VELLS COSTUMS DE LA SETMANA SANTA GATERA: DESAPAREGUTS LA SALPASSA, MATRAQUES I COBRIR LES IMATGES; PERDUREN EL MONUMENT DE DEMÀ I EL VIA CRUCIS MATUTÍ A L'ERMITA DIVENDRES. Teniu alguna fotografia relacionada amb la salpassa o cobrir imatges?, seria important donar-les a conéixer

(( ABANS QUE RES, FER NOTAR QUE SI ALGÚ DELS QUE LLEGIU AQUEST ARTICLE TÉ FOTOGRAFIES RELACIONADES AMB LA SALPASSA DE GATA O ALGUNA ALTRA PRÀCTICA ANTIGA DE SETMANA SANTA, SERIA INTERESSANT PUBLICAR-LA O FER-ME-LA ARRIBAR. GRÀCIES ))

La Setmana Santa és la més gran per als cristians. Als pobles, com Gata, existien costums populars i religiosos que ja no són al segle XXI, però estan en la memòria col·lectiva dels gaters majors de 60 anys. Altres, encara perduren amb força. Es bo que els joves i no tant joves coneguen allò que era un legat històric i que ara resta en els papers, en algunes fotografies o en el cap de molts majors.

Entre els costums tradicionals de la Setmana Santa estava la salpassa, tocar amb matraques, cobrir els sants, fer el Monument de Dijous Sant, fer el Via Crucis de Divendres sant camí de l’ermita i alguns més. De tots ells us parlaré una miqueta. 

LA SALPASSA   

El rector i els escolanets visitaven les cases per a convidar al tríduum sant a les famílies, a viure amb devoció i recolliment els actes de la Passió i Mort de Jesús. Beneïa les llars amb aigua i sal, d’ahí el nom de "salpassa". Els escolanets que l’acompanyen tocaven la campaneta i els habitants de les cases els donen una almoina que solia consistir en ous o diners. Es diu que eixos ous eren els de les mones de Pasqua. Ells canturrejaven algunes cançonetes com aquesta: "Ous ací, ous allà/ a pegar-li al sagristà...Ous allí, ous al ponedor, bones bastonades al senyor rector".

". Cal dir, al respecte del ritus de la salpassa, que el poble de Otos, a la Vall d’Albaida, va recuperar el cant infantil en la tradicional celebració de la salpassa. Una incorporació feta pel cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno, Botifarra, que va impulsar la reintroducció de les cançonetes que cantaven els més menuts quan es beneïen les cases Dimecres Sant.

Inclús, l’autor Àlvar Monferrer i Monfort té escrit un llibre sobre "La salpassa" (Serie Minor, G.V., 1995).

A la dècada dels anys 70 del segle passat, quan estava Don Manuel Frasés Pérez de rector es va deixar de celebrar a Gata aquell costum de visitar les cases. Recorde quan era escolanet, a la meua infància, quan anavem amb el Pare Vicent (el sacerdot Vicent Llopis Bertomeu, de Teulada) i es feia la Salpassa. Després recolliem i ens donaven tants ous que el Pare Vicent els repartia a tots els escolanets. Ara aquest costum encara es conserva als pobles de l’interior. El més prop de Gata el trobem a Orba i ja després als pobles de les muntanyes de la Marina Alta. Pego, Murla, Benigembla, Castell de Castells i les quatre Valls (Alcalà, Gallinera, Laguar i Ebo).

    

Recorde com en un somni que ma mare posava una tauleta a l’entrada de casa, amb un cobretaula blanc i flors sobre ella. Un plat amb ous, un altre amb sal i de vegades dinerets. El rector passava i ho esquitxava tot i a tots, amb aigua beneïda, i s’emportava l’almoina.

Anavem pels carrers tocant la campaneta. El veïnat eixia de les cases. Es feia de bon matí de Dimecres Sant. El rector portava la menuda creu; els escolanets l’acompanyaven amb el poalet de l’aigua beneïda i alguns amb campanetes. Ara, els temps que corren, els pissos, la vida tan mogudeta que portem, no convida a aquells costums. El ritual es perd en el temps.

Si ens fixem en el significat de la paraula "salpassa", el diccionari d’Alcover-Moll, ens diu que ve del llatí "salis sparsio", que significa espargiment de sal. Després va derivar a "salispassa" fins a dir-se "salpassa". Es combinen dos formes d’entendre les tradicions en aquest acte de la salpassa: per una banda, és un ritus religiós -va el rector i escolanets per les cases-, per altra és popular, es fa pel carrer.

La casa ben néta, les portes obertes, l’entrada regada i una tauleta amb el salpasset, plateret amb sal i ous", diu la història religiosa. "En beneir la casa i deixar la sal beneïda, la comitiva oficial agafava els ous en una gran overa o cistella, de vegades també altres presents o diners, en agraïment per la benedicció", deia Mossén Andrés Monzó.

La xicalla del poble no era llunyana a aquesta celebració i era tradició abans cantar cançonetes que feien referencia a les benediccions, als ous que es donaven com a present al rector, al mateix capellà que beneïa la casa.

