Al llarg de tot el matí els núvols rebolicats han pres possessió del Montgó. El guardià ha observat que dalt, sobre les crestes, hi havia més que un capell, era tot una barrera de nuvolades. Això serà la mostra per a demà, que diuen les cròniques metereològiques que ve aigua. Per a respetar als xiquets i xiquetes de comunió, que demà és un gran dia per a ells a Gata, podria aguantar-se fins al migdia i a la vesprada fer el que vulguera.
Mireu quin espectacle han donat els núvols, conjuntant-se amb algun raig de sol. I a la fotografia de Antonio Monfort es veu perfectament l’arbre de la Rana resistint els embats del calor i del fred, recuperant-se.
Aquesta vesprada continua el temps embolicat. Esperarem noves amb respecte al temps.
FONT: Fotos Antonio Monfort (portada del blog) i Cronista (facebook).
El paisatge que presenta hui el Montgó no és el de dissabte ni diumenge, sobre tot ahir que va fer un dia calorós. Comença la setmana amb menys calor. Ara, pel matí, els núvols tapaven bona part de la gran muntanya. Al llarg del dia anirà trencant el sol eixa nuvolositat?. No fa la calor d’ahir i la temperatura és millor. Ara, de bon matí, hi havia 18 graus.
FONT: Foto Encarna Vives.
Passada la tormenta "Lola" el nostre amic Montgó es presenta ja lliure de tots els núvols que l’han empressonat per uns dies. A vora camí i mirant també els ceps on el raïm comença a florir vegem a la muntanya com en una postal. Les ralles del cel que vol ser del tot blau, però encara amagant alguna bo¡rina, delaten els dies barrejats que hem tingut. Passejant d’Ecles a Fonandons i per la pinada de l’Estanquer, l’autora de la imatge mira a esquerra i es troba amb el decorat natural, la barrera que separa la Vall de Dénia.
FONT: Foto Josebel Esteve.
La fotografia de Antonio Monfort, el Guardià del Montgó, manifesta a les clares com es presenten els dies d'aquesta setmana, especialment hui dijous 25, ja dins l'estació primaveral. Una ratlla de nuvolistat que cobrix tota la Vall i que espera que el sol faça un trencadís i neteje eixe contraste. Les altres muntanyes al voltant de Gata, com el Serrillàs, també han experimentat eixa capa nuvolosa.
FONT: Foto de Antonio Monfort.
Al fons sempre el Montgó, però passen els dies i les setmanes. Després de les plujes amb calma de la setmana passada ara gaudim de bons dies. S’allarguen, s’estiren les clarors de cada jornada i des de les Costeres, Ecles, Sénies i altres indrets del terme vegem brotar els ceps, ens deixem acaronar pel canvi de color dels ametlers i sempre de teló la gran muntanya.
Núvols, núvols i més núvols. Un dia si i l’altre també. Humitat, boira, calima, però sense ploure. Quasi amagat del totel nostree Montgó. Aixina s’ha vist hui en tot el dia. I ja fa quasi dos setmanes que porta la mateixa tònica, al menys pel matí. Però hui ha estat tota la jornada de claror amb la mateixa nuvolada damunt. I mira que EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ vol veure’l sencer però no, amb tant de núvol no el pot esbrinar...
A punt ja d’acabar el mes de febrer i amb el pensament posat en el refranyer i pensant allò que diu de "Febrer, al cap o a la cua l’ha de fer", podem ja dir que quasi tots els dies s’han mostrat pareguts a les primeres hores de la jornada. Com hui, que des de les Costeres es veia a les 8 del matí aquest panorama cara a la gran muntanya nostra, encara que a migdia li canviava la cara al Montgó amb el sol eixint i entrant dels núvols. I si...núvols, núvols i més núvols...però sense ploure.
Al voltant de les 8 del matí el Montgó presentava l’aspecte de la primera fotografia. Mig tapat pels núvols. Una hora més tard anaven alçant-se els núvols. Donaven pas a les primeres ullades i ja cap al migdia la vella muntanya es descobria totalment. Sempre quedava eixe telet que no aclaria del tot el cel. Del nuvolat al ras, hui dissabte 20 de febrer el Montgó ha vist de tot...però ell segueix ahí, impertèrrit al pas del temps i els fenòmens.
