ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA: 20é CONVIDAT. JOSEP GINESTAR, ARTISTA I MESTRE DE PLÀSTICA, ÀNIMA DE LA MOSTRA ART AL VENT

PARLAR DE GINESTAR ÉS PARLAR D’ART I DE PLÀSTICA. PROFESSOR DE L’ESCOLA EXPERIMENTAL "ANTONI VIVES" DE GATA QUE ABRAÇA TOTA LA COMARCA ÉS L’ÀNIMA DEL PROJECTE JA CONSOLIDAT DE L’ESTIU A GATA "ART AL CARRER"

ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT PER AQUEST ESPECIAL: 

Agraïsc molt a Miguel per l'oportunitat que em dona de poder expressar-me, espere estar a l'altura dels que ho han fet abans de mi. De menut abans de pujar l’escalinata de pedra que et duia a l'escola tenies que creuar l’esplanada de l’antic camp de futbol. Era gran, polsosa i a mi m’encisava tota aquella superfície sense herbes i resseca.

A ma dreta al fons encara hi havia bancals amb oliveres, al “recreo” feia carreteres i casetes amb pedres i teulades d’herba, perquè allò de córrer darrere un baló no mai li he trobat la gràcia. Lafoto és del curs 64-65. Els carrers de tot el poble també eren de terra i a mi tot aquell mon polsós, senzill i silenciós em fascinava. Darrere les escoles començava un camí al qual em vaig aficionar de xiquet, es el camí que fent giragonses aplega a la Font de la Mata. La de voltes que vaig anar¡¡.

Passats els anys el gustet continuava, la vida em va dur a França i a Caselles a diferents llocs d'ací i d’allà però també li agradava eixe camí que empràvem inexcusablement cada volta que ens reuníem al poble.

Una de les fotos que adjunte és una obra feta a Xàbia que li vaig dedicar a eixe camí, a baix de cada bombeta hi havia una imatge d’un fragment d’ell. Amb el camí varen vindre també altres emocions lligades a la terra, als seus diferents colors, i als paisatges secs. Les Valls o Quadros no em deien tant com els Gorgos o Planisses.

Amb els anys he pogut realitzar obres amb eixes terres, com la imatge circular feta amb escriptura de terra de Gata realitzada a la sala del ministeri de cultura marroquí a Rabat. El text és del més gran místic que ha donat l'Islam, Ibn Arabi que va nàixer a Murcia.

L’altra imatge amb forma de catifa berber del Marroc, està totalment realitzada amb diferents terres de Gata i està lligada a vivències viscudes de la ma de l’associació Altair: cooperación internacional amb la qual treballe al desert marroquí. De menut també em meravellava la imatge dels cobertors penjats dels balcons be els de punt de ganxo, be els de diferents colors de tela de “domàs”.

Passats els anys, la vida i l’atzar m’han permès establir contactes i complicitats amb molta gent per a poder entre tots renovar eixa imatge portant-la cap a la modernitat i internacionalitzant-la a través d´Art al Vent que ha acabat sent, una de les imatges turístiques i identitàries de Gata.

No voldria acomiadar-me sense donar ànims en este temps que ens ompli d’incerteses i pors és cert això, però que també ho és que porta també la possibilitat per a reflexionar si te sentit continuar duent un model de vida com el que tenim.

Vull felicitar a Miguel Vives per l’extraordinària tasca que està duent a terme a través del seu Blog, feina tan necessària com silenciosa i que quedarà com a memòria de la comunitat.

JOSEP PEDRÓS I GINESTAR