RECORDANT LA FESTA DE LA VERGE...fa dos anys (14 i 15 d'agost de 2009)

A la composició fotogràfica podeu veure diversos aspectes de la imatge i les alfàbegues en aquesta edició 2011

Hui és la festa de l'Assumpció. A Gata la Mare de Déu de les Alfàbegues. Aquestes plantes i la imatge de la Mare de Deu Gitada, que també se li diu a algun lloc, presideixen l'Altar major de l'església de Sant Miquel Arcàngel.

Fa dos anys va ser més festa si cap. Es va involucrar més gent i va ser tot un èxit. Malauradament no va continuar i tant l'any passat com enguany va tornar a desaparéixer. Els diaris es van fer ressó del moment cultural-històric per la crònica que vaig fer aquells dies.

Us pose reproduïda aquella Crònica de 2009, en la qual jo deia: "Ha estat, sens dubte, un fet històric religiós i cultural important per al poble, que esperem tinga continuïtat al llarg dels anys, ja que sols s'ha iniciat un camí". No s'acomplit. Esperem que algun dia no molt llunyà sia possible:

TORNA A SONAR EL CANT DE LA PALOMA

Gata de Gorgos recupera esta peça originària de la població dedicada a la Mare de Déu d'Agost o de «les alfàbegues» com la coneixen en el poble

"Divendres 14 i dissabte 15 de agosto, vespra i Festa de la Mare de Déu dormida, també coneguda a Gata com "de les alfàbegues", s'ha recuperat un cant per a la història local i les costums piadoses.

 És el Cant de la Paloma Divina, que estava desaparegut del cançoner gater, ja que els últims cantors locals que la cantaven ho van fer fa més de 60 anys. Era aquesta melodia centenària una cançó originària de Gata.

Per fi, l'agost de 2009, els xiquets del Cor Infantil de l'Escola Municipal de Música, acompanyats de la Rondalla de la mateixa Escola, ho han fet possible. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteresada d'alguns músics professionals de la població. Les veus blanques de les xiquetes i xiquets del cor infantil i els laüts, bandúrries i guitarres de la rondalla, van recuperar el Cant a la missa vespertina de la Vespra i a la missa solemne de la Festa de la Assumpció. Les veuetes dolces sonaven com a una oració cantada a la Paloma, als peus de la Mare de Déu i de les alfàbegues.

 

La combinació de les estrofes i les melodies dels instruments van agradar molt a l'auditori. Ha estat, sens dubte, un fet històric religiós i cultural important per al poble, que esperem tinga continuïtat al llarg dels anys, ja que sols s'ha iniciat un camí.

Agraïment als directors, al senyor rector de la parròquia, a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Gata, que han estat recolzant aquesta idea des del primer dia que la vaig llançar a l'aire.

 

Pel que fa a la peça musical recuperada, dir que l'estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) recull en el seu "Cancionero musical de la provincia de Alicante", llibre publicat per l'Excma. Diputació Provincial d'Alacant en 1973, tot el folklore musical alacantí i entre les peces està aquesta, què no és l'única, de Gata. De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre les poblacions estudiades estigué Gata. Els comunicants del mestre Seguí foren per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i Maria Costa Pedrós.

 

Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí fou el Cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, cantaven la vespra de la festa de la Verge d'Agost i la mateixa vesprada de la festivitat, abans de la processó, també hui lamentablement desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text estava en castellà, la música era anterior a la lletra.

 

Tractant de rememorar aquells moments, que per fi, i d'això em de felicitar-nos tots, ara en 2009 s'han recuperat, em va servir d'interlocutora la senyora "Tonica la Sariera", que als seus 93 anys és un exemple de memòria viva i sincera del poble, a la qual agraïsc aquesta deferència.

 

Els xiquets i la rondalla van tractar de reviure aquella vesprada de la festa de la Assumpció, la Mare de Déu Dormida, la Verge d'Agost, que de totes formes se li denomina.

Es reunien cantors, homes i dones, i feligresos al calor del temple. La vesprada era molt calurosa.

Mentre la gente olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum), que encara hui perduren a l'altar de Gata. El monumental òrgan donava els primers compassos del cant. Va ser una época on la gent vibraba amb el Cant de la Paloma."