TOTS SANTS I FIDELS DIFUNTS A GATA: ALGUNES LÀPIDES CURIOSES AL CEMENTERI

Conclusió de diversos articles que he estat publicant estos dies. Hui, dia 2 de novembre, és la commemoració dels fidels difunts. Molts veïns de Gata, per ser diumenge, han pogut pujar al cementeri i tindre un record especial per als seus difunts. Aprofitant aquestes celebracions, he volgut fer una xicoteta recopilació d'algunes làpides curioses, que representen l'antigüitat del cementeri, relativament nou (1932) i l'art funerari que allí podem trobar, encara que molt modest.

Una de les làpides ens trasllada a 1935, a l'obit del jove Carlos Mulet Pedrós que va morir als 21 anys, aquell 18 de setembre. Una altra làpida és de la jove Tonica Pedro Marsal que deixà aquest món amb 18 anys, aquell 11 de febrer del mateix any, 1935. Vegem una làpida tan senzilla com ho va ser aquesta mongeta en vida. Feta de taulellets, la llegenda és la següent: "Rvda. Madre Sor Dorotea Caselles Arabí Religiosa Agustina del Convento de Denia Falleció el 1º de junio de 1939 a los 80 años de edad y 65 de vida religiosa R.I.P.".

També resulta molt curiosa, com rica en detalls va ser la vida d'aquest militar que "accidentalment" va morir ací, amb poc de parents hui en dia ací a Gata. Tota llisa la làpida, però amb molta lectura: "Don José Todolí Alcaraz Comandante de Caballería Retirado Caballero Placa de la Real Militar Orden de San Hermenegildo. R.I.P. + 22 abril 1940 Tus nietos siempre te recordarán".

Vegem una altra que posa l'ofici: "Dª Agueda Espasa Diego Matrona..." o una que fa una entrada i tota ella és un mosaic on hi ha dibuixat un pergamí i la imatge de Sant Antoni de Pàdua i es pot llegir: "Antonio Signes Fornés, Falleció el 24 de noviembre de 1955, a los 78 años de edad..."

Poques làpides són iguals, cada una té la seua particularitat, el seu art funerari. Les més antigues conservaran sempre eixe treball rebuscat, complexe, curiós i únic. Les més noves tenen altres figures, dibuixos, formes. De l'antic art funerari s'ha passat al modern més simple, a vegades, o més espectacular.

Finalment, RECORDEM ALS NOSTRES AVANTPASSATS. Ells ens van deixar el testimoni i legat de Gata, on ara nosaltres vivim.

A la composició fotogràfica, les làpides de les quals parle a l'article.