¿SABIEU...? que al setembre de 1908 una Crònica de Viatge descrivia Gata ( i II )

(Continuació d’ahir)

Torna el cronista a destapar el caràcter afable dels gaters i la conversa no té perdua. Quan està descansant i donat que hi ha un bar allí, li diuen: "¿Vosté no beu?.", "No acostume". "Tinga, home". Les begudes eren absenta i "resoli" (café licor).

Tornava a deixar clar que pensava del poble el viatger i era categòric en la seua afirmació: "Gata es pobre. Si la pasa no se vale y la almendra no presta "a patir". Descrivia les feines del poble: "Terminada la tallá, despesoná y encaixá de la pasa y la "trencá" de la almendra todo el mundo a "fer llata", trenzar palma para sombreros y capazos". Això si, per fi alabava als gaters: "¡Cómo mueven las manos! ¡Ni á máquinas!".

Tornava el viatger a "clavar-se" en els gaters qualificant-los com a "raquítics" alguns i posava el cas de la lepra "que parece haya tomado carta de naturaleza por estos andurriales. Precisa que sea pronto un hecho el Sanatorio de Fontilles".

El viatger deia també que "Hubo un tiempo en que Gata era rica" i ho explica dient que primer van entrar els malaguenys i ens van ensenyar a fer pansa de sol, després entrà la filoxera..."

Inclús s’atrevia a dir que el jornal de les dones en l’època de "trencá", "tallá" i "despesoná" -referint-se a almetles i raïm per a fer pansa- era de 50 a 70 cèntims. I els homes guanyaven el que podien. La resta de l’any fent llata i venent cabassos i capells, inclús a València "frente a la Lonja" i a 10, 20 i 30 cèntims diaris.

Com a plats típics nomenava el "budellet", "bull" i "sanegacho".

Finalment diu: "A la salida de Gata hay un puente muy bonito".

Font: "La Correspondencia de Alicante: diario noticiero. Eco imparcial de la opinión y de la prensa’ - Any XXV Nº 8.367  del 30 de setembre de 1908.