COSTUM RELIGIÓS: HUI DIA 15, FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LES ALFÀBEGUES

Gata també conserva el costum de "posar les alfàbegues". La imatge de la Mare de Déu d´Agost presideix des d´ahir matí l´altar major rodejada d´aquestes plantes aromàtiques. La antiga i tradicional festa de la Mare de Déu d´Agost segueix conservant-se a Gata. L´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel s´ompli d´aroma procedent de les "ocinum basilicum" (albahacas, en castellà), que al poble es coneixen com "les alfàbegues de la Mare de Déu".
Les dones gateres que guarden en les seues cases aquests tresors naturals adornen, junt a les dones que any rerre any preparen i vestixen a la Verge, l´altar major i altars adjacents.
Varies voluntàries cuiden durant tot l´any als patis de les seues cases aquestes plantes tan delicades. Dia a dia, les esguiten amb aigua i la planta va creixent. Van tallant-se els ulls, de manera que van adquirint la forma abombada i redona com les coneguem, algunes de gran diàmetre.
Poca aigua, però tots els dies. Aquest pareix ser el secret d´aquestes plantes. La imatge de la Verge dormida, que durant tot l´any està a la part inferior de l´altar de la Puríssima, és colocada per ahir i hui a l´altar major i es rodeja de les alfàbegues, buscant sempre les més grans, més cuidades i més vistoses. L´aroma inconfundible que deixen aquestes alfàbegues, inclús amb tan sols tocar-les, es deixa sentir per tot el temple i a totes les misses (la vespertina d´ahir, la de matí, la solemne de migdia i la vespertina de hui, festivitat de la Verge.

Botànics parlen de les alfàbegues

Faig un recull d´un fragment de "Botànica estimada: Alfàbega (‘Ocimum basilicum L.’)" del desaparegut Joan Pellicer i Bataller (1947-2007, fou un erudit valencià, pioner en el camp de l'etnobotànica a València) on anomena GATA.

"Però allò més singular d’aquesta aromàtica herba és el seu vincle amb el culte de la Mare de Déu Gitada o de l’Assumpció o Mare de Déu d’Agost, també coneguda popularment com la Mare de Déu de les Alfàbegues, la festa de la qual se celebra, curiosament i significativament, en la mateixa data que antany els romans celebraven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis, personificació de la prolífica natura virginal.
En algunes de les poblacions valencianes on encara se celebra la festa de les alfàbegues, com Bétera, Elx, Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a la tradició del seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues més grans per a la festivitat, que corre a mans de les festeres o majoralesses de la Mare de Déu, i constitueix tot un ritus i un secret d’aquestes dones o famílies, que rivalitzen noblement; i a fastuoses processons amb les fadrines bellament i barrocament abillades, en les quals és costum traure les alfàbegues més monumentals al carrer i a ornar amb elles l’església i ofrenar-les a la Verge."