RUTA ESTIUENCA ALS MOLINS DE GATA O DEL TOSSAL: una visita d'altura

Aprofitant el dissabte d’estiu i quan el sol ja volia amagar-se per les muntanyes que envolten el terme, hem pujat fent ruta als MOLINS DE GATA o també dit MOLINS DEL TOSSAL. Dos molins que s’alcen dalt del tossal i que contemplen des de dalt els pobles de Gata cap a un costat i Pedreguer cap a l’altre. 

L’eixida és del mateix assagador de la urbanització del Tossal. Una senda molt ben marcada i amb terra roja ens porta fins la mateixa entrada dels molins. No ha estat díficil pujar, tan sols algun tram és necessari estar a l’aguait de l’accés. 

La visita va agafant altura. Ja el sol comença a acomiadar el dia. No fa calor. Corre airet. La meua filla i jo hem decidit fer la ruta. Jo havia estat quan era instructor del Junior, era jovenet. Ella no hi havia pujat mai i va quedar gratament sorpresa. Ara torne amb el pensament posat amb aquells homes que pujaven al molí fariner, amb aquestes construccions que es repeteixen al llarg de la comarca (Jesús Pobre, Xàbia, Pedreguer). 

En terme de Gata, els molins de Gata són un Bé de Rellevància Local. Ens sorpren la conservació rodona del molí per fora amb els seus set o vuit metres d’alçària i això que són del segle XIX. La clau de l’antigüitat d’aquestes dos construccions ens la dona la inscripció en una de les doveles de la porta d’un d’ells, el que mira més a Gata. 1839 resa. Un total de 184 anys. Són un testimoni de la tasca agrícola dels nostres avantpassats.

Impressiona entrar dins d’aquestes dos estructures de pedra cilíndriques que són els molins, molt pocs coberts actualment. Servien per a moldre cereals i com a magatzem de gra. Ja no conserven les aspes i la coberta. A la planta baixa una porta, dalt una o dos finestres, restes d’una escala que volta dona a entendre que dalt hi havia una cambreta. Allí dormiria el moliner. Allí emmagatzemarien el blat, els cereals. Els dos tenen un forat sobre la pedra, potser fora per a fer foc i escalfar-se.

La visita és recomanable al cent per cent. Un panell informatiu instal·lat per l’ajuntament i la senda que continua cap avall per l’altre costat sense deixar de vista l’autopista, ens apropa més als dos monuments. 

Anant a la marxeta ho podeu fer en mitja hora de pujar i altra mitja de baixar. Al tardet és una bona hora. És "una visita d’altura" com he titulat perque a mesura que vas pujant s’obri el panorama cap a totes les parts. Gata no es perd mai de vista. Paga la pena intentar-ho, sobre tot per a fer un homenatge a aquella gent, aquells llauradors del segle XIX.

FONT: Fotos Vero Vives i Cronista de Gata.