UNA RONDALLA DE GATA: EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( I )

Com us vaig dir, us posaré hui i els pròxims dies dos rondalles de Gata. Les rondalles són contes populars -recordeu les famoses Rondalles Valencianes del gran escriptor de Castalla Enric Valor- i aquestes dos les va contar DORA CASELLES PEDRO, que com tots sabeu és mestra, i van ser publicades al setmanari COMARCA.

La primera era publicada divendres 25 de març de 1988:

EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( 1ª PART )

Això diu que era una vegada un rabosot i una caulladeta que vivien a la caseta de l’avi Paleres. La caulladeta era molt treballadora i volia recollir menjar per a poser passar l’hivern sense patir fam. Va comprar tres gerretes de mel i les va amagar al celler. També havia sembrat blat al bancalet de dalt, per a poder fer-se pa, a l’arribar l’hivern.

Quan es va fer l’hora de segar el blat li va demanar al rabosot que l’ajudara, però ell sempre tenia faenes per a fer i no feia res. Mentre la caulladeta anava sembrant el blat, el rabosot va trobar les gerretes de mel i va començar a menjar-se-les.

A migdia, quan la caulladeta va aplegar, tota suada, el rabosot li va dir que havia tingut visita.

- Qui ha vingut? -li preguntà la caulladeta.

- Comensilda -li va contestar ell, ja que s’havia menjat la primera gerreta.

A l’endemà li va tornar a dir que havia tingut visita.

- Qui ha vingut?.

- Mitjansilda -s’havia menjat la segona gerreta.

- A l’endespusdemà, el rabosot li diu el mateix i la caulladeta tornà a preguntar:

- Qui ha vingut?.

- Finalsinda -li contestà ell, que ja s’havia menjat les tres gerretes.

Quan a la nit, la caulladeta, va anar a traure l’oli per a fer el sopar, va veure que hi havia una gerreta més cap a fora i al mirar-la es va donar compte que no hi havia mel. Tota encesa va eixir cridant i va despatxar al rabosot, sense fer-li el sopar. El rabosot, tot enfadat, va dir que se’ n aniria a la muntanya.

- Cridaré a tots els rabosots, tornarem, et matarem i ens menjarem tot el blat. I arrancant a córrer va desaparéixer. La caulladeta es va quedar plorant a la porta.

Va passar per allí un gos llop i al veure-la, li va preguntar perquè plorava:

- Perquè el rabosot s’ha anat a la muntanya i diu que tornarà a matar-me i a menjar-se el blat.

- No plores més i fes el que vaig a dir-te -li contestà el gos.

El gos li va dir que el colgara tot de terra i li deixara fora un ull i quan arribara el rabosot li’l portara allí...

(Continuarà demà la segona i última part).