TRADICIONS DE SETMANA SANTA A GATA: SALPASSA, MATRAQUES, TAPAR ELS SANTS, MONUMENT...,(algunes ja oblidades en el temps)

La Setmana Santa és la més gran per als cristians. Als pobles, com Gata, existien costums populars i religiosos que ja no són al segle XXI, però estan en la memòria col·lectiva dels gaters majors de 60 anys. Altres, encara perduren amb força. Els joves deuen conéixer allò que era un legat històric i que ara resta en els papers, en algunes fotografies o en el cap de molts majors. A més, entre el 2020 i 2021 el COVID19 ha paralitzat aquells costums que encara perduraven i que potser es reprenguen passada aquesta complicada pandèmia. 

Entre els costums tradicionals de la Setmana Santa estava la salpassa, tocar amb matraques, tapar els sants, muntar el Monument per al Dijous Sant, fer el Via Crucis de Divendres sant camí de l’ermita i tants altres. De tots ells en parlarem una miqueta. 

LA SALPASSA   

LLegim què era per mig del facebook del departament AVIVA del poble de Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística).

"És una tradició cristiana que consisteix en una visita anual que el rector o els vicaris fan a les cases de la parròquia, en el temps de Pasqua, per beneir-les amb aigua i sal. En algunes regions, en fer el salpàs (o la salpassa), -aixina es deia i feia a Gata- el sacerdot beneeix la sal i l’aigua; els escolanets que l’acompanyen duen palmes beneïdes del dia de Rams i les deixen a les cases; els habitants els donen una almoina que sol consistir en ous, formatge o diners. La sal beneïda la donen al bestiar; l’aigua serveix per a l’aspersió de la casa i també en donen un glop a les criatures."

El 19 de març de 2008 publicaba al blog alacantí www.alicantevivo.org un article sobre aquesta tradició amb fotografies meues sobre la salpassa de Pego i Murla. Titulava: La Salpassa: una tradició que es conserva a Pego, les Valls i alguns pobles de l’interior de la Marina Alta". LLEGIU-HO SI VOLEU.

El passat 20 d’abril de 2011 publicava a aquest blog l’article: "Dimecres Sant: Dia de salpassa. Costum ja desaparegut a Gata" Per llegir-lo tot PUNXEU ACÍ. * Ací faig un incís i us demanaria que si teniu alguna fotografia, document o altre indici de com es feia la salpassa a Gata podeu fer-me-la saber, serà molt intreressar atresorar aquests papers o testimonis de la memòria col·lectiva dels fidels gaters a la Setmana Santa.   

Per altra banda, un extens treballs per a Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu. i el van fer Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera. PODEU SABER MÉS D’ELL PUNXANT ACÍ.

Un altre article que podeu llegir, dins de la pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales és el que dedica a la salpassa el Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, posant inclús una fotografia meua com a testimoni del poble de Murla. L’article "La "Salpassa", una tradición que se pierde" PODEU LLEGIR-LO ACÍ.

LES MATRAQUES

Abans, molt abans, també s’utilitzaven a Gata per Setmana Santa aquells instruments de fusta molt simples semblants a una campaneta de madera. Les matraques s’usaven durant els dies de Dijous Sant i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes, ja que les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l’església, per la mort de Crist.

Les matraques sols s’utilitzaven aquest dos dies i inclús es pujaven dalt del campanar i des del silenci sonaven a l’aire sustituïnt les campanes. En alguns pobles, les matraques eren instruments infantils que utilitzaven els escolanets eixint a la salpassa (veure el ritu dalt) i després als oficis de divendres sant.

Finalment dirà Manuel Casacha Taroncher al seu article "Semana Santa sense matraca" a la pàgina "Cardona Vives Associacio Cultural de Castello":  "Es la matraca un carranc o espècie de martell, anella o castanyola que pegant-li a una fusta era avís per als creents i joguet per als menuts, amics de rebombori".

TAPAR IMATGES ABANS DE PASQUA

En moltes esglésies, a Gata també es feia i ho podeu veure en alguna imatge que us pose, en quan s’acostava la Pasqua, les imatges de les esglésies es tapaven amb una roba morada. D’on ve aquest costum catòlic de tapar les imatges sagrades durant el temps litúrgic de la Quaresma i que significa?. 

Sols es tapaven en els dies que precedien a la Passió del Senyor, més exactament a partir del Diumenge cinqué de Quaresma. A Gata actualment tornem a veure a l’altar el Crucifixe tapat.  Al tapar el crucifixe fins Divendres Sant i les imatges dels sants fins la Vigília Pasqual, l’Església anticipa el dol per la mort de Jesús.

EL MONUMENT DE DIJOUS SANT

Verdaders "monuments" de flors i plantes es feien i seguixen fent-se en diferents altars de l’església de Gata. Dijous Sant és el dia. Dos esdeveniments de singular importància per als cristians tenen lloc aquest dia segons la Bíblia: l’últim sopar, on s’institueix l’eucaristia i el sacerdoci, i el lavatori de peus. Enguany, per segon any consecutiu aquest gest simbòlic no es podrà fer lògicament per les restriccions COVID19.

El Monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous Sant al Divendres Sant. Davant ell, se sol donar gràcies al Senyor per la seva passió, amb la qual va redimir, segons les Escriptures, a la humanitat. El COVID19 també impedirà en 2021, pel TOC DE QUEDA, passar més enllà de les 22 hores en l’interior de l’església. S’avançarà l’Hora Santa davant el Monument i la parròquia de Gata ha preparat 24 hores santes per a poder resar on estiguen, a casa, al camp, una hora per recordar i pregar. 

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT, CAMÍ DE L’ERMITA

Un costum que no està gens oblidat a Gata però si frenat pel COVID19 fins poder recuperar-se és el tradicional VIA CRUCIS de Divendres Sant camí de l’ermita pel Calvari que marquen els ciprers i les catorze capelletes. Els fidels segueixen, inclús ara en temps de pandèmia, fent ells personalment i en solitari, el Via Crucis, esperant que es puga fer per tota la comunitat. Abans de la guerra hi havia unes capelletes amb els plafons ceràmics de les imatges de la Passió i mort de Jesús tancades amb una reixeta. El remat era completament diferent a l’actual. Després de la guerra i "a expensas" de persones o famílies devotes es van construir les actuals capelles, que es van beneïr al culte en 1942. Arribant a l’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari, el santuari estava obert tot el Divendres Sant. Es posaven les imatges menudes de la Verge Dolorosa i del Crist Jacent i es besaven els peus del mateix, la qual cosa ara és impossible.

Enguany, el Via Crucis de Divendres sant serà també a les 7:30 hores, despusdemà 2 d’abril però dins de l’església, respectant -com en tots els actes- les mesures i distàncies adients al temps que ens toque viure.

FONTS: Articles meus a www.alicantevivo.org (19-4-2008) i al blog meu dia 20-4-2011. // AVIVA, Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística). // Vocabulari de Setmana Santa, Tinet. // Article del Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales // Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu", Aguaits 17, Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera.