DEMÀ FARÀ 50 ANYS: ELEVACIÓ DE LA TORRE DEL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE GATA (1962-1963) ( I )

(PER A FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ, PUNXEU ACÍ)

 

Casualment també va ser dissabte aquell any

Quan començava l’any us parlava de les poques efemèrides que tenien per a celebrar enguany, a diferència de l’any passat que s’ens acumulaven les dates importants. Doncs, ja arriba demà una d’elles. Demà es complixen 50 anys, mig segle, cinc dècades. El dia 16 de febrer de 1963, que casualment també va ser dissabte, es va acabar l’elevació del campanar de la torre de l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Havia començat el 22 d’octubre de 1962, divendres, i va durar fins el 16 de febrer. Un hivern plujós, amb mal temps. Una massa polar havia arribat també a Gata, a finals de gener i principis de febrer. El rector aleshores Don Vicente Llopis Bertomeu així ho relata al "Libro de Actas" que es conserva a l’Arxiu Parroquial.

Detalla que les obres d’elevació de la torre del campanar van durar del 22 d’octubre de 1962 al 16 de febrer de 1963 i diu que donada la crudesa d’eixe hivern i la inclemència del temps es van perdre varies setmanas de treball.

El cost total de les obres pujà a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal. L’obrer encarregat fou En José Soler Signes i l’obrer segon, Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre.

De tots quatre, sols un, Juan Monfort Diego "Juanito del carrer la Lluna" home de Rosa Cecília, viu per a contar-nos més detalls, els altres tres ja no estan entre nosaltres. Em contava un dia al bar Corder que "vam patir molt, donat que no teníem quinals. Teníem que pujar les campanes dels forats de baix als de dalt, amb cordes". Ell era jovenet, però ho recorda perfectament. "Jo vaig marcar una tosca, com a record, que encara tindrà la marca posada", deia Juanito.

Servixca també esta efemèride per a recordar aquells obrers, aquell rector, que amb l’impuls dels donatius dels gaters, van elevar la torre, passant de uns quinze a uns vint i tants metres.

 

Demà seguisc parlant de l'aconteixement...