HISTÒRIA FESTERA: LA BAIXADA DEL CRIST, del 5 d'agost a finals de juliol

Comence hui, igual que el programa de festes, unes mirades retrospectives de la història festera del nostre poble, GATA DE GORGOS.

Hui és el dia de la BAIXADA DEL CRIST. Però, quan es baixava abans la imatge?. Hi hagué baixades excepcionals del patró?. Qui baixava al Crist del Calvari?.

La processó de baixada se celebrava el 5 d’agost, vespra de la festa major. A partir de 1979 fa 38 anys, es canvia el dia i la baixada passa a fer-se el primer dia de festes. Per a més solemnitats dels dos actes es fa una prova en 1996 i es separen la baixada i el festival de regines, dames i cort d’honor. Ja definitivament des de 2013 estan separats els dos actes, deixant-se per a la nit de la baixada l’assaig del festival.

Tenim referències dels diaris del segle XIX, quan ens diuen les cròniques de 1883 que el dia la vespra (és a dir, 5 d’agost) a “la espaciosa Plaza de la Constitución” (hui Plaça de l’Església), presentava un aspecte agradable i que el xicotet porrat que allí s’havia instal·lat estava molt concurrit. A les set de la vesprada baixaven al Crist de “su reducida pero preciosa capilla” a l’església. Amenitzava la baixada la banda de música “con escogidas piezas magistralmente ejecutadas”. Després feien “la tradicional cuerda” (entenem que seria la cordà) i al final del dia recorria “la música” els principals carrers del poble.

En 1916, tornem a tindré informació de la baixada, quan els diaris deien que el primer dia (dels dies 5 i 6 d’agost), per la vesprada, es baixava “la sacrosanta imagen a la iglesia parroquial”. Per la nit es feia un passacarrer, concert i cordà.

Deu anys més tard, el 5 d’agost de 1926, es va inaugurar la restauració de l’ermita del Crist amb missa cantada i cor, per Don Joaquín Alfonso, el rector.

En 1947 amb motiu de la bendició de les noves andes fetes després de la contienda civil s’avança un dia la baixada i es fa el 4 d’agost.

El primer anys que es baixa al Crist el 28 de juliol, al començar les festes, és en 1979.

Excepcions de baixades

Fora de les festes patronals, rares són les vegades que el Crist ha baixat al poble, a l’església parroquial. El diari alacantí "El alicantino" referia la notícia el 28 d’octubre de 1890 que es van fer festes especials per lliurar a Gata de les epidèmies des de 1834. Deia el cronista que el 6 d’agost va ser la festa principal però del 27 al 30 d’octubre van ser les festes especials per donar gràcies. No concreta si va baixar i pujar el Crist per eixes dades.

Si que ho diu ben clar la notícia de finals de 1898, quan diu que el Santíssim Crist baixà a Gata el dia de Cap d’Any de 1899. El cronista qualificava la festa de “muy solemne y altamente religiosa”. El motiu, l’acabament dels treballs de pintura, estucat i doració de la capella i altar de l’ermita, que feren els artistes valencians germans Estruch. Les despeses havien estat costejades “por la piedad religiosa de este vecindario”. La iniciativa l’havia portada el “cura regente de esta feligresía, don José García Mestre. Els actes són interessants per les dates que es van celebrar. L’últim dia de l’any 1898 hi hagué vol de campanes, passacarrer i serenata “por la brillante banda de música de esta localidad”. El dia de Cap d’Any de 1899, de bon matí, “en la misma explanada” (quin fred faria!) es va fer una missa solemne “especia de misa de campaña”. Relata el cronista la vista, el quadre “pastoril” que es divisava: fèrtils campinyes, arboredes dels plans, muntanyes Serrillàs i Segària i el gegantesc “Mongó”. La càtedra l’ocupà el jove orador sagrat Don José María Sastre Puigcerver. Diu ben clar que per la vesprada, es va baixar la imatge al temple parroquial i va eixir en processó pels carrers “de la villa de ritual costumbre”. L’epílog el va posar  el “vistoso castillo de fuegos artificiales, acabant-se les festes amb una “colosal traca".

També tenim referències que per març de 1953, degut a la Santa Missió, el dia 15 el Crist va baixar en processó fins la via i després va ser tornat a la seua ermita.

Fem un salt en el temps i arribem a l’any 2000, Any Sant. Extraordinàriament, el Crist del Calvari baixà en solemne processó el dia 16 de juliol, per a celebrar-se la novena pels carrers i places de la població fins el dia 25.

En 2012, també excepcionalment al complir-se el 250 aniversari del Crist i el bicentenari del succés del francés, la baixada va ser el 20 de juliol. La missa a l’ermita va estar presidida per el Sr. Arquebisbe monsenyor Carlos Osoro Sierra. Després de la missa, l’Arquebisbe, acompanyat de la resta del clero, autoritats, quintets i quintos majors 2011, regines i dames 2011, fidels i banda de música, van acompanyar la imatge del Santíssim Crist, que va ser portada al muscle pels quintos 2010 i els que feien 50 anys, de baixada cap al poble. Del Calvari, passant per l’itinerari habitual va fer l’excepció, tocant carrer Sol i carrer Nou, enfilant el carrer Costera del Grup Escolar, parant al carrer Sant Vicent. 

Els baixadors i pujadors del Crist del Calvari

Des de fa moltíssims anys, els soldats que venien llicenciats eixe any o la quinta anterior, del servici militar, portaven a andes al Crist del Calvari. Es mesclaven les vestimentes dels distints cossos, terra, mar i aire, així com destins i regiments. 

Acabat el servici militar obligatori en   , a partir d’eixe any va començar una altra modalitat de baixadors i pujadors del Crist, eren els que complien 19 anys i havien fet la festa de quintos l’any anterior. Els quintos eren reforçats pels veïns que volien que complien 50 anys, que feia 30 anys que eren quintos. Finalment, fa tres anys, es forma com una confraria, un grup de voluntaris i voluntàries de Portadors del Crist del Calvari, que a més dels quintos que toca per edat, inclou quadrilles d’amics o fidels.

A la composició, diversos moments de baixades del Crist, des dels "soldats llicenciats" fins a l’any passat.

FONTS: Fotos d’Arxiu i pròpies.