EL JOVE CICLISTA GATER SERGIO TORRES JORRO, TOT UN EXEMPLE DE FORTALEA I PUNDONOR

Hui vos porte al blog la història esportiva d’un jove gater que comença a sentir-se a l’èlit del ciclisme espanyol. Es tracta de SERGIO TORRES JORRO. La seua gent, els amics i l’Ajuntament el recolzen en les seues últimes iniciatives. El passat cap de setmana va participar al Campionat d’Espanya de Ciclisme per a corredors d’èlit, l’últim pas per a passar a professionals. Milita a un equip de Benicàssim (Castelló). Va estar a Ponferrada amb els millors, però la mala sort va fer que es truncara la carrera del seu somni. A la volta quasi setena de onze, va caure i va ser traslladat amb camilla a un centre hospitalari. Per sort, sols va ser la cara, uns quants punts i a seguir. La fortalea i el pundonor fan la resta.

 

Des del blog, volem conèixer un poc més a Sergio, que és notícia.

 

- Sergio, quina edat tens? 

- Tinc ara 22 cap a 23. Acabe temporada siguent sub23, encara que per a la federació de ciclisme és l’any que complixes el que conta, per això sóc èlit de llicència federativa de la UCI i la Federació espanyola.

 

- Per tant vas ser dels joves que vas participar al Campionat d’Espanya a Ponferrada?.

El més segur és que fora el més jove allí al nacional, ja que sols poden córrer a partir de 23 anys els no professionals.

 

- I com va començar el cuquet, eixa afició per la bicicleta?

- L’afició a la bicicleta va ser mon pare el que em va iniciar, anava ambell a pegar voltes en bici, quan tenia 10 a 12 anys, anant a Xàbia i tornant o a Llíber que era tot un "logro" per a mi, en una bicicleta normal de xiquet arribar allí en el terreny tan muntanyós que hi ha. En el món de la competició em va entrar "el cuquet" gràcies a Antonio Molina, un amic de la meua edat de Xàbia, que corría des dels 9 anys i que ara està al Caja Rural en el seu primer any de professional.

 

- Quin seria el teu objectiu, la teua meta?.

Seria arribar a córrer en professionals, seria un somni que estic intentant conseguir desde fa 4 anys contant este i que va per molt bon camí, segons em diuen tots.

  

- Quan vas començar de veres amb aquest esport?

- Vaig començar tard en l’esport, sempre m’havia agradat, però mai me’l vaig plantejar en serietat. Al 2008 vaig començar a córrer esporàdicament carreres de la zona. Al 2009 corria a la Vall d’Uixó en un equip d’allí, res serio, poques carreres.

 

-I vas més amunt?. 

- Si. A partir del 2010 un equip de Tarragona es va interessar per mi, el "Controlpack" de la Senia. Vaig estar dos anys i vaig començar en més serietat, molts més entrenaments, carreres, vaig córrer en una volta a Sevilla, dos a Àvila, als Pirineus, dues a València.

 

- També la de la Comunitat Valenciana?.

- També. La Challenge de la Comunitat Valenciana no he deixat de fer-la mai desde eixa temporada i ara en trobe al primer lloc empatat a punts amb altres a falta d’una etapa i dins dels deu primers de la categoria, i dins dels vint de la Comunitat, a la general. També vaig començar a córrer el meu primer autonòmic de la Comunitat Valenciana, en el que també he participat en tots des d’aleshores. A aquest últim vaig tindre algun problema, però vaig quedar el 31 absolut de la Comunitat Valenciana i 18 de la categoria. Ahí no estava molt content, ja que amb els que sempre en medisc van entrar ells dins dels deu primers tots.

 

- I ara estàs a l’equip de Benicàssim.

- Si, estos dos últims anys els he fet a les files de l’equip Benicàssim que em van cridar per anar a córrer amb ells per al 2013 i fins ara estic obtenint aquests bons resultats i corrent carreres molt importants com les clàssiques de Ontur, Almagro, a Sabadell, algunes proves de la Copa d’Espanya èlit sub23, on estan els millors corredors promeses d’Espanya i on vaig conseguir pels meus resultats la plaça al Campionat d’Espanya èlit/elit-promeses.

 

- I la resta ja ho coneixem, vas caure.

- La resta ja es sap. Era una carrera de 201 kilòmetres en un circuit de onze voltes i 18,3 kilòmetres amb dos "repechos" i un pas per Ponferrada per volta, molt dur. A la volta setena vaig tindre la caiguda on vaig ser traslladat a l’hospital, més o menys pel kilòmetre 125 va ser.

- Vols afegir alguna cosa?.

- Estic molt agrait als amics que m’estan recolzant des dels meus inicis, a la família i a la meua novia, que tenen molt que suportar amb tants viatges que faig i patiments que tenen per caigudes o problemes que passe.

 

Però no cal estorar-se. Sergio ha superat aquest entrebanc, està dolgut després de la "bacà" que diguen nosaltres els gaters, però podrà seguir entrenant-se. Li esperen més carreres, més temporada i tots els gaters estaren recolzant-lo, desitjant-li bons resultats i que vaja sempre amunt.