Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

ADÉU A JAVIER MULET, AMANT DE LA MUNTANYA

ADÉU A JAVIER MULET, AMANT DE LA MUNTANYA

Més conegut popularment com Javier "el Mico"

Els pobles menuts tirant a mitjans, com el nostre, escriuen el dia a dia per els aconteixements que hi passen. Uns són bons i altres roïns, alguns et peguen un colp, com el de hui. La gent s’ha llevat amb la notícia del adéu de Javier Mulet, al que tots carinyosament i ell mateix li deien "Javier el Mico". Va ser durant molts anys president del Grup Espeleològic Gatense i s’en va cap a "les muntanyes més altes, les altíssimes". Perquè ell sobre tot era un amant de la muntanya, dels reptes difícils, però aquest no l’ha pogut superar.

Aquesta vesprada al tanatori li han fet l’acomiadament la família, amics i coneguts...que eren moltíssims. L’incineraran com era el seu desig i repartiran les cendres per la muntanya com ell desitjava. Sempre recordarà el poble el caràcter afable, popular, de Javier, que s’en va als 57 anys. Malauradament, el GEG perd en dos anys a dos grans puntals: primer Alfonso i després Javier. Quan està ja pròxima la carrera de muntanya que el grup organitza, de ben segur que servirà per a fer-li una dedicatòria a ell, al "mestre Javier", a "Mico".

Des del blog anime a Pepa, les filles i a tots els seus i que la nova sàvia que arriba servixca per al seu record. La vida d’un poble està feta de colps...no ho oblideu, més bé recordeu-ho.

La foto que pose d’ell està feta a una Volta Senderista al Barranc de l’Infern de fa uns anys. El GEG l’organitzava. En eixe moment ell advertia alguna cosa als caminants.

2 comentarios

Matias Monfort -

No cal dir com ens ha caigut la desaparició entre nosaltres de Javier " el mico".Mai podré oblidar a una persona en una cara només. Sense cap de plec.Una persona bona que sempre s´ha distinguit per la seua bondat.Sempre a punt per a recolsar, el primer en mampendre la tasca,amant de la natura. No trobe paraules d´agraïment.
Sempre serás entre nosaltres, amic.

MIGUEL ANGEL -

Desde el primer momento en que se dio la noticia del fallecimiento, supe que que algo vacio se quedaba, y pensando y recordando muchas cosas llegue a la conclusión que las montañas de la marina alta y baja, se habian quedado mudas sin poder decir nada, al igual que las cuerdas de tu guitarra a quien tanto amabas y disfrutabas de la música en tus ratos libres y a los actos que tantas veces ibas con ella a todos los sitios donde te requerian, o bién te apetecias, tenia mucho gusto de verte tomendaote tu cerveza despues de tu jornada laboral nada facil por cierto, y oirte hablar de temas variados, que siempre entendias,mucho o poco pero que siempre algo sabias de lo que se estaba hablando, te has ido sin tener tiempo casi ni a despedrte de aque llo que te hubese gustado, pero el tiempo esta vez en la carrera de la vida ta ha ganado, pero tu siempre estaras con la gente que te ha querido de verdad.
HASTA SIEMPRE JAVIER EL MICO.