Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

LES MESTRES I ELS MESTRES D’ABANS...A GATA: AQUELLS RECORDS; 3) DON FERNANDO

LES MESTRES I ELS MESTRES D’ABANS...A GATA: AQUELLS RECORDS; 3) DON FERNANDO

3) DON FERNANDO MULET TORRES, home senzill i gran amant de les matemàtiques

Vaja per davant que poca informació dispose del primer mestre que porte a la sèrie. Després de Donya Anita (1) i Donya Rosa (2), li toca el torn a Don Fernando. Don FERNANDO MULET TORRES era un home senzill i gran amant de les matemàtiques. Va estar molts anys de mestre a Llíber i després va passar a l’escola de Gata.

Al col·legi "Santíssim Crist" tenia la classe just al final del passillo de la part de baix, dels xics que es deia. Per allí es podia accedir a la zona més infantil on estaven Donya María Rosa i Donya María. Era tot un especialista en matemàtiques i ciències.Don Fernando naixia a Gata el 17 de juny de 1910. En 1962, quan ja estava instal·lat a l’escola de Gata perdia al primer dels dos fills, Antonio, quan aquest tenia sols 23 anys. Tres anys més tard moria el segon fill Vicente amb 17 anys. Més tard perdia a la seua dona Pepica. A títol personal la vida li va girar l’esquena. El 19 de maig de l’any 2000 moria Don Fernando als 90 anys. Vivia a la casa cantonera entre el carrer Calvo Sotelo (ara carrer Signes) i carrer Doctor Gómez Ferrer.

A l’escola, el recordem amb aspecte sempre seriós, amb ulleres i sempre molt cuidadós. Don Fernando va ser per a molts el principi dels problemes de lògica i de matemàtiques.

Us pose un comentari que fa Antonio Monfort al facebook i que resumix el sentiment de moltes persones de la nostra generació: "Aprofite este espai per a dir que Don Fernando va ser per a mi el millor mestre que vaig tindre. Sempre he sentit molt de respete pels meus mestres, ja que gràcies a ells em vaig ensenyar el poquet que se. Pero tinc que dir que Don Fernando va ser el mestre que vaig tindre el gust de tractar-lo personalment. Pense que va saber apropar-se al xiquet amb una gran capacitat de comunicar els coneixements. Personalment li guarde un bon record amb moments de molt bon humor. Una de les coses que el caracteritzava era que era molt aficionat a fer quinieles i que les aprofitava  per a fer números a la part posterior del paperet de la quiniela. Vaja el meu record i el meu homenatge per aquest mestre que vaig estirmar de bo".

Per la seua part, José Manuel Montilla (des de Córdoba on treballa i viu) comentava: "Gran persona y gran maestro de quien guardo un muy buen recuerdo. Gracias a él empecé a entender y respetar a las matemáticas,porque realmente sabía explicarlas. Desde su sencillez y respeto a los alumnos sabía hacerse querer. ¡Gracias Don Fernando!"

0 comentarios