RECORDANT A ANITA "SEGURA", UNA GATERA D'ADOPCIÓ
La seua néta, Elisa, la recorda en aquest sinzer i bonic homenatge, glosant la seua biografia
Fa dues setmanes, concretament el dia 17 divendres, el poble es va despertar amb la notícia. Anita Segura, eixa veïna sempre alegre, que sempre la veíem pel poble, ens deia, de sobte, adéu per sempre. Eixe dia era divendres, era típic veure-la amb el seu carro de la compra, passetjant pel poble, parant-se a saludar a tots i totes, fent-se el cafenet als bars més freqüentats. Anita era molt popular.
Hui, ja passat aquell ensurt i deixant el buit de la mare, de la uela, de la tia, de la veïna...una de les seues nétes Elisa Pedro Segura, la filla de Vicente i Ana María, vol rendir-li el xicotet homenatge a Ana. Paraules molt sinzeres i boniques, que conten tota la seua història, una història singular. Escoltem a Elisa:
"Ana María De San Lorenzo Pérez (Anita Segura) neix a la ciutat d’Alacant, al carrer Díaz Moreu, el 10 de febrer de 1928. És filla de José, natural de València i de Purificación, nascuda a Benidorm. Als 7 mesos d’edat la van dur a viure amb la seva iaia Ana, qui es convertiria en la seua vertadera mare (la mamá Anita, natural d’Alzira). Son pare regentava una barberia i a l’esclatar la guerra, s’exilià a Veneçuela on viurà fins a la seva mort. Els seus germans i la seua iaia el seguiran uns anys després.
Anita vivia al si d’una família benestant i estudiava als Carmelites, i després de la guerra a l’escola Jesús i Maria. En acabar l’escola assistiria a una acadèmia a Benalua on aprendria taquigrafia i mecanografia. És en aquest barri d’Alacant on coneixerà Luís Segura, treballador del Banc Central, qui es convertirà en l’amor de sa vida. Aquest tenia 10 anys més que ella i tenia una relació de més de 10 anys amb la seua núvia de tota la vida, Carmela, però al conèixer a Anita, la va deixar per casar-se amb esta poc temps després.
En 1946 la parella contrau matrimoni i un any després tenen el seu primer fill, Luís José. En 1951 el matrimoni se’n va a Veneçuela on viuran 2 anys amb la seua família i és en aquest país on naixerà en 1952 el seu segon fill, José Francisco. Durant aquest temps Luís va treballar en l’empresa Sears (uns grans magatzems). En 1953 acaba l’excedència de Luís al Banc Central i el matrimoni torna a Alacant.. Poc temps després, en 1955 Luís serà destinat a la sucursal de Gata, població on el matrimoni passarà la resta de les seues vides.
El 20 de gener de 1955 la parella arriba a Gata i la primera casa on resideixen està situada al carrer Xaló. Un any després canvien el seu domilici a la placeta del vicari( a casa Pepa el datilero) on viuran els 10 anys posteriors i on naixerà la seua tercera i única filla, Ana. Posteriorment es traslladen al carrer Teulada on viuran altres 10 anys fins instal·lar-se al seu domicili definitiu al carrer Roquetes, on residiran la resta de les seues vides.
Anita era una dona cosmopolita, que venia de la capital i parlava castellà i va tindre certs problemes per a adaptar-se als costums locals. Gata era un poble amb carrers sense asfaltar, les cases no tenien electricitat ni banys i això va suposar un trasbals per a ella. Una de les coses que més va impactar a Anita a l’arribar al poble va ser el poc assortit que hi havia a les botigues del poble, i per això aprofitava els viatges a Alacant per omplir la dispensa.
Malgrat les dificultats dels primers temps, el matrimoni es va adaptar perfectament al poble i a Anita li agradava destacar el sentiment de germanor que existia entre els veïns del poble, com les cases estaven obertes per a tothom, sense esperar res a canvi. Solia comentar els dinars i sopars que es feien entre els veïns entorn a la televisió que van adquirir a principis dels anys 60, ja que va ser una de les primeres en arribar al poble.
Una de les aficions d’Anita, ben conegudes per tota la gent del poble ,era la d’anar als bars i açò també va suposar un enfrontament amb els costums locals. Cal recordar que quan Anita va arribar al poble als anys 50, els bars eren feus plenament masculins, però a ella això no li va importar i va decidir, que a pesar de les crítiques de la gent del poble, ella no deixaria mai d’anar al bar amb el seu home.
Li agradava comentar la forta amistat que tenia amb moltes persones del poble, ja que al no tindre família al poble, a moltes persones se les estimava i l’estimaven com a pròpia família. I és que així entenia ella la vida al poble, amb un sentiment de pertinença a un grup que l’apreciava. I és que tot i que no era gatera ni Segura, són estos dos adjectius els que la van acompanyar tota la vida i la van fer tan especial.
Fa uns dies Anita ens va deixar inesperadament i entenem que el buit que deixa no afecta solament a la família, sinó al poble, ja que era una persona que formava part del dia a dia dels carrers , del mercat, dels bars....en definitiva de la vida quotidiana de Gata, i així esperem recordar-la, com una dona alegre, vitalista, valenta, que en algun moment o altre ens vam creuar pels carrers del poble i ens va tornar un somriure.
Descanse en pau."
0 comentarios