Recorde aquelles floretes davant la portalada, el saleret i l´ouera a l´entrada de casa, el rector visitant les cases. És la salpassa, la tradició religiosa arrelada en una comunitat, que a Gata ja és història.

 

El 19 de març de 2008 publicaba al blog alacantí www.alicantevivo.org un article sobre aquesta tradició amb fotografies meues sobre la salpassa de Pego i Murla. Titulava: La Salpassa: una tradició que es conserva a Pego, les Valls i alguns pobles de l’interior de la Marina Alta". PODEU LLEGIR-HO PUNXANT ACÍ.

El passat 20 d’abril de 2011 publicava a aquest blog l’article: "Dimecres Sant: Dia de salpassa. Costum ja desaparegut a Gata": PUNXEU ACÍ.

* Ací faig un incís i us demanaria que si teniu alguna fotografia, document o altre indici de com es feia la salpassa a Gata podeu fer-me-la saber, serà molt interessant atresorar aquests papers o testimonis de la memòria col·lectiva dels fidels gaters a la Setmana Santa.*  

Per altra banda, un extens treballs per a Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu. i el van fer Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera. PUNXEU ACÍ.

Un altre article que podeu llegir, dins de la pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales és el que dedica a la salpassa el Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, posant inclús una fotografia meua com a testimoni del poble de Murla. L’article "La "Salpassa", una tradición que se pierde" PODEU LLEGIR-LO ACÍ.

LES MATRAQUES

Un altre element característic de les tradicions de Setmana Santa a Gata i a molts indrets eren les matraques, aquells instruments de fusta molt simples semblants a una campaneta de madera. S’usaven durant els dies de Dijous Sant i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes, ja que les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l’església, per la mort de Crist. També s’ha perdut aquest costum a Gata.

Les matraques sols s’utilitzaven aquest dos dies i inclús es pujaven dalt del campanar i des del silenci sonaven a l’aire sustituïnt les campanes. En alguns pobles, les matraques eren instruments infantils que utilitzaven els escolanets eixint a la salpassa (veure el ritu dalt) i després als oficis de divendres sant.

Finalment dirà Manuel Casacha Taroncher al seu article "Semana Santa sense matraca" a la pàgina "Cardona Vives Associacio Cultural de Castello":  "Es la matraca un carranc o espècie de martell, anella o castanyola que pegant-li a una fusta era avís per als creents i joguet per als menuts, amics de rebombori".

TAPAR IMATGES ABANS DE PASQUA

En moltes esglésies, a Gata també es feia i ho podeu veure en alguna imatge que us pose, en quan s’acostava la Pasqua, les imatges de les esglésies es tapaven amb una roba morada. Enguany estan tapades amb plàstic, però per qüewstions de no agafar pols degut a les obres de restauració i decortació del creuer i la cúpula de l’església.

D’on ve aquest costum catòlic de tapar les imatges sagrades durant el temps litúrgic de la Quaresma i que significa?. Sols es tapaven en els dies que precedien a la Passió del Senyor, més exactament a partir del Diumenge cinqué de Quaresma. Al tapar el crucifixe fins Divendres Sant i les imatges dels sants fins la Vigília Pasqual, l’Església anticipa el dol per la mort de Jesús.

EL MONUMENT DE DIJOUS SANT

Vertaders "monuments" de flors i plantes es feien i segueixen fent-se en diferents altars de l’església de Gata. Dijous Sant és el dia. Enguany a Gata i per les obres es farà a l’altar de la verge de Fàtima.

Dos esdeveniments de singular importància per als cristians tenen lloc aquest dia segons la Bíblia: l’últim sopar, on s’institueix l’eucaristia i el sacerdoci, i el llavatori de peus. El Monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous Sant al Divendres Sant. Es fan torns de vetla i l’església està oberta tota la nit de dijous a divendres.

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT, CAMÍ DE L’ERMITA

Un costum que no està gens oblidat a Gata és el tradicional VIA CRUCIS de Divendres Sant camí de l’ermita pel Calvari que marquen els xiprers i les catorze capelletes. Abans de la guerra hi havia unes capelletes amb els plafons ceràmics de les imatges de la Passió i mort de Jesús tancades amb una reixeta. El remat era completament diferent a l’actual. Després de la guerra i "a expensas" de persones o famílies devotes es van construir les actuals capelles, que es van beneïr al culte en 1942. Ara, recentment, s’han restaurant amb una subvenció de Diputació. Arribant a l’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari, el santuari estava obert tot el Divendres Sant. Es posaven les imatges menudes de la Verge Dolorosa i del Crist Jacent i es besaven els peus del mateix.

FONTS: Meus articles, blog "AlicanteVivo": 18-3 i 19-4 /2008. // AVIVA, Massamagrell (Gabinet de Normalització Lingüística). // Article del Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert, pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales // Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama...El perllongament d’un ritu", Aguaits 17, Rafaela Lillo, Antònia Server, Maria Sivera i Xaro Cabrera. Penjat a la web RACO.