PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI ANEM A LES RESTES DE LA CASETA DE LA LEPRA. Història entre muntanya i parets

Sis dies de Dijous Sant a Dimarts de Pasqua, jornades per a gaudir de paisatges i llocs. La série de Passejades pel meu poble, Gata, cobra importància. Descobrim hui un paratge no tan clàssic per anar a berenar, però que té una història impressionant darrere i que tot gater o gatera deuria conéixer. La partida "Planetes" i molt a prop del nou vial prolongació del carrer Sant Josep és el nostre destí de hui, Dijous Sant. Anem a endinsar-nos per una senda que va ser el camí per anar a un llatzeret construit fa 130 anys, en 1892, una construcció que fou impulsada pel rector Juan Martínez Blasco i que conserva les restes de LA CASETA DE LA LEPRA, també nomenada Casa de la Lepra.

L’ajuntament va fer neteja de la senda i va acondicionar el lloc. Tornen a eixir herbes, és lògic, però podem fer una passejada en sols deu minuts des del mateix vial. La curta ruta està senyalitzada. Trobarem al final de la senda una construcció centenària que s’anomena popularment “la caseta de la lepra”, tot un precedent del sanatori de Fontilles obert en 1909. Una explicació ens diu que va ser aquella construcció i per què es va fer.

Ens crida l’atenció l’entrada, els carreus que rodejen l’accés, l’estància amb les finestretes perfectament marcades i definides, la marca de la ximeneia, una basseta al costat. Tot això ens fa recordar un testimoni que narrava com era el llatzeret: “La puerta guarnecida y chapeada de hoja de lata. El corredorcillo, el huertecito que hay detrás y aquellos aposentos, a la sazón vacíos y desmueblados”.

Després d’evocar aquell lloc que volia millorar la sanitat de les persones afectades pel mal que ara ja es sap que no es contagia, sols es tracta, passem al corralet que té darrere la casa, casa que van enderrocar per ordre de l’ajuntament en 1918, “ya que puede contribuir a las amenazas de la salud del vecindario, al haber habilitado leprosos, y así evitar que se habite la casa”, això deien en un dels plenaris, els polítics d’aquells dies.

De tornada, no deixem d’avistar el poble des de l’alter, el mirem de part a part, entre coscolls, argelages i altres mates de muntanya. Hem escabussat el cap dins la història dels nostres avantpassats de fa 130 anys.

DADES I DOCUMENTACIÓ:  Article: “Juan Martínez Blasco “El cura leproso”. Miguel Vives Signes. Programa Libro de fiestas 1995. Gata de Gorgos. // Llibre “Caridad Heroica”, Colonia-Sanatori Nacional “San Francisco de Borja” de Fontilles (1904).