CRÒNICA DEL DARRER DIJOUS (últim dijous abans la Quaresma)

Dissabte, desfilades infantils i adultes; diumenges, paelles i eixides al camp

Dilluns i dimarts, festes escolars

Hui dia 16 de febrer és Darrer Dijous. Sempre m’ha fet gràcia com els pedregueros, xabieros i altre veïnat, no comprenen allò dels “darrers dies” quan arriba aquest temps. Per a ells i per a nosaltres, hui és DARRER DIJOUS o traduït per a que s’entenga, el “darrer”, l’últim dijous abans de que entrem a la Quaresma (temps de quaranta dies abans de la Passió i Mort de Jesús).

Per tant, demà serà “darrer divendres”, al següent “darrer dissabte” i així fins dimarts, que conclou la sèrie amb el “darrer dimarts”. Crec que no és tan difícil d’entendre.

Hui ja es va de festa, és el primer “darrer”. Quan jo era jovenet anaven de sopar. Ara més modernament l’escola celebra els Carnestoltes (del llatí “carnes toldere”) portant els escolars una peça extra cada dia, bé unes cadenes, una gorra, un mocador o qui sap…El dissabte es deixa per a la Comissió de Festes i per a la quintà corresponent de cada any. Les disfresses i les cercaviles sempre estan organitzades per ells. I arriba diumenge. Si la resaca i la son ho permeten, perquè de tot hi ha, es va de paella, de putxero, de camp. Menys mal que el temps comença a respectar-nos i no a maltractar-nos, com dies abans.

Darrer dilluns i darrer dimarts faran festes escolars. Abans dilluns no es feia pràcticament res i dimarts...

Queda darrer dimarts…algunes empreses del poble aprofiten per celebrar-ho a algun bar o restaurant de la localitat.

I això senyores i senyors són els darrers dies. Tal vegada es deien així abans en temps de la dictadura, per no dir-se Carnaval (prohibit abans) i es dien “Darrers dies”.

Arribat el Dimecres de Cendra toca recolliment i penitència. És temps de quarentena, temps de sacrificis, per menuts que siguen…temps de pensaments. Però d’això ja en parlarem quan toque.

2 comentarios

[Curiosa - 17 de febrero de 2012 - 10:26]

Encara que a alguns els eixiran ampolles només de sentir-ho, a Catalunya i les Balears celebraven ahir el dijous gras, o dijous llarder (encara es diuen darrers dies a les illes). Els nostres germans de les illes, curiosament, també acostumen a llançar-se farina. Per cert, això de llarders ve dels llardons, que són peces de segí fregit, amb què es fa la coca típica del pirineu que dóna nom a la festa. Salut!

[perico - 17 de febrero de 2012 - 02:17]

Magnífica la lliçó que els has donat a la gent dels pobles veïns. A la cap i a la fi pense que sempre ha sigut tot pura enveja.

Així mateix tinc la confiança de que, al seu temps, tambè ens explicaràs el tema del soterrament de la sardina que, malgrat estar en temps de quaresma, en la majoria de pobles de la comarca es fa un festot que es caga el basto, lo qual em contradiu un poc.