HUI, 14 D’ABRIL, FA 90 ANYS QUE ES VA PROCLAMAR LA SEGONA REPÚBLICA. GATA TÉ FOTO DEL MOMENT

És ja molt coneguda la imatge de davant l’Ajuntament del dia que va esclatar la Segona República a Espanya. Aquell 14 d’abril de 1931, fa just hui 90 anys. A la série de "Fotografies antigues (Gata en el record)" número 212, del 12 de febrer de 2011, publicava aquella fotografia feta des de l’últim balcó del carrer La Bassa, que dies després va passar a dir-se carrer Blasco Ibáñez. La foto originàriament la va facilitar Vicent Signes Monfort, que seria de son pare. A l’Ajuntament amb la façana encara de rajoles es va alçar la bandera tricolor republicana. La banda de música i molts gaters, com vegeu a la imatge, omplien de gom a gom el carrer. Era el dia14 d’abril. El fotògraf estava allí i capturà el moment. Hui 90 anys després la tornem a recordar.

També ens fixem en alguns canvis del moment republicà de cinc anys que anava a viure’s, tant a nivell polític com de nomenament de carrers.

Dos dies després del que estem recordant, el 16 d’abril de 1931, va acabar el mandat municipal de l’alcalde VICENTE MULET MONFORT, que havia estat al càrrec des del 26 de febrer de l’any anterior. Abans no es deia legislatura sino Directori Militar. Dos mesos va durar el següent alcalde JOSÉ ESPASA MULET, des del 17-4-1931 al 4-6-1931. Fou rellevat del seu càrrec per les eleccions municipals, celebrades en el terme municipal de Gata, el 31 de maig de 1931. Durant aquest període polític pertanyent encara al Directori Militar, la Corporació augmentà de regidors, passant de tindre 9 a tindre 12 regidors. L’últim alcalde republicà va ser JULIÁN MONFORT LEYDA del 5 de juny del 31 fins al 6 de març de 1936, quan va ser cesat i suspés del seu càrrec.

CANVI DE DENOMINACIÓ DE CARRERS

L’arribada de la II República va portar conseqüentment el canvi de denominació de carrers. Ho portava la situació política. Per exemple, a proposta del regidor Miguel Pedrós Mulet s’acordava substituir el nom i rotular el carrer nomenat de PRIMO DE RIVERA per FERMÍN Y GALÁN; el nomenat carrer LA BASSA, que hui torna a dir-se així-per la de BLASCO IBÁÑEZ. 

El plenari de l’Ajuntament també va aprovar adquirir una bandera republicana tricolor per a la Casa Consistorial i una placa DON FERMÍN GALÁN i la de D.VICENTE BLASCO IBAÑEZ ( 1 ), aquesta última amb tota solemnitat i amb assistència de la Corporació municipal en ple i la Banda de música del poble, a les 10 del matí. S’especificà que la placa D.FERMÍN GALÁN fora la placa: D.FERMÍN GALÁN Y GARCÍA HERNÁNDEZ ( 2 ).

( 1 ) Pel que fa al carrer Blasco Ibáñez, el diumenge 20 de juny de 1931, el diari "El pueblo" (periòdic republicà de València) va publicar un articulet del corresponsal de Gata, que aleshores era E. Mulet Redal, detallant amb tota precissió com va ser l’acte republicà. Llegim el titular d’aquell dia 20 de juny de 1931: "Gata de Gorgos. Rotulación de una calle con el nombre de Blasco Ibáñez". Deia el corresponsal que es rotulava "la actual calle La Balsa" i dedicaven "una de las calles más importantes al ilustre escritor valenciano y padre de los Republicanos de Valencia". Deia la notícia que al dia següent l’escriptor seria "vitoreado" i "acogido el nuevo nombre de la calle, tanto por los que en ella tienen su morada como por los demás habitantes del pueblo, con singular entusiasmo". El dia 27 de juny d’aquell any tornava el mateix diari a fer una completa crònica de la inauguració. Coneixem els detalls gràcies a V. Mulet Redal. Eren les deu del matí. La bandera tricolor i la banda de música envoltaven el lloc on anava a descobrir-se la placa. Les autoritats estaven al balcó presidencial. Parlà primer l’alcalde Julian Monfort, qui instà al poble que es recordara aquell dia. Va elogiar a l’escriptor valencià, estava "emocionado sumamente" i després va parlar el metge del poble, Don Luis García Signes, qui relatà la vida i obres de Blasco Ibáñez. Va dir que el fill o algú de tracte amb l’escriptor haguera narrat "lo grande que es el nombre de Blasco Ibáñez". A l’himne de Riego es va descobrir la làpida i després la banda va interpretar l’Himne regional. La comitiva va arribar fins el cantó on estava la placa de l’altres republicans Galán y García Hernández "y en memoria de éstos se pidió un minuto de silencio". Acaba l’article Mulet dient: "Así homenajeó el pueblo republicano de Gata a los mártires de la libertad..."

