PASSEJADES PEL MEU POBLE: HUI VISITEM EL RECUPERAT PARATGE DE LA RANA

Encete nova sèrie per a conéixer més i millor alguns indrets del terme municipal de Gata. Per a que els que sou forasters vingau a visitar-ho, per als que som de casa apreciem més els paratges. I sempre amb la gran responsabilitat de CUIDAR ELS NOSTRES PARATGES.

El primer lloc al que anem de passejada és l’històric i emblemàtic PARATGE DE LA RANA, hui remodelat per l’Ajuntament arrel d’aquell incendi patit a mitjan agost de 2020. Es recupera el monumental i centenari eucaliptus i s’acondiciona l’entorn. Qui ho diria fa any i mig amb la cremada que va patir l’arbre i el canyar. La regidoria de Medi Ambient amb col·laboració amb Verd Consultoria Ambiental li posen més vàlua i amb més riquesa mediambiental el lloc.

Al travessar les vies del tren a la carretera de Xàbia a uns 30 metres entrem al camí de les Senies I que tornarà a travessar la circunvalació cap a Xàbia, passarà per la sempre reconeguda "Casa Blava" o doblarem cap a la dreta per arribar al paratge.

Ja la plantació d’arbres a la dreta i al fons de l’aparcament ens mostra que alguna cosa ha canviat. Tot s’ha renovat i hui podem gaudir més i millor del lloc. Les baranes de fusta renovades, els cartells indicadors també. Tot li dona un gran encant i pel mig, l’aigua que brolla i brolla sense parar. Part s’en van al sequiol que bordeja el gran arbre, part entra a la canalització que porta a les restes de l’antic llavador. Els cinc arcs en peu, no així el sostre, que ja van ser restaurats en el seu dia.

* EUCALIPTUS, ARBRE MONUMENTAL (1915)

L’eucaliptus de La Rana és més que centenari. Té 107 anys de vida i supera els 30 metres d’altura. Les seues arrels beuen de tot el sistema de rec que baixa dels pous de més amunt. La seua soca abraça a quatre persones juntes. Quan el Doctor Moratal, metge i després batle de Gata, el va sembrar ho va fer junt amb un altre, que una tormenta de vent va destrossar.

Segons llegim al CATÀLEG D’ARBRES MONUMENTALS I SINGULARS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, l’EUCALIPTUS CAMALDULENSIS DEHNH (Arbre de la Rana) de 106 anys té una altura de 37,25 metres, un perímetre de 6,12 metres i és de propietat pública amb un entorn protegit de 27,60 metres quadrats.

* EL LLAVADOR DE LA RANA, SEGONS MADOZ (1845-1850)

Del llavador, que ara sols li resten les arcades i tot el sistema d’aigua, ja parlaven els historiadors antics al seu pas per Gata. Un d’ells, Pascual Madoz parla d’ell en el seu "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850) en el volum 8é. I diu: "Los vecinos se surten de la fuente llamada de la Rana, que dista de la población unos 10 minutos y tiene contiguo un lavadero de ropa cubierto".

Al costat de l’eucaliptus es troba les restes d’un llavador, que no té el sostre i que també han estat reacondicionades les cinc arcades que el conformaven i on s’ompli d’aigua degut a l’eixida brollant de la séquia soterrània.

Un barranquet comunica des de l’altra part on es pot veure un pou tapat per la seguretat del passejant, vianant i amant de les rutes i de les visites de les paratges. És el lloc adequat per a menjar-se el berenar de Pasqua, prendre la mona, per a jugar als jocs de Pasqua i més ara a l’aire lliure en temps de pandèmia.

Junt al pou hi ha un molí, que no té les pales que servien per a l’extracció d’aigua. Estava integrat en el sistema de rec del paratge de la Rana.

L’aigua ompli el llavador, ens imaginem els nostres avantpassats amb la bugada per llavar i de camí cap a Gata a tan sols un kilòmetre escàs. I sempre a la sombra del monumental eucalipto, que ja té 107 anys de vida i que el doctor Moratal i alcalde va manar sembrar. Més enllà del gran arbre, s’ha fet un menut passeig envoltat de noves espècies que quan comencen a créixer li donaran més vida i més ambient natural.

Abans d’anar-nos’en li peguem una ullada a l’altre costat. L’antic molí d’aigua i el pou estan muts mirant qui passa cap a les Valls. Paga la pena, recrear-se mirant i també imaginant el que seria abans i el comboi que portarien els llauradors per l’encreuament de camins que ací es donen. Les canalitzacions de l’aigua testimonien que els vells moriscs ja estaven per aquestes hortetes.

A la tornada, puc travessar la carretera i pujar pels camins de les Costeres, el primer més suau, el segon més empinat. Les vistes cap al Montgó, que vigila a tothora són espectaculars.

Tornem al poble després d’aquesta primera passejada. 

FONTS: Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana // "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" (1845-1850), Pascual Madoz.