COSTUMS OBLIDATS PEL TEMPS: Hui és el dia de Sant Antoni de Pàdua. Abans feien novenes

Abans es feia la novena al sant a la casa de Tereseta "el Quartet", al carrer Sol, i també a Ca la senyora Rosa "el Paresant"

 

Com per la vesprada no feien escola en juny, ma mare em portava al tardet amb tota la xicalla al carrer Sol, eren dies calorosos del mes de juny. Es feia eixe i vuit dies més, davant o darrer, la novena a Sant Antoni de Pàdua. I totes les cries agafaven les campanetes i anaven anunciant pel barri cèntric de Gata, l’event popular: "El primer toc de la novena de Sant Antoni..." cantavem sempre amb la mateixa tonadeta.

Ben adornat el balcó i ben adornada la casa. Al mig de la casa del carrer Sol, la casa de Tereseta i Pepe, dits "del Quartet" per la tendeta que tenien a la Plaça Nova, allí muntaven l’altaret i posaven una pintura del sant. Rosetes rodant i llumetes. Eixa és la imatge del record, tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots i la campaneta sonant i els xiquets canturrejaven aquesta tonadeta. Els més menuts anunciavem que anava a resar-se pel Sant.

Però no sols era a ca Tereseta on es celebrava aquesta piadosa cerimònia, sinó també a la casa de la senyora Rosa "Paresant", al carrer Signes. Hui aquesta casa construïda en 1904 continua igual conservant l’artística façana. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada. Eixe és el record que tinc d’aquell costum ja oblidat amb el temps, perquè els amos de la casa ja no hi són, perquè les presses ens han portat a altres coses, perquè ja no es fa la novena..., per moltes i moltes raons més.

Recorde que estava molt adornat el balcó i també la segona nevada de la casa, on estava l’altaret amb un quadre de tela am la pintura que representava a Sant Antoni de Pàdua, tot ell rodejat de floretes que recorde eren de plàstic i llumetes. Era la casa de Tereseta "al Quartet" i Pepe "Porra". Tenien una tendeta a la Plaça Nova, on està ara la peixateria i anaven i venien..

Són tradicions que no s’esborren així com així del cap. I tota la xicalla es posava rodant per allí, anavem a participar al ritual de la campaneta. Es feia la volta al barri, com he dit, als carrers del voltant amb aquella cançoneta tan dolceta per a moltes hueletes i anunciadora per a tots. Després del primer toc, venia el segon i el tercer i començava la novena. Ma mare m’agafava als braços i es resava, es cantava, es feien oracions.

El mateix sant, la mateixa advocació la tenia, al carrer Signes, la senyora Rosa "el Paresant". La casa es va construir, com bé diu a la majestuosa i artística façana, en 1904. La novena també es feia però després de dinar, mentre que aquella era després de sopar. I què prop estaven les dues i nosaltres (perquè jo vivia entre les dos cases) els xiquets gaudien d’aquestes tradicions, que ara ja són història consumada i mai tornada.

Finalment, a Gata conservem un plafó ceràmic del sant, al mateix carrer Sol. El sant pintat al quadre de Ca Tereseta era prou distint, encara que de la mateixa advocació.  

La "capelleta" de la que us parle és la que il·lustra este article i la vaig publicar quan feia la sèrie al blog.