HISTÒRIA DEL POBLE: ELS NOSTRES CEMENTERIS ( III )

Capítol III: El cementeri parroquial.-

(A la fotografia, l´unic detall que he pogut trobar de l´antic cementeri parroquial. Si conegueu algú que en tinguera de fotografies del lloc com era abans, m´agradaria molt saber-ho, veure-les i escanejar-les).

De 1886 a 1932 va estar en vigència un altre cementeri al poble. Estava fora d´ell, però no molt. A la part de baix de la muntanyeta del Calvari junt a les vies del tren, pràcticament, es va construir el cementeri parroquial, a impuls del prevere En Joan Martínez Blasco, el mateix que va manar fer l´actual casa abadia, va fer reformes a l´església i va fer la coneguda "Caseta de la Lepra". 

En 1886 es construeix i inaugura el nou cementeri parroquial, com aixina ho posava en les portes del mateix. Està al peu de la Muntanyeta del Calvari. La parcel·la tenia un total de 1.420 metres quadrats. Pertanyia a la partida “Ecles Bajos”, en una “ladera” del Tossalet del Calvari molt a prop d´este. Beneix l´obra el rector “párroco” Juan Martínez Blasco.

Com ja he dit el cementeri parroquial s´ubicava en una de les llomes del Tossalet-Calvari. En un llibret amb tapes de color roig que es conserva a l´Arxiu Parroquial figura la llista general d´inhumacions, des de 1926 a 1929. Pàgines 4 a 11; la relació dels soterrats a cadascun dels ninxols: Pàgines 74 a 139. En total es van ocupar 545. El primer ninxol va estar ocupat pel cadàver de Teresa Signes Signes, que va morir el 5-8-1885, sent inhumada al dia següent. Tant la mare, Esperanza ([phone]), com el rector Don Francisco Martínez, rector que fou de Gata (+30-6-1884) estaven soterrats al cementeri parroquial (ninxols 92-93). La familia els traslladà a Dénia el 22-6-1888. En el ninxol 108 fou soterrat Don Vicente Pedrós Ferrer, vicari natural de Gata, mort als 45 anys, el 19-4-1888. El ninxol era propiedad d´ell. L´any 1923 estant de rector Don Andrés Escrivá Sancho es van construir 45 ninxols des de el número 501fins el 545, ambdós inclosos.

La construcció va costar 1.512 pessetas. “En vista de lo mucho que costaron y con el fin de que el Culto y Fábrica tuvieran alguna ganancia y ventaja se aumentó el precio de cada nicho”. Es va ocupar fins el ninxol 541, que li va correspondre a Simeón Signes Costa.

La Visita Pastoral dels dies 2 i 3 de juny de 1895 que la va fer el Rdmo. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás, cardenal arquebisbe de la diócesis. El rector era En Juan Martínez. L´acta de la visita diu del cementeri que es conserva en molt bon estat i té distribució departamental per a pàrvuls i adultes. Hi ha començat un pantió especial per a rectors; la administració corre a càrrec del Sr. rector qui conserva la clau. Hi ha un lloc destinat fora del cementeri catòlic pels que moren fora del Si de l´Església.

El document de les finques de l´església, de data 9 de juny de 1928, està incomplet. D. Joaquín Alfonso Bosch. Diu del cementeri que està en actual servici, situat en les últimes estribacions del Sud del collado anomenat Tossalet, (...) “con una parcela, fuera de los muros ante la fachada”. (...) “Forman una sola finca con mencionado cementerio dos caminos orlados de cipreses a ambos lados; uno que partiendo del caminal de la Capilla del Ssmo. Cristo tiene cincuenta metros de largo por seis de ancho y otro que partiendo de la finca de la Capilla del Ssmo. Cristo...".

Finalment, a l´inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, Arxiprestat de Dénia, de l´any 1945, ja construit i en ús l´altre, el municipal, es diu al respecte del cementeri parroquial: "2.- Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet”, término de Gata de Gorgos de 35 x 32,70 metros, con una parcela fuera de los muros ante la fachada de 35 x 5 metros, lindando al Sur con la línea férrea y al Oeste, Norte y Este con tierras de Francisco Salvá Gil. Este inmueble está exento del Impuesto de Derechos reales y está inscrito en el Registro de la Propiedad de Denia el 18 de enero de 1944. Hállase presentado en dicho Registro con el nº 1.429, Diario 5."

Als anys 80 del segle XX, una vegada cedit el solar de l´Arquebisbat al poble, per haver passat quasi cent anys, es destina sent alcalde Eduard Adolf Mulet Salvá a parc infantil, la qual cosa no va obtindre cap resultat. Va ser tema tabú el lloc i allí es va perdre tot el material i cap xiquet va fer ús de les instal·lacions.

DOCUMENTACIÓ: Arxiu Parroquial.