Blogia
CRONISTA DE GATA DE GORGOS

CRÒNICA D'UN ANIVERSARI: 250 anys del Crist i l'ermita

CRÒNICA D'UN ANIVERSARI: 250 anys del Crist i l'ermita

Com ja sabeu pel blog i perquè heu estat participant o coneguent el que es feia al poble ahir, es va donar començament a l’any del 250 aniversari de l’arribada del Crist a Gata i la construcció de la seua ermita al Tossalet.

El primer dels parlaments de la presentació, anit, a l’església parroquial va ser del que us escriu. Va ser la crònica del Cronista Oficial de Gata.

Ara us passe textualment l’escrit, per a que tots formen part de l’aconteixement que estem vivint:

OBERTURA OFICIAL 250 ANIVERSARI VINGUDA DEL CRISTO I CONSTRUCCIÓ DE L’ERMITA (1762-2012)

 

Dissabte 28 de gener de 2012, Eucaristía 19.30 hores. CRONISTA OFICIAL DE GATA, Miguel Vives Signes

 

Els gaters de 2012 ens disposem a celebrar dos segles i mig de devoció, de fe, de història, mirant sols cap a un objectiu: el Santíssim Crist del Calvari. El poble dirigirà especialment la mirada -com ho van fer els nostres avantpassats i ho seguim fem nosaltres ara- a l’ermita del Tossalet, perquè “allà dalt” està el nostre “Cristet” milagrós.

Per això, cal viure amb intensitat els records d’aquells temps, d’aquell últim terç del segle XVIII.

 

Tenim que estar doblement orgullosos de fer poble, de fer església local, de fer pietat religiosa. Per una part, va ser un frare fill de Gata, el Pare Mulet, el que portà la imatge del Crist a Gata. Devia ser pel febrer de 1762, segons conten les cròniques. Per altra, ell junt amb el rector del moment, van impulsar la construcció del santuari del Tossalet.

 

S’ha escollit aquesta data, 28 de gener de 2012, per a començar l’Any del 250 aniversari, al estar més a prop del 12 de Febrer, perquè en 1770 aquell dia va ser beneïda l’ermita recent construïda i el 25 de febrer del mateix any es va celebrar la primera missa al santuari.

Ara, 250 anys més tard, volem recordar el que va suposar per als veïns de Gata tan important troballa.

 

Abans de continuar vull fer una reflexió en veu alta. Quans gaters ens hem encomanat al patró?, quants soldats han sentit la seua força allà on estigueren?, quantes dones i homes han pujat per eixe calvari retorçut de pedres a pregar-li a Crist, a raonar amb ell?. Ara és el moment també de recordar-los a tots.

 

Finalment, cal ressenyar que celebrarem el segon centenari del succés de l’Arbre blanc, perquè la Guerra del Francés tingué lloc al voltant de 1812.

El quadre que en 1960 va pintar i donar al poble José Costa Signes i que fa poc va restaurar l’Ajuntament ens ho ha recordat sempre. Els gaters d’inicis del segle XIX van tornar a estar protegits pel patró. Els francesos no van poder contra eixa força sobrenatural que els envoltà i els posà fora de combat. Al llibret tenen vostés l’explicació que contà el rector Juan Martínez Blasco, sols 86 anys després, a uns excursionistas de visita per Gata i que ells ho van publicar després a un diari valencià.

Dins del programa d’actes, pel juliol, tindrem, per primera volta en la nostra història, l’escenificació del “Miracle de l’Arbre Blanc”. El veïnat de Gata podrà reviure aquella “gràcia” que els va arribar de dalt i els va salvar dels francesos als nostres avantpassats.

I acabe narrant aquelles paraules que he trobat no fa molt de un cronista teuladí que va escriure al diari “El Eco de la Provincia” d’Alacant el dia 17 d’agost de 1883 sobre les festes del Crist de Gata al que nomena “milagroso crucifijo”, fent incidència en la nostra devoció. Diu: ”las tradicionales creencias religiosas son un preciado tesoro que sus antepasados les legaran”. Per a ell la processó del dia 6 d’agost era un “espectáculo admirable y sorprendente…centenares de personas todas con luces  precedían y subseguían al Santísimo Cristo e iban subiendo la empinada cuesta…”.

Per tot això que els he contat, cal festejar el 250 aniversari com s’ho mereix. Aunem tots els esforços per aconseguir-ho, de segur que farem més devoció i més història.

Composició fotogràfica: A la fotografia de l’esquerra (Foto muntatge de Juanjo Picó) el cartell que decora la torre campanari. A la dreta, el logotipus que regirà al llarg de tot l’any. 

 

0 comentarios