UN MONUMENT D’INTERÉS, UN BÉ DE RELLEVÀNCIA LOCAL I UN PARATGE DE GATA NO POT ESTAR CADA CAP DE SETMANA “CASTIGAT I AMENATZAT”. INCIVISME PER EL “BOTELLӔ D’ALGUNS JOVES AL PARATGE DE L’ERMITA. ES NECESSITA RESPECTE I PARAR-HO EDUCANT I EXPLICANT

L’AJUNTAMENT COL·LOCA UN CONTENIDOR A L’APARCAMENT, NETEJA I PINTA DE BLANC TOTS ELS MÀRGENS

Fem una mirada a un paratge quasi urbà. Venen dies de visites i novena a l’ermita, el compte enrere de les festes patronals ha començat. Hui dia 30 estem just a un mes. I faig una reflexió en veu alta, basant-me en les últimes fotografies vistes del calvari després de l’últim cap de setmana.

No és la primera vegada que apareixen en les xarxes socials fotografies no desitjables pels veïns de com deixen els joves els voltants de l’ermita, sobre tot el cap de setmana. I això que és UN MONUMENT d’interés local i un BÉ DE RELLEVÀNCIA LOCAL declarat a l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Les frases són d’una resident anglesa i gatera, Angie Dickinson, que tots conegeu, que ens dona una lliçó perquè es sent gatera d’adopció i totalment integrada.

L’estat lamentable del Calvari (les fotografies estaven preses dilluns 28 de juny per ella mateixa) parla per si sols. Qualificacions de “tristesa”, d’indignació i jo afegiria d’impotència i ràbia continguda, són algunes manifestacions verbals que es poden fer des del civisme, la qual cosa no tenen els xicons que allí pujen i fan el “botelló”.

D’igual manera es trobaven els educadors del Moviment Junior amb totes les botelles i restes del "botelló" escampats pels voltants de l’ermita, quan anaven a passar la jornada de fi de curs amb tots els xiquets i xiquetes, però abans van tindre que arreplegar-ho tot. La cap de centre, Vero Vives, comentava al seu mur personal: "Es indignant i vergonyós que pujes al calvari i tingues que arreplegar la brutea dels altres...botellons nocturns...botelles trencades, tabaco, plastics, beguda...Si fas botellón almenys arreplega-ho i tirau a la basura!!!!!! Un poquet de trellat està be... Gràcies!!"

No oblide tampoc les nombroses vegades que tot el veinat del Tossalet-Calvari suporten aquestes situacions i que estan ja cansats de veure el resultat final d’un "botelló a l’ermita".

No ens podem perdre dient el que més d’una vegada hem escoltat: “No tenen altres llocs en anar”, “si els tires d’allí s’en van a un altre lloc”.

Tots hem passat o estan passant per l’estat de joventut gatera. Rodant l’estació, els parcs i altres llocs, allí han anat i aniran sempre els joves. Necessiten relacionar-se, xerrar, gaudir. Això és molt comprensible, però...

Però, eixes relacions d’amistat i companyerisme, de camaraderia, també es podrien fer a l’entorn de l’ermita, ARREPLEGANT DESPRÉS EL QUE GASTEN, NETEJANT L’ENTORN...i com si res haguera passat allí. No neguem, eduquem. Com?. Eixe és el gran problema que es planteja.

Parla Dickinson, tornant a la coneguda professora d’anglés, que tots tenim que col·laborar amb un poc de responsabilitat cívica. Angie es fa la pregunta que tots ens fem però no ens atrevim a dir-la: com ha anat tot tan mal? referint-se sobre tot als nostre joves. Alguns joves, aclarisc en aquest punt.

Joves, pares/mares, autoritats, eduquem als fills i filles per a que no torne a passar un botelló descontrolat a l’ermita, ni a cap lloc del poble per supost. Demana també Angie: “pido a todos que por favor hagan lo que puedan para evitar que esta situación se repita” i acaba amb una frase que demostra el valor que té per a ella Gata i els seus monuments, els seus béns:

“Gata es un pueblo precioso y estoy orgullosa que lo he podido llamar mi pueblo durante los 17 años que he vivido aquí. ¡NO MERECE SER TRATADO ASÍ !!”

CONTENIDOR I NETEJA

Ja està sorgint efecte la crida i a l’aparcament de darrere l’ermita l?Ajuntament ha col·locat per mig de SòlGata un contenidor per a les deixalles. A més s’ha netejat tots els voltants i s’ha pintat de blanc.

ESPEREM QUE ELS SERVISCA D’ALGUNA MANERA ALS JOVES. 

ARA US TOCA A VOSALTRES JOVES OMPLIR-LO, SERÀ UNA SENYAL DE RESPECTE, DE NETEJA DEL LLOC, D’ESTIMA PER UN MONUMENT DEL VOSTRE POBLE. I SI ELS XICONS O XICONES SÓN FORASTERS (que també n’hi ha) EXPLICAR-HO, ENCORATJAR-LOS AL MÀXIM RESPECTE.

ENDAVANT !!

FONTS: Fotos Angie Dickinson, Vero Vives i Cronista.