PASSEJADES PEL MEU POBLE, GATA: HUI, A L'ERMITA DEL PATRÓ, EL SANTÍSSIM CRIST DEL CALVARI

Anem coneguent més i millor llocs, paratges, indrets de dins del poble i del terme municipal de Gata. Per als forasters per a vindre a visitar-ho, per als de casa per apreciar millor el que tenim. I sempre amb una gran responsabilitat: CUIDAR ELS NOSTRES PARATGES.

Hui pujarem a l’ermita del patró del poble, el Santíssim Crist del Calvari. Un camí ple de xiprers i que fent esses ens portarà dalt del Tossalet on s’erigeix l’ermita construïda en 1762 i on està posat el Crist.  

Eixirem del primer semàfor entrant des de Teulada a la Nacional-332. Una pujadeta ens farà travessar les vies del tren. La tranvialització farà possible que quan es pose, de nou, en marxa el servei, es puga passar. I començarem el camí de pedres, com si fos aquell calvari del Gòlgota, flanquejats per xiprers, que es van sembrar després de la contienda civil. A la dreta, deixarem l’entrada a uns cinquanta metres, de les restes de l’antic cementeri parroquial de finals del segle XIX, hui solar municipal al que li resten les quatre parets en peu.

A un costat i altre dels xiprers, les catorze capelletes o estacions del Via Crucis. Malauradament no es conserven bé -a causa d’haver-se ensanyat alguna gent picant cares i rostres-. Després de passar les catorze estacions per un camí tortuós de pedres arribem a la replaceta on també es veuen set capelletes més, que són les dels Doros de la Verge. Aquestes imatges es conserven bé.

Davant nosaltres, imponent, s’alça l’ermita del Crist, un lloc tranquil i molt estimat pels gaters. Milers de veïns i veïnes han pujat pel difícil Calvari, com se li diu popularment a la pujada, i han gaudit d’aquest paratge. Si ens apleguem a les dues finestretes i deixem un donatiu, s’encendrà un llum que il·luminarà tota la imatge del patró i podrem veure com és per dins. L’ermita està molt ben conservada i l’última gran reforma va ser als anys 70 del segle XX.

Al costat esquerre mirant el santuari de cara vegem uns bancs de pedra, fets expresament per a assistir a la missa els diumenges de l’estiu. A la part dreta restes d’una pinada, que les últimes tormentes van fer molt de mal.

Només que mirem cap al poble i entre els xiprers de la replaceta podrem veure el paisatge que des d’allí es contempla. Unes vistes panoràmiques dignes d’escodrinyar

Si volem tornar a baixar pel mateix lloc enfilarem cap avall flanquejats per xiprers a un i altre costat, si volem anar més planets podem anar per darrere, per un camí al que també tenen accés els cotxes i que per la partida Gayá ens porta a l’Avinguda de l’Ermita, la plaça de la Casa Roja i travessant les vies, de nou, entrem al carrer Paet.