HISTÒRIA LOCAL: ANECDOTARI DELS NOSTRES CEMENTERIS ( II )

La pluja ha fet que no puguera arribar-me al cementeri, però es constata una vegada més que passat l’1 de novembre molta gent s’oblida prou del cementeri i fins l’any que ve per Tots Sants.

Malgrat això, encara hi ha gent que puja tots els dies o cada setmana al cementeri a visitar als seus difunts.

Us conte alguna cosa més del cementeri. Curiositats que recorde, perquè ja us dic que no he pogut anar hui a precisar unes coses per a l’article. Serà demà, tal vegada.

Sabieu que hi ha soterrats al cementeri només dos rectors fills del poble: En Fernando Pons Fornés ( 6/5/1929 - 28/9/1990 ), que està just al costat esquerre del pas del vell al nou cementeri, i En José Soler Mulet ( 15/9/1928 - 5/5/2009 ), que està soterrat junt amb els seus pares, a la part de baix del cementeri vell. No està soterrat a Gata En Sebastián Andrada ni altres rectors anteriors frares.

Pel que fa a les monges, sempre m’ha atret la llegenda d’una làpida vella de rajoletes blanques, de la qual demà us conte textualment el que diu.

Per altra banda, el cementeri de Gata tenia una vintena de soterrats que a causa de pocs diners a l’hora de la mort, estaven a terra. Ara sols hi ha una d’un xiquet que s’ha quedat molt a prop dels columbaris, recentment fets.

(Demà us conte més coses...)

1 comentario

[Anònima - 07 de noviembre de 2011 - 13:31]

Quant raó tens en dir que la gent s'oblida. Jo vaig totes les setmanes a visitar als meus difunts des de fa més de 25 anys, quan la mort va tocar la porta de ma casa i es va endur una personeta que estimàvem molt tots. De fet, hi ha setmanes que vaig més d'una volta, em sent en pau amb els meus quan estic allí. Sempre que vaig estan les mateixes personetes, som d'allò més amics. La mort s'ha de viure com una etapa més en la vida, però jo pense que no serveix de res posar flors en tots sants si després no anem mai a fer la visita. El dia de les ànimes hi havia prou gent també per allí encara que molts van per a xarrar les flors, que fort!! Des d'ací diré a qui sols va una vegada a l'any que menys xarrar i criticar les flors i més visitar als difunts que a la fi, un dia tots estarem allí i de segur que ens agradarà que algú ens recorde.