GATA: ELS MÚSICS DE LA BANDA VAN TORNAR A ENTONAR EL TRADICIONAL I CENTENARI CANT DE L'AURORA

"LA AURORA TENÉIS A LA PUERTA" pidiendo limosna, si la quieren dar...

Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble

Aixina comença la primera estrofa de la tradicional i més que centenària cantada de l’AURORA, que en la matinada d'ahir dissabte al dia de hui, diumenge, es va poder escoltar pels carrers de Gata, especialment per aquells on viuen els nous músics.

Des de les tres de la matinada, els joves de la banda Unió Musical de Gata de Gorgos, fidels al costum més antic, tornaven a entonar la coneguda Aurora. Cinc són les estrofes de l’Aurora, una tradició quasi oblidada en molts pobles valencians i de la comarca, però que en Gata encara resona amb molta força.

Comencen l’itinerari. Tenen que complir amb la tradició. Malgrat a no tindre experiència, com els músics majors d’abans, es resistixen a que es perda el costum. Van cantant i tocant, es reunixen davant de casa un dels músics nouentrants. Al escoltar l’Aurora, toca eixir i donar-les el beneplàcit per a seguir el cant de l’Aurora.

Un dirigeix, els altres entonen, uns fan l’alt, altres la veu baixa, els instruments els precisos. La família del nou músic els obsequia amb dolcets i licors. Entonen millor el cos, amb la rosada que està caiguent i seguixen pels carrers. Passa prompte. I canten la segona estrofa. Mentres els carrers estan tranquils, els músics deixen sentir les veus melodioses, els instruments cadenciosos, són estrofes d’aquest cant que pareix piados.

La segona estrofa parla de la ermita i la tercera del "monte Calvario", com si estiguera parlant de Gata. Finalment, parla de San Francisco: "San Francisco se perdió una tarde, sus hijos llorosos lo van a buscar...". I els músics seguixen per carrers i places. Al final, no ve mal prendre xocolate, el tenen més que merescut. Deixen el cant i s’acomiaden d’ell fins l’any que ve, en que aquestes o altres personetes tornaran a cantar la Aurora pels cantons de Gata.

Tot un esforç per no perdre els arrels musicals del poble, per conservar allò que ja feien els vells músics. Un cant que de per si i sense adonar-se, és un senzill homenatge als músics que els van precedir i que molts ja han traspassat aquesta vida.

FONT: La banda cantant la Aurora a l’Avinguda de la Pau. Foto facilitada pels músics.