Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

HISTÒRIA LOCAL: PORTES GATERES EMIGREN CAP A TERRAMELAR (PATERNA)

HISTÒRIA LOCAL: PORTES GATERES EMIGREN CAP A TERRAMELAR (PATERNA)

 

La història que vos conte ara té nom i cognoms, té protagonistes. Unes portes i dos famílies. Una família, la dels germans Arabí, i l’altra la de Fernando Fuertes. Una a Gata i altra a la partida Terramelar de Paterna. Les portes que un dia donaren entrada a la casa número 7 del carrer Doctor Gómez Ferrer, la que té el plafó ceràmic del patró el Santíssim Crist, ara sustituïdes per altra més moderna, estan instal·lades ja al carrer Almenara, del Terramelar a Paterna (València), a casa de Fernando Fuertes.

He deixat que siga Fernando el que dona compte del canvi:
"Vaig nàixer en un poble de l’horta de València, i a pesar dels anys transcorreguts des que ho abandonem per a traslladar-nos al "Cap i Casal", conserve algunes imatges en la meua memòria."
No sé bé per què, una d’eixes imatges és la d’aquelles enormes portes de les cases (així m’ho pareixien, des de la meua grandària infantil) que s’obrien completament per a traure, o entrar, el carro. La resta del dia, les dos portes romanien tancades, utilitzant la porteta  per a accedir a l’interior de la casa. Els xiquets jugàvem amb total llibertat en els carrers, i aprofitàvem eixos breus instants d’obertura de les dos portes per a tirar, sense dissimulació, una ullada a l’interior de la casa."
Molts anys després he tingut l’oportunitat d’aconseguir una d’aquelles portes, ja no tan enormes com m’ho van paréixer. I la casualitat, les circumstàncies i l’amistat que m’unix a una família gatera, han volgut que precisament unes portes que durant gran part del segle XX, possiblement un període més extens, van estar en el número 7 del carrer del Dr. Gómez Ferrer, hagen viatjat fins a Paterna (esta vegada per poc no és el Cap i casal!) . I allí lluïxen des de fa pocs dies. 
Mobila vella, material noble que podria comptar part de la història recent de Gata i que, segur, em sobreviuran.

Una bonica manera de dir que s’estime allò que es recorda i es vol. Acaba dient Fernando unes paraules, que compartisc i que moltes vegades vosaltres també ho penseu:
"Amem les coses que formen part de la nostra memòria, no les deixem perdre i restituïm-li l’ús per al que van ser creades".

FONT: Foto i text Fernando Fuertes (Terramelar-Paterna).

0 comentarios