L'AJUNTAMENT DE GATA NETEJA L'ACCÉS I L'EMBLEMÀTICA CASETA DE LA LEPRA. L'històric llatzaré es va fer fa 128 anys, en 1892

Propietat de l’Ajuntament des de fa once anys i ara poc a poc va recuperant-se la senda i el lloc. La CASETA DE LA LEPRA, com es coneix popularment al que en el seu dia se li va dir també L’ASIL DE GATA, és notícia i bona.

Aquesta setmana passada, els operaris de Serveis Municipals acondicionaven la senda, l’accés al lloc i també netejaven tot l’interior de la Caseta de la Lepra. Igualment, els participants en el curs de fer màrgens de pedra en sec també van treballar al principi del camí o senda, molt a prop del vial que comunica el carrer Sant Josep amb l’últim pont urbà.

L’Ajuntament de Gata de Gorgos va recuperar en 2009 l’històric llatzaré per al seu patrimoni local i ho va fer per la xifra simbòlica de 180 euros, comprant-la a l’Estat. Es troba a la partida Planetes i té tan sols 180 metres quadrats, però si les parets parlaren...podrien contar i no parar del sofriment que allí es va patir. 

Però quina és a grans trets la història que amaga aquest lloc?.

L’antiga casa llatzaré, està registrada amb el número 57 del polígono quart, fulla 1ª, del Mapa Topogràfic parcel·lari. Es conserven les parets i els aledanys en un dels montículs més a prop al casc urbà. Es una construcció centenària que fou un de tants llatzarets que a finals del XIX i inicis del XX, poblava les dos Marines per a donar reser i allotjament als pobres leprosos.

La casa que es va obrir a Gata fou fundada en 1892, fa ara 128 anys, per Juan Martínez Blasco, rector. Fou un precedent del Sanatori de Fontilles que va obrir en Vall de Laguar en 1909. Juan Martínez, el "rector leprós" la va manar construir als vuit anys d’arribar a Gata.

Segons relats de l’època, el llatzaret "fou alçat en la pendent del veí mont separat de la població per una rambla (llit sec del riu Gorgos). La porta guarnecida i xapeada de fulla de lata. El corredoret, l’hortet que hi ha darrere i aquells aposents, a la sazó buits i desmoblats". 

La descripció de la caseta era de que "cada finestreta és una habitació". Allí hi ha restes de la ximeneia, la paret principal i una fornícula on hi havia un Sant Llàtzer de rajoletes". Amb el pas del temps les restes han quedat soterrades. En 1918 es va tancar i fou destruïda per acord municipal perque, (deia textualment) "puede contribuir a las amenazas de la salud del vecindario, al haber habitado leprosos, y así evitar que se habite la casa» posava en l’acta del plenari.

"El rector leprós", Juan Martínez Blasco, va morir del contagi de la lepra després de passar per hospitals, el 21 de gener de 1900. Les 3.967 ànimes que habitaven Gata manifestaren el seu condol amb una solemne missa de requiem a la parròquia.

En un segon article vos contaré al detall el motiu que va portar al rector Martínez a impulsar la construcció de la casa.

FONTS: Fotos Ajuntament de Gata. Història, arxiu Cronista.