FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -331-

La foto de hui recorda el món escolar i el món de la política anterior a la democràcia. La foto va eixir a un programa de festes. Era propietat del que fou alcalde i metge En Julián Monfort Calatayud. Ho detalla perfectament el comentarista de la foto. Era el 22 de juliol de 1967. Es van inaugurar les cases dels mestres, que encara estan en peu hui. Començaven les festes i estaven les banderes posades als carrers i més a la Costera del Grup Escolar.

Les autoritats les encapçalava el governador civil aleshores En Luis Nozal Pérez. Al costat d’ell i baixant cap avall l’alcalde En Julián Monfort. La crònica de la foto diu que a l’esquerra el xiquet "corredor" era José Vicente Boronat Soler "el practicant" i que darrere estava un altre xiquet Jaume Costa "l’advocat" i darrere d’aquest Jaime "Marratxa", segons posa. Inclús diu les xiquetes de l’altra part, la dreta. I diu que estava María Rosa Segarra i Mari Ballester, veïna de les cases inaugurades.

Observeu que hi havia moltíssima gent. Eren altres temps. I que em digueu del cotxe, de l’època. Al fons les escoles ja tenien 9 anys de vida.

2 comentarios

[CRONISTA DE GATA - 13 de marzo de 2011 - 00:31]

A un agraviat...gràcies per la teua aportació al blog i testimoni.

[Un agraviat dels interessos personals franquistes - 12 de marzo de 2011 - 02:13]

Ja que, de rebot, has tret a la llum les cases dels mestres, no vull passar sense contar la meua història. El solar sobre el que es varen construir les famoses cases dels mestres era propietat de la meua família, concretament del meu avi matern. Era en eixe moment alcalde, per desgràcia, Vicente el paresant quant de manera miserablement impune ens va furtar, esta cosa de personatge, sense més, este solar per poder construir les cases dels mestres. El més graciós de tot es que mol prop d'este lloc, tan sols a uns metres, només gires cap al carrer Sant Josep, mira per a on també hi havia un solar que, curiosament era propietat dels paresants, però es clar que allí hi havien de fer el negoci del segle construint una finca de pissos privada. Es una història que encara hui, ma mare,molt vella ja, recorda com si fora ara i no ha conseguit esborrar mai de la seua memòria. Així les gastaven els paresant en aquella època franquista. Molt de palique diuen que tenia eixe alcalde, però clavava la punyalada covard ment per l'esquena a la ciutadania. Els seus descendents o familiars encara poden gaudir dels pissos que feliçment es varen construir. A la meua família ja fa molts anys que alli no li queda res, però en el nostre cor perdura l'esperança de que el temps siga qui pose a cadascú en el lloc que es mereix.