FOTOGRAFIES ANTIGUES (Gata en el record) -1.151, la d’ahir dia 10/6-

Seguint amb l’àlbum de velles fotografies de l’amic Carles Mulet i que ell també va publicar al seu blog Nausica el 24 d’agost de 2011, teniu ací la d’uns amiguets jugant a les afores de Gata, a un sequer, als jocs que abans estaven de moda, no com ara.

 

Es bo que escoltem el que diu Carles per a presentar aquesta foptografia i la següent i les reflexions que fa:  

"A l’estiu sempre hi ha uns dies, almenys a mi em passa, que aprofitant les vacances ens ve la dèria d’intentar ordenar calaixos i caixons replets d’un munt de material guardat un dia i pot ser oblidat. Ahir va ser un dia d’aquests, així que vaig començar a classificar tot el que tenia amuntonat al damunt la taula de la cotxera reconvertida en arxiu-magatzem i després, encara, em vaig fixar ebn una bossa on hi havia centenars de fotografies barrejades, de diferents formats i èpoques. Hi vaig trobar un sobre vell i, a dins, un grapat de fotos en blanc i negre i format petit,entelades pel pas d’uns quaranta-cinc d’anys.

Sabia que existien però feia temps que les tenia semioblidades i ja no sabia on eren. Es tractava de les primeres fotos que vaig fer, quan apenes tindria uns tretze anys: Era a mitjan dels seixanta i el meu pare acabava de comprar una càmera welisa (algun dia caldrà parlar del meu pare i del seu tarannà modern malgrat la condició tan humil de la meva família). Em sembla recordar que ben aviat em vaig apoderar de la "màquina de retratar" i em vaig dedicar a fer fotos als amics, als carrers, edificis o indrets emblemàtics del poble o del terme. Ara les tenia a les mans i m’emocionava de veure els canvis soferts, i aquella "intenció fotogràfica" que, mai no ho havia pensat fins ara, ja bategava a dins meu.

 

La veritat és que totes i cadascuna m’agraden més o menys per alguna cosa però, finalment, he elegit per il·lustrar aquest apunt una on es pot veure la colla més estreta d’amics (Costeta, Oliver "el tramusser", el meu germà Toni i el meu cosí José Vicente) jugant en un sequer a tocar del poble, en una positura tan espontània com "cinematogràfica"..."

 

Ell mateixa explica qui eren els xiquets de la fotografia.

 

FONT: Nausica, blog de Carles Mulet.