la vegada que besaven als seus majors. Fills a pares; néts a uelos, fillols a padrins" i la frase necessària: "DE HUI A L´ANY QUE VÉ, QUE ESTIGUEM TOTS VIUS".

La frase premonitòria donava pas a les estrenes.

Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat.

Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses.

El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre Sant Esteve, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava.

Ara, el consumisme, el materialisme, l´estrés, el paganisme i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.

Guardem aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular: "Al Nadal, qui no estrena no té mans" o l´altre que trau Monjo del calaix: "per Nadal, qui no estrena, res no val".

 

I també entra dins dels costums nadalencs el putxero que la mare gran, l’’avia feia per a tots els de casa, que es juntaven com ara, però ara, moltes vegades, sense putxero. I el tronc de Nadal, un dolç en forma de tronc, que posaven junt a la ximeneia encesa. Era un altre dels costums.

Ara els xiquets es lleven i tenen els regals que els ha portat el Pare Noel i es posen a jugar. Està despersonalitzant-se aquell caliu del Nadal?

¡¡BON NADAL A TOTS!! des del blog del CRONISTA DE GATA us desitja MIGUEL VIVES SIGNES i família.