GATERS DESTACATS: Joan Baptiste Servera i Signes, bisbe del segle XVIII ( Capítol I )

La sèrie de gaters destacats combinarà gaters d’altres èpoques amb gaters joves, nous, d’ara. El gater destacat de hui vixqué al segle XVIII i és un dels religiosos fills de Gata més importants, per tots els càrrecs que va tindre i tota la seua biografia, tan extensa. Per això, es dividix en més d’un article.

Joan Baptista Servera i Signes fou un dels fills il·lustres de Gata, junt al Pare Antoni Vicente Mulet, el qual ja va ser "gater destacat" fa uns dies al blog. Gata dedicà un carrer al Bisbe Servera, sent alcalde En Maties Monfort Mulet. El consistori municipal acordà el dia 13 de febrer de 1916 que “las calles de la Manga y además la parte de la calle Andrades, fueran sustituidas por los nombres de OBISPO CERVERA y Padre Mulet". 

Naixqué a Gata "casualmente", com indica l’historiador d’Orba Francisco J. Caravaca Dasí, el dia 12 de juliol de 1707. En el llibre segon de Batejos del’Arxiu Parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata, fulla 183, es trobava inclosa la seua partida de bateig, en els següents termes:

“En tretze de Juliol del an 1707. yo Fray Guillem Gisbert, premere Religioso Agustino de llicentia Parroqui bategi conforme ritual de la Sta. Mare Iglesia Católica Romana a un fill de Juan Servera i de Anna Signes conyuges posarinli noms Juan Batiste, Abdón y Senén, foren padrins Juan Signes y Laura Signes, naturals del lloc de Gata. Naixué en dia de dimats a 12 del dit mes i an, y per la veritat o firme de la meua ma”.

Seguint a l’escriptor orber Caravava, ell comenta: "pasó después a residir, hasa su ingreso en la orden franciscana, en Orba, donde además vieron la luz sus nueve hermanos".

“Si algo hay que admirar en este prelado –seguix dient Caravaca- es su fidelidad para con los principios de la orden. Con ser el primogénito de una familia acomodada, renunció a los bienes materiales para ceñir el hábito franciscano a imitación del Santo Fundador”.

Franciscà dels Descalços (franciscans reformats per Sant Pere d’Alcàntara). Prengué els hàbits en 1722, fent el noviciat al convent de Sant Joan de Ribera de València (després, Estació d’Aragó). Professà (va fer els seus vots religiosos) molt jove, el dia 26 de juny de 1723. Fou superior d’Almansa i de València.

Fou destinat a Roma. Estigué 9 anys seguits i es guany l’apreci i distinció dels papes Benedicte XIV i Clement XIII. Passà a Mantua al capítol general de tota l’Orde...

( Continuarà al capítol II )

3 comentarios

[JJ - 28 de noviembre de 2010 - 18:06]

Caram! Déu ser el fill més ilustre que ha donat Gata.

Per cert, no et comentava per que no tenia dubtes, pero tots els dies mirava el blog!

[CRONISTA DE GATA - 28 de noviembre de 2010 - 17:55]

Efectivament, JJ. Ja feia temps que no feies comentaris. M'alegre. Et diré que els seus avis maters eren de Gata i sa mare també, però degut a la guerra de Succesió, en la qual van matar al portet d'Orba al seu avi patern, la família va pendre por i va buscar un lloc més segur, el poble de sa mare, Gata. Es diu i es conta, no ho he pogut certificar encara, que va nàixer davant de l'altar del Cor de Jesús, i es deia: "un xiquet que ha nascut a l'església ha arribat a ser bisbe".

[JJ - 28 de noviembre de 2010 - 15:22]

Entonces va naixer a Gata de casualitat i va viure al nostre poble molt poc temps?