( 2) Els dos eren capitans, Fermín Galán i Ángel García Hernández.

CONTRADICCIÓ DE NOTÍCIES

Tota aquesta informació de primera mà del cronista E. Mulet Redal es contradix amb l’article que el diari Información d’Alacant publicava fa cinc anys, el 24 de març, sota el títol: "Republicanos de Gata arrancaron en 1931 la placa de Alfonso XIII" i que diu textualment: "La todavía calle José Antonio ha cambiado de nombre según soplara el viento de la historia. Fue Camí de la Venta (había una posada) y luego Carrer Major. En 1924, se le puso calle Alfonso XIII. Días antes de las elecciones de 1931, las de la proclamación de la II República, unos jóvenes republicanos de Gata arrancaron la placa. Acabaron arrestados. Luego la calle se llamó Diputado Gerónimo Gomáriz. Después de la Guerra Civil, ya recibió el nombre de José Antonio. Y hasta ahora. Muchos vecinos han bromeado con ponerle «Carrer Pepe Toni»."

L’única explicació seria que el nom de Diputado Gerónimo Gomáriz durara ben poc, d’abril a juny, perquè el diari que explica la col·locació de la placa i nom de Blasco Ibáñez és del 20 de juny. A més, el corresponsal deia "actual calle la Balsa" i no Alfonso XIII. No pareix que estiga parlant de Gata encara que sí que coincideix amb el nom posterior de després de guerra, carrer José Antonio. També parla l’articlñe de "Camí de la Venta (había una posada)", supose es referirà a l’Hostal de San Miguel que hi havia al començament del carrer.

MÉS CANVIS DE CARRERS...

No acabaven ahí els canvis de nomenació de carrers a la II República. Així, al plenari de 31 d’octubre de 1935 es va acordar en aquest període de temps rotular els carrers amb els noms següents: 

Palmeral Alto: Madrid; Palmeral Bajo: Sargento Vázquez; Plaza de la República: Plaza de la República; Estación: Ángel Pestaña; continuació de Galán y García Hernández: Calle del Comercio; Duquesa de Almodóvar: Calle del Alcalde José Ferrándiz; Padre Mulet: Sargento Fabra; Calvario -hui Signes-: La Pasionaria; Obispo Cervera: Francisco Alcaso; Teulada: Nicolás Salmerón; Doctor Gómez Ferrer: Pablo Iglesias; Plaza del Mercado -hui Plaça Nova-: Plaza Durruti; Calle Nueva: Calle de la Revolución.

Al plenari del 17 de novembre de 1936 hi ha més canvis de denominació de carrers: Peñón: 1 de Mayo; Colaes, hui Costera del Grup Escolar: Avda. de Largo Caballero; Sol: 17 de Julio; Luna: 14 de Abril; Estación: Pi y Margall; Padre Mulet: Ángel Pestaña; Plaza Hostal: Sargento Fabra; Moreras: Pedro Esteve; Biserot: Lenin; San Antonio: León Tolstoi; Parras: Libertad y Fraternidad.

QUÈ PASSAVA MÉS PER GATA...

Es proclamava la Segona República, que abocaria a l’Estat espanyol a la Guerra Civil. El poble de Gata tenia, aleshores, 4.273 habitants. S’havia pogut arribar amb eixa xifra a dotze regidors a l’Ajuntament (alcalde, dos tinents alcalde i nou regidors). Durant eixe temps a Gata, veïns voluntaris portaven terra per aplanar el solar on anava a construir-se a l’any següent el primer cementeri municipal. Al poble s’estudiava la donació de solars per part dels veïns per a fer la Plaça del Mercat. Tant el solar per al nou Grup escolar com el pont d’Alcolaes estaven a punt de ser realitat. La parròquia la regentava el rector Don Alejo Sendra Tarrazó. Tan sols feia deu mesos que estava. Havia arribat el 15 de juny de 1930.

FONTS: Arxiu Municipal, Llibres de Plens Municipals, Ajuntament de Gata. // Arxius blog 14-4-2011 i 7-6-2013. // Informació i reproducció, diari "El pueblo: diario republicano de Valencia" 20 i 27 de juny de 1931. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (BVPH), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. // diari Información, 24-3-2016.// Foto originàriament facilitada per Vicent Signes Monfort.