EXPOSICIÓ I CLOENDA DEL CURS DE PLÀSTICA EXPERIMENTAL

Informa el Gabinet de Premsa i comunicació:

Dissabte 26 de juny es va inaugurar la mostra que tanca el curs de l’Escola d’art contemporani de Gata. L’exposició recull una gran diversitat de conceptes, d’estils, temàtiques i tècniques d’allò més dispar com és ja habitual a aquesta escola. A la inauguració van assistir la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Gata, Maria Jesús Salvà, l’alcaldessa Ana Maria Soler, el mestre Josep Ginestar, així com els autors i molta gent de tota la zona. L’exposició, que estarà oberta fins a l´11 de juliol és una cita inexcusable per als seguidors de la plàstica contemporània. L’horari és de dimecres a diumenges de 19 a 21h.

Pel que fa a les obres exposades, trobem pintures de Yona Castro, que porta una obra figurativa i irònica de la vida moderna, un oli sobre tela; Mariví Puigcerver reflexiona sobre la immigració i Espanya a l´obra feta amb trànsferts i pintura acrílica; Maria José Cholbi exhibeix dos obres properes a la neo figuració realitzades amb acrílic sobre cartó; Mercé Payà presenta un paisatge amb els tocs de saviesa pictòrica habituals a l’autora.

Pepa Caselles presenta un treball abstracte a l’acrílic sobre cartó on l’autora llueix els seus valors més palesos, saber pictòric i intuïció; Ruben Fornés també ha treballat amb acrílic sobre cartó, porta una obra en blanc i negre, uns trets com cal·ligràfics però misteriosos; Amàlia Dalmau sorpren amb una madura obra abstracta feta amb tècnica mixta; José Antonio Crisóstomo exhibeix un oníric paisatge, ple de suggeriments, un paisatge fet amb ceres sobre cartó força interessant i madur, intimista i al temps evocador és l’univers suggerit per Empar Escrivà tres paisatges menuts fets amb acrílic blanc i negre sobre cartó; Isabel Soler porta un treball representatiu de les actuals preocupacions plàstiques de l’autora, en clau informalista és un tríptic ben resolt amb pinzellades vigoroses. Un treball que va despertar l´ interès ha estat el “retaule” de Juan Escolano veritable prodigi imaginatiu de formes i continguts.

Fora ja d`allò estrictament pictòric és el treball de Blanca Hernando realitzat amb esterina de coco i acrílic, un bosc que de prop ens suggereix tot un feix de saboroses sensacions tàctils. Mª Isabel de Piero porta sis obres de menut format, aquarel·les i lleixius, obres tendres i misteriosos d’una sensibilitat exquisida. Continuant amb el mon del dibuix parlarem dels dos retrats de Hellen Clements, ben dibuixats amb clau expressionista, vigorosos i plens de fermesa.

No estrictament pictòric és el treball de Manuela Paszkowsky, unes tècniques mixtes fetes amb fotos sobre paper vegetal i brodat d’una sensibilitat esgarrifadora. Entrem a continuació al terreny de l’escultura representada per dos obres una de Mari Marí, una rabassa d’olivera amb una bola de cànem, fema simbiosi doblement evocadora per la mescla dels materials molt ben harmonitzats.

En l’altra, Rebecca Guyot exhibeix una enigmàtica forma, que ens captiva pels secrets importants que oculta, més que pel que diu l’obra deixa entreveure tot un grapat de impressions fortament viscudes. El mon dels objectes ve representat per l’obra d´ Anna Perles, una obra feta amb plàstics rojos amb un forma com d’úter força interessant. Intimista és també l’obra de Susana Garcia, papers vegetals i vernissos cosits a una tela de tarlatana, un bot important amb la coherent línia de l’autora cada cop més segura del que està fent

Per acabar ens queden les tres instal·lacions de la mostra, la primera que ens topem és de Pepa Espasa, l’autora presenta una cuidada obra feta amb tres cilindres de tela de galliner, recoberts de fil de plata amb palets de fusta que empresonen cadascú una rosa, l’autora ens parla de la situació d’agressió que sofreix la dona.

Joan Rosello ens diu al seu treball que no tots estem "aborregats", afortunadament hi ha veus diferents, la instal·lació consta de tot un grapat de parell de sabates totes  cap a la mateixa direcció menys un parell. Maria Casado no ens defrauda amb la interessant obra d’una gran subtilesa i sensibilitat, uns fils blancs i negres que acaben al terra formant la paraula  “ell” o “ella”.

Fotografia: alumnes, professor i autoritats, a l´exposició. Gabinet de premsa, Ajuntament de Gata.