ARRIBA TOTSANTS, DIES DE VISITAR ALS NOSTRES DIFUNTS ( I )

Tocs de missa especials per als difunts

Al llarg d’una setmana, de hui a dimecres que ve, us parlaré de la història dels nostres cementeris, de curiositats, de tot allò que envoltava i segueix estant tradicional a la mort d’un ser volgut, sobretot a Gata.

Per començar us parlaré dels tocs especials quan hi ha un difunt.

A Gata, abans s’anunciava més que ara la mort d’un veí del poble. El rector ho deia al púlpit i tothom ho sabia poc després. Ara, la senyal que la Polícia Local posa per assenyalar que no s’aparque a la Plaça és una indicació de que hi ha un veí o veïna que és finat. Seria bona idea, com fan a Pego o a altres pobles del voltant, posar un simple paer a la porta de l’església indicant el nom del veí o veïna que ha mort i l’hora del soterrament.

Però hi ha un altrte indicador. Encara es toca a morts. Això es diu "fer senyal". Si totes les campanes a una es doblen serà senyal de que ha mort una dona, si es tripliquen serà que ha mort un home.

Arribada l’hora de donar l’últim adéu al cos d’un veí, sonen les campanes una a una, de la més menuda a la més gran. El rector rep el difunt i els familiars que l’acompanyen. A l’hora del pèsame es tornen a repetir eixos tocs i la gent diu: "estan encara donant el pèsame".

Hi ha uns tocs més especials que no es fan servir molt a sovint, però abans era més tradicional. Era "tocar a albats", "tocar a cel, cel". Amb la campana menuda de la torre i simulant que deia "cel, cel, cel, cel", així s’anunciava i s’anuncia que ha mort un xiquet que encara no ha comulgat.

Quan era la Setmana Santa, dies forts de Divendres Sant i Dissabte Sant, les matraques substituïen a les campanes, ja fóra a missa normal com a tocs de difunts.

(Un altre dia us parle de més coses...)

FOTO: Campana de la torre de Sant Miquel de Gata, Gremi de Campaners.