Hui 19 de febrer de 2021 aixina ens mirava el MOntgó i el guardià donava fe fa tan sols uns minuts. Comença el dia amb un ambient fresquet i els núvols terrers, una boirina que pareix que baixe de les muntanyes i s'aterre a les valls. El sol farà la seua en unes hores. Bonic amanéixer i colors variants.
FONT: Foto de Antonio Monfort.
Nuvols blancs, com si del cotó-en-pèl es tractara, es posaven aquest migdia sobre el Montgó. Des de dalt les Costeres aquesta era la panoràmica, el sol lluïnt de quan en quan; els núvols tapant el seu recorregut i el vell Montgó passant un altre Darrer Diumenge, no com tots els anys sinò especial i distint.
Mirem hui al Montgó des de la partida Plans de Gata. Va canviant dia a dia. El vegem per darrere de les flors de l’ametler i el vegem acabant-se el dia, amb un cel blau però amb ratlles, pel ventet.
FONT: Fotos Vero Vives.
Vegem al Montgó hui per mig de les branques adormides dels arbres esperant d’un dia a l’altre esclatar i anunciar que ja arriba la primavera. Endormiscades voldrien estar com la flor de l’ametler, ja amb tot el verd fora. De fons, com sempre, com si fos un teló de la funció de la natura, la vella muntanya i EL GUARDIÀ a l’aguait.
FONT: Foto Antonio Monfort.
La claredat que presenta hui dimecres 10 de febrer la muntanya gran l’ha capturada aquest matí EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ. Cel ras, blau, però amb nuvolets propìs d’un dia ventós. Ahí es mostra en tota la seua llargària com si fos aquell elefant fòsil espatarrat.
FONT: Foto de Antonio Monfort Mulet.
Una tormenta menuda entre Dénia, Xàbia i dins la mar, ha deixat quatre gotes aquesta vesprada, després el sol ha assomat sobre les roques del Montgó i el GUARDIÀ estava a l'aguait per veure com evolucionava el temps tan inestable que teníem. Al final ha arribat el regal, l'Arc de Sant Martí s'ha vist per dalt del vell penyot. Dos minuts i adéu als colorins.
FONT: Foto de Antonio Monfort, 8-2-2021.
Capture la fotografia que l’amiga Sally Merret i seu marit han fet en el seu passeig matinal per les rodalies de la Rana, visitant l’esforçat eucaliptus i les restes del llavador, així com les partides de les Bassetes i Puntes. Un dels bancals d’aquesta última partida acabat de netejar serveix de decorat per a fotografiar al fons, amb un poc de nuvolet com tota la setmana al volgut Montgó, és una altra mirada de la gran muntanya.
FONT: Foto Sally Merret.
Hui EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ divisa la muntanya emboiregada. Els núvols que aterren i s’agarren pels penyassegats costers de la Marina, s’alcen cap al cim del pare Montgó. Seran núvols més importants, vindrà aigua?. Vistes diferents i paisatges distints.
FONT: Foto antonio Monfort.
EL GUARDIÀ DEL MONTGÓ ha comprovat que el seu vell amic marcava a primera hora del dia, eren cap a les 8 del matí, que el refrany era evident a la segona part: Si la Candelera es riu, el fred és viu. Està el dia clar i això vol dir que al febrer, com diu l’altre refrany, "al cap o cua l’ha de fer". El sol començava a prendre part en la jornada.
FONT: Foto Antonio Monfort.
El GUARDIÀ DEL MONTGÓ ens porta hui a la rotonda de la Rana, a la ozna baixa de les Costeres. Allí, el magestuós pi serveix hui de decorat. Al fons, com sempre, el nostre estimat i vell penyot. Dia assolejat el primer de febrer, malgrat el ventet que fa de quan en quan.
FONT: Foto Antonio Monfort.