DEMÀ, DIUMENGE DE LA OCTAVA DE PASQUA, RECORDAREM...EL COMBREGAR POPULAR DELS MALATS (ahir, 5é aniversari del blog)

El segon article que vaig publicar aquell abril de 2010, quan començava el blog del CRONISTA DE GATA, era sobre el COMBREGAR DELS MALALTS. Un acte religiós popular, un antic costum que pel pas del temps va anar oblidant-se.

A Gata fins la mitjania del segle passat es va conservar el costum. La prova la tenim a la fotografia que encapçala aquest escrit, presa al voltant de l’any 1942. Es portava el Senyor sota palis. Anaven el senyor rector, Don Manuel Castelló Quilis, el senyor vicari, els portadors del palis i els dos escolanets. Ací podem distinguir a Antonio Soler el mestre, que era escolanet. Dels portadors a Emilio Signes, pare de Jaime, Emilio i Antonio. La fotografia estava pressa a l’antiga Plaça de Canalejas, actual Plaça d’Espanya.

Històricament, el fet de combregar apareix a les Cròniques de Ramon Muntaner. Trobem al comentari del Diccionari català-valencià-balear que el "Combregar general" era la processó que se celebrava en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits. En general, combregar era rebre el sagrament de l´Eucaristia els malats. També es deia a la comitiva que es formava a l’eixir al carrer com la que vegeu.

En l’aspecte litúrgic vegem que el Diccionari Català nomena "combregar" al "Viàtic". La definició: "Comitiva que porta el viàtic a un malalt". Dos detalls més: existia LA CAMPANETA DEL COMBREGAR. Anava l’escolanet davant tocant-la. HOMES I DONES S’AGENOLLAVEN AL PAS DEL COMBREGAR.

Vegem que diu, l’Institut d’Estudis Catalans. Parlar de "combregar" és, en varies acepcions: "Administrar el sagrament de l’eucaristia (a algú). Rebre el sagrament de l’eucaristia". "Combrega una vegada l’any". "Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona".

FONTS: Diccionari (Institut d’Estudis Catalans).