ELS NOSTRES CEMENTERIS: el primer municipal de Gata ( IV )

Faig un resum dels articles publicats fins ara dels nostres cementeris de Gata. Primer va ser la necròpolis musulmana baixmedieval; després el "fossar del costat de l’església"; després el cementeri parroquial i hui parle del primer cementeri parroquial, que té els seus inicis i projecte l’any 1927, però que en realitat comença a funcionar l’any 1932.

El nou cementeri, ara municipal, comença com ja he dit els seus tràmits en 1927. En la sessió del 14 d´agost d´eixe any s´aprova en el Pla d´obres vitals per al municipi, l´adquisició del solar i el manteniment del cementeri públic municipal, com a necessitat urgent, ja que l´actual té una pèsima higiene, està molt prop del poble, és de reduïda extensió, està en deplorable conservació i està complet de cadàvers.

En 1928, està ja projectada la construcció del cementeri municipal en el paratge Ecles. Per davant del mateix passa el camí rural que pren el nom popular de “Camí del Cementeri”, una volta finalitza l´actual Avinguda de l´Ermita. Este camí té un total de 1.310 metres de longitud, des de la via del tren a la carretera de Xàbia i un desnivell de pujada fins un poc més enllà del cementeri i després una forta baixada.

El cementeri tingué un pressupost inicial de 36.868,33 pessetes i les expropiacions es pagaven a 7.500 pessetes.

El 5 de maig de 1929 s´acorda l´avanç o prèstec a l´Ajuntament de 20.000 pessetes per a les obres de construcció del cementeri públic municipal. La raó és la urgència de les obres.

En 1931 es fa un pregó al veinat per a que tots els que desitgen realitzar obres de nivellació o explanació del pis del nou cementeri en construcció ho facen. Presenten plecs per a l´explanada del nou cementeri, el Centre Obrer Socialista de la població i Gaspar Feliu García, adjudicant-li l´obra a Gaspar Feliu García, per 525 pessetes per 20 dies.

Ja ultimant-se les obres, el 9 de juliol de 1931 s´acorda l´adquisició de pedres tosques de Xàbia per al nou cementeri municipal. Els manyans presenten les portes de ferro, a través de catàlegs, per a poder elegir quina seria l´entrada del nou cementeri.

El 25 d´abril de 1932, Any de República, s´acorda realitzar un pregó públic invitant al veinat per a que informe el que estime més pertinent, amb respecte al avantprojecte de Reglament i Ordenament Municipal del Servici de Cementeris.

Altre pregó dos meses més tard, servirà per que els que vulguen desempenyar el càrrec de soterrador, ho sol·liciten en 15 dies.

Precisament, la II República té incidència en els enterraments catòlics de Gata: Es remet un ofici al rector “párroco”, d´acord amb el Decret del 9/9/1931, per a que s´abstinga d´autoritzar ni celebrar cap sepeli o soterrament catòlic, sense que prèviament es justificara davant l´Alcaldia amb la declaració.

Es presenten tres instàncies al càrrec de soterrador. Com dos d´ells són de la veïna població de Xàbia, el 18 de juny de 1932 s´acorda sol·icitar informes de l´Alcalde, Jutge municipal i Comandant de Puesto de la Guàrdia Civil d´esta, per a saber dels veïns d´aquella José Buigues Sanchís i Vicente Ferrer Catalá, que han sol·licitat el càrrec de soterrador.

En la sessió del 25 de juny d´eixe any (1932) s´acorda la claussura del cementeri antic i la simultània inauguració del nou cementeri, recentment construït. Es prepara la assistència de la Corporació Municipal i la banda de música al dit acte, que ha de solemnitzar-se el dia 3 de Juliol a les 9 del matí.

En la sessió, s´acordà dirigir un atent ofici al  rector, comunicant-li la claussura del cementeri antic, per a que a partir d´eixe dia, el 3 de juliol, s´abstinga d´ordenar ni disposar cap inhumació en el referit cementeri.

A les dos fotografies de la composició podeu observar la part més antiga del primer cementeri municipal i una d eles parts més noves, un pavelló aïllat a la dreta, quan s'entra al mateix "camposanto".

FONT: Arxiu Municipal, Plens de l’Ajuntament de Gata.