A UNA SETMANA DE LA BEATIFICACIÓ DEL GATER JUAN CRISÓSTOMO

Quan estem a una setmana de l’event més important per a l’església de Gata, la Comunitat Parroquial de Sant Miquel Arcàngel, la beatificació del gater màrtir de guerra Pare Juan Crisóstomo de Gata, us pose la tercera part de les dades històriques del frare sacerdot, natural del nostre poble i de la família "dels Caselles". A les fulles de la publicació setmanal ALELUYA de l’església parroquial de Gata es publicarà el proper cap de setmana la part setena.

Al blog, per a coneixement de tots els seus paisans i a sols set dies de la seua beatificació el dia 13 d’octubre a Tarragona, us traduïsc tota la informació publicada a l’ALELUYA el cap de setmana del 14 i 15 de setembre, que va ser la tercera part:

BEATIFICACIÓ DEL PARE JUAN CRISÓSTOMO DE GATA

( IGNACIO CASELLES GARCÍA ) ( III )

Estem al tercer cap de setmana de setembre de 2013. Dins d’un mes menys dos dies arribará l’esperat dia per als familiars del Pare Juan Crisóstomo de Gata i per a tota la feligressia en general de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos.

No sempre es pot veure beatificar a un fill del poble. La parròquia de Sant Miquel Arcàngel podrà tindre eixe honor.

El dia 13 d’octubre de 2013 es la cita per a tots, serà el dia de la beatificació del Pare Caputxí Serv de Déu JUAN CRISÓSTOMO DE GATA, nascut i batejat en GATA DE GORGOS (Alacant). La ciutat que acollirà esta massiva beatificació serà Tarragona.

Mentres la parròquia va preparant-se per a tal data, en esta publicació continuem coneixent curiositats i vivències al voltant de Ignasi Caselles García en el segle i Pare Juan Crisóstomo de Gata, nom adoptat en el convent.

TERCER CAPÍTULO

UN TESTAMENT ADEQUAT A LA SENCILLESA I SIMPLEA DELS DOS GERMANS FRARES

Hui coneixerem la part del testament del pare de Juan Crisóstomo, que es tot un exempe de sencillesa, simplea i a la vegada d’amor paternal.

Son pare, Vicente Caselles Boronat, testà el dia 21 d’octubre de 1921. Dos dels seus sis fills eren ja religiosos, Ignasi i Bernat.

En la segona de les diligències fa constar que –cite textualment- “al profesar sus dos hijos Bernardo e Ignacio en la orden de  Capuchinos le entregó a cada uno de ellos la cantidad de ciento cincuenta pesetas, la cual les servirá en pago de sus derechos de legítima restringida”.

En la cinquena diligència tornen a aparéixer els germans religiosos en el testament. El pare “impone” “a su hijo Francisco la condición de que no podrá vender la dicha casa cuando vengan a pasar algunos días a su pueblo, estando obligado dicho hijo Francisco a mantener a sus dos nombrados hermanos religiosos los días que permanezcan en esta población y a pagarles el viaje de ida y vuelta desde el Convento en que residan en España a esta población”.

La casa a la qual es referix el testador estava ubicada en el “carrer Andrades”  nº 25 (hui carrer Doctor Gómez Ferrer) i és on vivia el seu fill Francisco.

Seguint amb les parts del testament, la sisena indicava: “Lega a sus dos hijos religiosos Bernardo e Ignacio Caselles García una cama, un colchón, dos sillas, dos sábanas a cada uno de ellos y la mesa de comer”.

En estes frases es conté la humiltat que volien els frares caputxins per a son pare i la seua família. Encara que s’aproparen poc per Gata quan estaven en els seus respectius convents d’Oriola (Ignasi) i possiblement Barcelona (Bernat), aquí sempre tendrien casa i habitació, perquè així ho havia manat en el seu testament son pare Vicente.

ELS SEUS DOS GRANS AMORS SENT SACERDOT:

El R.P. Juan Crisóstomo de Gata tingué durant tota la seua vida sacerdotal dos grans amors: per una part, la devoció a la Santíssima Verge Maria, sent un vertader propagador a la devoció de la Verge de les Tres Avemaries, venerada en el convent. Per altra part, fou un esforçat propagador de l’Adoració Nocturna a Oriola, amb un gran amor ardent a Jesús Sacramentat.

ALTRE RETALL DE PREMSA (23-7-1928):

El Dr. Nemesio de Heredia, apodat en el diari com “El españoleto” fa una visita per el Llevant a abril de 1917. Es titula l’article: “Impresiones de viaje, Una visita a Orihuela”. En un dels paràgrafs es llig sobre la seua visita al Convent: “El R.P. Juan Crisóstomo de Gata, cordial y galantemente, en unión del afectuoso Fray Carmelo de Cartagena, que tienen para mi toda clase de atenciones y bondades –que no merezco- me llevan a la huerta, al claustro y al coro, a la Iglesia, preciosísima por cierto, y en la que se venera a la Virgen de las Tres Ave-Marías…” Al final comenta: “…expresar mi más profundo agradecimiento a los P.P. Capuchinos que tan grata, por sus delicadas atenciones, me hicieron la estancia en Orihuela”.

LA GUERRA CIVIL TRUNCÀ MOLTES VIDES RELIGIOSES:

A Gata de Gorgos tenim alguns exemples del que els passaria als religiosos, be foren sacerdots o germans, a la contienda fraticida de 1936 a 1939, per defendre el seu ideal cristià. Del martiri del pròxim beato Pare Juan Crisóstomo de Gata ens ocuparem a pròxim capítol.

A més de Juan Crisóstomo de Gata, foren màrtirs a la guerra civil espanyola: el seu germà Bernat Caselles García (caputxí), del que ja hem parlat en estos capítols, i el també fill d’este poble, el franciscà Fra David Mulet Monfort, que tenia 55 anys quan fou martiritzat aquell 22 de desembre de 1937 a Teruel. També hi ha que ressenyar que a l’altura dels termes entre Gata i Pedreguer fou martiritzat l’insigne Pare Andrés Ivars Cardona, franciscà martiritzado el 8 de setembre de 1936, quan tenia 51 anys d’edat. Este era natural de Benissa i residia al col·legi Cisneros de Madrid.

A la imatge, a la part esquerra mirant la foto, la casa on viurïen els dos germans frares si venien a Gata, en un acte oficial de visita d'una autoritat provincial.

DOCUMENTACIÓ: “El pueblo de Orihuela” (Any I, Nº 23), 23 de juliol de 1928.