UNA FESTA TRADICIONAL I POPULAR, TOTS SANTS I EL DIA DE DIFUNTS ( I )
Els costums de Gata: anar al cementeri i, ara més recent, la festa de Halloween
Encete ací una série d’articles relacionats amb la festa de TOTS SANTS i els Fidels Difunts.
Quan arriba Tots Sants, i això serà demà mateix, tota Gata mira al cementeri municipal, al "camposanto" que diuen alguns veïns. Les flors, el colorit, eixe olor característic, omplin totes les estàncies dels dos cementeris adosats. Tots Sants, està clar, és una festa que dediquem als nostres avantpassats. Per això, la visita als cementeris és encara un costum conservat a Gata i dels bons.
A altres llocs, l’aspecte gastronòmic també ix a relluïr per aquestes dades. Es fan panellets, tan típics a Catalunya, es torren castanyes, es fan bunyols. Però, amb el temps la relació dels vius amb els difunts va canviant. La societat canvia a la carrera, i el que abans eren "les pors" per aquestes nits, es convertix en l’actualitat, des de fa uns anys, en la importada festa de Halloween. A Nadal ens passa igual, el Papa Noel mana les festes, una altra importació.
Tots Sants arriba enguany amb massa calitja encara, al menys en les hores centrals...i això que dir Tots Sants era dir canviar de roba, d’hàbits i costums de cara a l’hivern, de la caiguda del pàmpol. Ací podria vindre la relació entre morir els arbres fins la primavera, no hi ha moltes flors i sembla ser un temps mort. Des d’antic aquest era el moment de recordar als difunts.
Tornant als cementeris, aquest s’esdevindrà demà i despusdemà, al caure en dissabte i diumenge Tot Sants i Fidels Difunts, en un punt d’encontre social. És un costum que al llarg de la setmana, el veïnat viu vaja al cementeri a netejar làpides, a preparar jardineres, a llevar-li la pols al marbre. Són les tombes dels teus parents més pròxims i més llunyans en el temps. Són les dels familiars. I qui no té aquesta tasca que fer anirà simplement a pegar un voltant, observar les últimes defuncions, els detalls de flors i tipus de làpides, és la vida...
El sentit de la mort i Halloween
Però direu i diguem...i que pinta Halloween en tot açò. Està clar que el motiu d’aquesta festa ha canviat. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava, doncs, amb menys dramatisme que les accidentals o les de persones joves. Era un fet quotidià. La gent moria a casa, es vetllava a casa i eixia el difunt portat el fèretre pels amics dels fills o les filles des de casa. Ara, es vetllen als tanatoris, des d’allí van a l’església, es fan misses i responsos. Però, ara intenta amagar-se la mort, ja no és igual i les accidentals, les de persones més joves, són més dolentes inclús...I els xiquets les coneixen, malauradament, pels mitjans de comunicació, a vegades amb escenes terrorífiques.
Quan eixe sentit sagrat dels avantpassats es perd, els difunts pareixen ja personatges de fantasia que fan por, perquè seguixen estant morts. Ahí apareixen els morts vivents, els esperits, els fantasmes. Ahí acceptem amb rapidesa i sense pensar-ho altres models de festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica que utilitza elements heretats de les tradicions centreeuropees, com les carabasses o els llums. Aquestes festes no fan referència a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o el cinema. Una celebració que més que recordar els difunts juga amb un imaginari banalitzat, i per tant més fàcilment assumible, de la mort.
Així s’expresava aquest matí mateix Joanvi Vallés, usuari del blog, al seu facebook, sobre el tema que ens ocupa, Tots Sants i els difunts. Em pareix interessant la reflexió i per això l’he afegida:
"Coses curioses que tenim com a societat, abandonem les nostres denominacions i preferim utilitzar les forànes per allò que diuen de que “tot el que ve de fora és millor”. Des de menut m’han dit que el dia 1 de novembre és Tot Sants i ara tot li diuen Halloween. Als més joves se’ls ven que el “Halloween” és festa i “Tots Sants” no. Jo pense que el nostre Tot Sants és un dia festiu, un dia que anem a vore els nostres essers estimats que ja no estan amb nosaltres i recordar tot a...llò que varem passar amb ells. Deuriem recordar-los tots els dies, però sabem que costa, i pense que tenim la gran sort de tindre un dia festiu per a dedicar-lo a ells. Són xicotetes coses que fan que s’acabe amb la consciència de poble i acabem subordinats a altres tradicions foranes que, com venen de fora ens fan pensar que són millors.
No res i avant... així ens van les coses..."
Dit tot això, cal recordar que per a Gata no passa desapercebuda la festa de Halloween i ja vaig publicar ahir que la Comissió de Festes 2015 prepara un extens programa de vesprada i nit. ací teniu l’enllaç de l’article d’ahir: http://cronistadegata.blogia.com/2014/103001-vesprada-i-nit-de-terror...la-comissio-de-festes-2015-prepara-halloween.php.
FONTS: Article basat en "Tot sants i el dia de difunts" (gen.cat). / Joanvi Vallés (opinió).
2 comentarios
CRONISTA DE GATA -
A l'article no es critica, ni molt menys, la festa de Halloween, sinó que s'explica com s'ha passat d'una actitud de vida a l'altra, com del sentit sagrat dels avantpassats s'ha passat a la festa lúdica. Una altra cosa és l'opinió de J.V. que és la seua, respectable com la teua o com la meua, cada ú pensa d'una manera.
Natalia Argudo -