RACÓ LITERARI GATER: Primer premi del Primer concurs local de poesia

Porte al "Racó Literari Gater" la primera de les poesies i amb molta classe, com ara veureu. Es tracta del Primer premi del Primer concurs local de poesia que va tindre lloc l’any 1982.

L’amic Bernat Torres Oliver m’ha remés aquesta introducció, a més del veredicte del jurat i la pròpia poesia. Li agraïsc la deferència i per ser la primera que els usuaris remeten està però que molt bé.

Diu Bernat: "La poesia té una especial significació per a mi i per a la meua dona, ja que tots dos varem "col.laborar" en la seua elaboració. El record tan especial que guardem d’ella és força emotiu per a nosaltres, ja que en aquells moments jo em trobava fent la "mili" i, lògicament, Pilar encara era núvia meua. Va ser en el primer permís que em donaren quan començarem a escriure els primers versos. Després, jo vaig tornar al "quartel" i la vaig acabar en terres mallorquines, tot just a temps per poder participar en el "Primer concurs local de poesia" que es convocava al nostre poble, abans de les festes d’agost. Corria l’any 1982; casi res!, enguany ja fa la "friolera" de trenta anys d’allò. Enyorances per la meua terra, pel meu poble, per la meua gent, pels meus amics, per les meues festes...desde Mallorca em despertaren un sentiment que no es pot explicar ni en la mateixa poesia tan sols. Varem guanyar el primer premi i es va publicar al programa de festes d’eixe any, 1982."

Així resava literalment el text de la fulla on es publicava, és a dir el verfedicte del Jurat:

PRIMER CONCURSO LOCAL DE POESIA. Reunido el jurado formado por: D. Antonio Vives, D. Miguel Soler, D. Francisco Costa, D. E. Adolfo Mulet y D. José Soler, Ha acordado por mayoría declarar a la presente poesía ganadora del concurso:

 

I ara ve la poesia guanyadora. No es perdau cap detall, perquè està feta amb el cor i els sentiments més profunds de dos joves dels anys 80, que estimaven com ara estimen al seu poble i com sempre present està també el Montgó.

 

Escolta la veu adormida d’un poble que descansa

assossegadament en els braços del Montgó.

S’escorre la nit pels carrers plens de lluna

i el vent, com cridant a les portes, truca tremolós.

Aleshores busque un perfum de festa,

un so de música feble que embolique els meus sentits,

un sol alegre que trenque el silenci i claville la fusta, 

vull inventar notes estranyes en un racó de la nit!

Però...

...sols hi ha lluna, fosca, soledat...

La nit et besa, Gata meua, t’acarona mentre tu somnies;

eres silenci sota un llençol d’estels que et fan companyia, 

l’aire d’esperança que alene tots els dies.

En aquesta nit et pense i et recorde, Gata meua,

amb els carrers brodats per crits de música

remor de gent que, mentre balla, somnía,

olor a coet, fanals de llum de nit i de dia.

En aquesta nit puc pensar

que fins el més enemic, vora mi l’estimaria.

Ara sé que aquest vent tremolós, sortirà joiós

per a demà ser brisa,

que la lluna que t’adorm

t’omplirà d’un tel d’alegria...!

Amanèixes i et despertes matinera amb sons de música i traques...

et pareixes a aquell infant

que es desperta badallant

i mostra un somriure a l’alba nàixer.

Gata, deixam que t’acarone amb les meues mans!!!

Pilar i Bernat