ESCALDAR. COSTUM TRADICIONAL AGRÍCOLA DELS ESTIUS DE GATA, JA QUASI DESAPAREGUT: FER PANSA (REPORTATGE AMB LA FAMÍLIA GRIMALT) (part I)

Pegar foc a la caldera, caça i raqueta, escampar el raïm, tallar o no tallar, traure canyís, girar pansa, plegar pansa

La família dels Grimalt conserva el costum estiu a estiu

Dissabte passat vaig poder assistir a un dels últims vestigis de l’agricultura gatera, herència morisca de quan els àrabs el·laboraven l’adzebib, que tant d’esplendor va tindre a Gata, sobre tot a finals del XIX i sobre tot fins als anys 70 del segle XX. La família Grimalt, amb Paco, Isabel i María, em van obrir de par en par eixa finestra del record feta encara actualitat i vaig poder fer un reportatge fotogràfic de l’ESCALDÀ, EL COSTUM TRADICIONAL AGRICOLA DE GATA i per extensió de la comarca de la Marina Alta.

Done les gràcies als Grimalt. Com bé deien ells, d’escaldó a escaldó, però sempre hi ha pansa al sequer.

L’escaldà té moments únics, paraules que es resisteixen a desaparéixer, tot un ritual que passa pel procés d’escaldar, traure a secar el raïm i transformar-se en pansa.

A vora riurau, veiem a Paco pegar-li foc al fornet, tirar garbó per a que la caldera arribe a altes temperatures, perquè bulla. Una vegada fet això, ja la tenim a punt. El fumet ens delata que allí a la caseta dels Cauvells s’està escaldant. Dels cabassos s’ompli la caça de raïm, un raïm que pareix or, ben madur, bonic. Paco maneja la caça amb destresa, la introduïx tota dins del líquid (aigua amb sosa, herba pansera i lleixiu), la treu, deixa escorrer.

Aboca la caça de raïm ja escaldat damunt del canyís. De seguida es posen les dones Isabel i María, a escampar el raïm. De vegades, recolzen una mà en algun dels cinc pilons i amb l’altra escampen o escapen amb les dues mans i amb guants. També tenen mestria. Una vegada fet, els ajude a traure canyís. Abans, quan els renders eren molts a les casetes de camp, eren trets a braç, ara es valen molt ingeniosament d’altres artificis com una carretilla, que fa el mateix efecte, arribar al sequer.

Deixant els llocs i posant el canyís baix la seranda, baix dels pinatells, o a continuació, comencen a escampar-se a terra els canyissos. L’altra partida de raïm-pansa encara té els canyissos empilats. Han dormit al ras, amb la lleugera rosada.

Acabada la pila i l’¡escaldà, procedim entre Isabel i el que vos escriu a desempilar els canyissos de l’altra escaldà que ja té coloret de pansa. Em fa recordar vells moments amb els meus avis i pares a la caseta dels Cuadros. 

La feina està conclosa. Ara a esperar. Els dies són calorosos, no hi ha por al temps. Si fera mal temps, tindrien que fer piles, posar la vela sobre els pinatells, lligar sogall i aixina deixar en lloc segur la pansa. 

* Agraïment a la família Grimalt.