ARTICLES DESTACATS: SEGONA FESTA DELS SIGNES "CANYETES": ARA A GATA (Publicat el dia 14-7-2010)

La sèrie de "Articles destacats" recull ara un que vaig publicar el 14 de juliol de fa tres anys. La primera festa dels Signes, de la rama Canyetes, va ser a Alzira, prop del paratge de la Murta. La segona, com diu al reportatge a Gata, a la caseta de Juanito "Sensio".

Ací teniu l'article que vaig publicar:

"Gata té una rama del cognom Signes que són tots "Canyetes". A la caseta de Juanito "de Sensio", un dels descendents dels Signes de principis del segle XX, es va el passat diumenge 11 de juliol, hores abans que la selecció espanyola aconseguira el Mundial de futbol, la segona gran festa Signes.

La primera va tindre lloc l´any passat just per la mateixa data a Alzira (la Ribera) amb tots els Signes que té aquella comarca valenciana. Des de primeres hores del dia es preparava tot per a estar a punt. Cap allà al migdia un autobús amb una trentena de familiars Signes de Guadassuar, Alzira, Alcúdia, Cullera i Carlet) arribava a Gata, per tal de cel·lebrar el segon reencontre, recordant alguns als avis, altres als bisbavis i inclus als més vells de les generacions Signes.

Unes 90 persones entre els vinguts de la Ribera i els gaters Signes "Canyetes" van compartir alegries, van recordar amb fotografies antigues les seues arrels, a la vora del llit sec del barranc Gorgos. I a la vista dels dos ponts, el de la carretera Nacional i el gegantesc de la via del tren.

Coques de la mida, amb mullador, aperitius i vinet del terreny i per a dinar un suculent arròs a banda, del mestre cuiner també de la família Juan Signes, més conegut com "Juan de Paleres". Els capells amb la llegenda "Jo sóc Canyetes" i els arbres genealògics van tornar a eixir. Al final es distribuïren regals: per als homes des de la Ribera van portar uns palos per fer senderisme que es podia llegir "Jo Signes". Juan "de Paleres" va regalar a les dones un ventall amb les fotografies del Santíssim Crist, l´ermita i l´església.
I així entre cançons, acudits, recitacions de poemes i records arribaren a les postres, el meló d´Alguer fou el protagonista per suportar la calitja que feia en ple juliol.
La distància i l´hora de la final de futbol manaven. A mitjan vesprada, després dels acomiadaments i ajornant el tercer reencontre per a l´estiu del 2011, partiren els de la Ribera cap a la coamrca valenciana i els gaters poc a poc cap a casa.
Recordaran sempre el reencontre els Signes "Canyetes" per com ho van passar de bé i per ser just el dia que Espanya aconseguí el Mundial de futbol.

HISTORIA DELS SIGNES "CANYETES"

L´emigració des de Gata (la Marina Alta) a Guadassuar (la Ribera) del veí Inocencio Signes Fornés, segón de 12 germans, va fer possible els dos reencontres un segle després. Les dos reunions oficials dels succesors de Batiste, l´emigrante
Inocencio, Jaume, María, Mateu, Onofre, Pepa, Pepe, Quico, Teresa, Toni i
Vicent, foren tot un èxit.
Si al primer dinar als peus de la serra de la Murta d´Alzira estigué un representant de la segona generació, Arturo Signes, a aquesta segona també va estar Teresa, així com familiars més directes dels altres germans Signes de la Ribera. Va tornar a ser molt emotiu reencontrar-se els de la tercera i quarta generació, cosins segons i tercers entre sí, tant de la comarca de la Ribera com de Gata, participant en aquesta entranyable festa de convivència, intercanviant anècdotes familiars a la Caseta de Juanito Sensio, com ho feren fa un any al Hort de Juan Signes.

La història d´Inocencio, fill de Jaime Signes Boronat (apodat «Canyetes») i Maria Fornés Pons, naix en 1882. El xiquet ve al món el 13 de gener d´aquell any i molt jove, a les primeries del segle XX, contacta amb un amic de milícies i marxa cap a Alzira a ajudar-li a una tenda de roba. S´en va de representant a Guadassuar i allí coneix a la que seria la seu muller, Julieta.
Son pare li ajuda a muntar una tenda del comerç que ell coneix a Guadassuar.
El matrimoni tingué deu fills i s´establí definitivament a Guadassuar, localitat pròxima a Alzira. Allí arrelà la família. Anaren a ajudar-li, Toni, un dels seus germans, i Jaume, un dels nebots, fill del seu germà també dit Jaume.
Precisament a Guadassuar naix una altra gatera, Ana Signes Ivars, ma mare,
filla de Jaume.

Des d´aleshores, el «Ti Sensio o Inocencio» impulsà el agermanament entre les
poblacions de la Ribera i Gata. Els intercanvis familiars són constants, però les dos últimes concentracions va unir a quatre generacions, procedents d´aquell emigrant gater d´inicis del segle XX.

(Dedicat a ma mare, que era d´aquesta família i estimava molt el seu poble de naixença, Guadassuar )

A la fotografia podeu veure'ls a tots els participants a la festa.

FONT: Publicació al meu blog, dia 14-7-2010.