ESPECIAL 10 ANIVERSARI, CRONISTA DE GATA. 28ena CONVIDADA: ROSA MARÍA CABRERA TORRES, TERCERA GENERACIÓ DE LA POPULAR TENDA DE CA DOLORETES

DESPRÉS D’UNS DIES SENSE CONVIDATS, SEGUIM DESCOBRINT MÉS PERSONES I HISTÒRIES DE GATA.

PARLAR DE CA DOLORETES ÉS PARLAR DE LA HISTÒRIA VIVA D’AQUESTA TENDA. ALS ANYS 60 DEL SEGLE XX VA COMENÇAR DOLORETES, VA SEGUIR LA NEBODA I HUI VEGEM A LA TENDA A ROSA MARI, LA SEUA NEBODA-NÉTA. TERCERA GENERACIÓ I SEGUIRÀ AMB ELS BESSONS I LA XICONA, QUARTA GENERACIÓ. TOT UN SÍMBOL DEL COMERÇ DE XUXERIES QUE TOTS ELS GATERS DE XIQUETS HEM CONEGUT I HEM GASTAT.

DESTAQUE AQUESTA PRECIOSA FRASE DE L’ENYORADA DOLORETES: "Per a fer el que més t’agrada no fa falta trepitjar a ningú, sols lluitar per el que vols i brillar per tu mateix".

ACÍ TENIU EL TESTIMONI DE ROSA MARI. VOS AGRADARÀ: 

Per començar agraïr-te Miguel que hages pensat en mi per estar en l’aniversari del teu blog. Felicitar-te per estos 10 anys i esperem que siguen molts mes.. 

La meua tia uela per a mi va ser molt especial. Junt a la meua mare i la meua àvia Pilar van ser les que van estar sempre ahí en la meua criança. Ha sigut un pilar fonamental en la meua vida i no hi ha dia que no la recorde. El seu objectiu familiar era que jo fora feliç i ho va aconseguir. Vaig tindre molta sort de tindre-la com a tia.

Com ja sap tota Gata a la meua tia li deien Dolores, mes coneguda com Doloretes*. Va nàixer el 1910 i va obrir la “típica tendeta” cap al 1965. A pesar del temps que corrien va ser una dona admirable, molt lluitadora, valenta i amb les idees molt clares.

Una de tantes coses que sempre em deia era que per a fer el que més t’agrada no fa falta trepitjar a ningú, sols lluitar per el que vols i brillar per tu mateix. No sabia massa escriure ni llegir, però aixó no va ser mai cap impediment per a ella, perque va arribar on volia i no li va anar gens malament.

Per a ella estar a la tenda no era una feina, era la seua vida, vivia per estar darrere el calaix com deia ella, per aixó va estar fins als 90 anys.

Hi ha molta gent que quant ve porta al seu fill o nét i recorda quan ells mateixa venien a comprar, inclós persones que han anat a viure fora, quan venen al poble tenen que fer la “paraeta obligatòria” com diuen ells per a comprar a Ca Doloretes.

Casa Doloretes l’hem viscuda quatre generacions: la fundadora, la meua mare, jo i ara els meus tres fills que están desvanits en la “seua tenda”, perque es un punt d’encontre de molta joventut i xiquets, per això sempre tinc casa plena de vida.

Tinc molt de gust de formar part d’aquesta tenda, perque m’agrada molt estar en gent. Com sabeu molts, compagine el meu treball de cartera amb ajudar a la meua mare i sóc molt feliç, perqué en els dos treballs estic rodejada de molta gent i és una de les coses que com he dit abans m’agrada molt.

En aquesta part de la vida que no esperavem i ens ha sorprés a tots “Ca Doloretes” ha continuat amb les portes obertes per a poder endolcir als més menuts i no tant menuts i en els aniversaris confinats que no faltaren les típiques llepolies.

Per ultim et torne a agraïr Miguel aquesta oportunitat per a poder realçar la figura de la dona, en aquest cas a la meua volguda tia DOLORES.

* DOLORETES ERA EL SEU NOM POPULAR. INCLÚS LI DONA ENCARA NOM AL CARRER: CARRER DE DOLORETES. DOLORES PEDRO SIGNES NAIXQUÉ EN 1910 I VA MORIR EL 4-10-2007 A L’EDAD DE 97 ANYS. ALS ANYS 60 POSA LA TENDA DE XUXERIES A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA. HUI PORTA LA TENDA EL NOM DE “CA DOLORETES” (Arxiu)

MOLTES GRÀCIES I SALUT A TOTS.

ROSA MARÍA CABRERA TORRES

FONT: Fotos i text aportats per Rosa Mari Cabrera Torres.